Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

20 d'abril de 2017
0 comentaris

Tres dies a València

Aqueixes vacances de Pasqua he fet una escapada a la ciutat de València després de vuit anys de no baixar-hi des de Tarragona estant. La primera parada ha estat a les Cases d’Alcanar per passejar vora la mar fins a la desembocadura de la Sènia i dinar a base de peix a Casa Esquerra amb Xavier Forcadell, Josep Maria Sabaté, Hèctor López Bofill i les respectives mullers i els seus fills. En aqueix mateix restaurant hi seien a taula fa més de vuitanta anys Antoni Rovira, Josep Iglésies i Pau Vila tot debatent els límits de la divisió administrativa comarcal de Catalunya, així que la conversa de sobretaula ha girat entre d’altres qüestions de país sobre aqueixa mateixa assignatura pendent.

Arribats a València, un primer desencís: l’Hotel de Londres ha passat a la història i ha esdevingut un establiment anodí d’una cadena sense personalitat, malgrat això l’emplaçament immillorable prop de la plaça de l’Ajuntament permet anar caminant arreu. Cercant Can Vermell per a sopar, el segon desencís: la casa referent de la cuina tradicional local ha deixat pas també a un altre restaurant modern la qualitta del qual no puc contrastar ja que me’l trobo tancat. Casualment, l’endemà al vespre anant amb Josep Guia cap a l’Octubre ens va presentar al propietari jubilat, el senyor Vermell, a qui vaig agrair els bons àpats degustat a ca seva al llarg dels anys. La solució alternativa és la taverna de la Sènia, al carrer del mateix nom, on conreen amb encert plats a base de productes de l’Horta (carxofes, pebrots, albergínies..) i serveixen bons vins de la terra (vam tastar un de Requena molt bo).

L’endemà, visita obligada al mercat central i esmorzar a can Boatella, al costat de la Llotja. Tot passejant amb l’Hèctor i les nostres respectives esposes coreanes, arribem a l’hora convinguda a dinar a casa de Josep Guia i Maria Conca. La magnífica biblioteca personal dels nostres amfitrions ens enlluerna i suggereix temes de conversa per no acabar fins la matinada, però ens entaulem per degustar les especialitats de la cuina de Beneixama. Mentre endrapàvem recordava mentalment que fa justament trenta anys havíem compartit també taula a la seva casa del poble, com consta en la dedicatòria d’un llibre de contes infantils que Maria, l’autora, va regalar a la meva filla. A més d’aqueix detall personal, rumiava sobre els més de quaranta anys de coneixença amb Josep Guia, amic, company i mestre de patriotes, (per a mi ha estat sempre un referent, amb divergències episòdiques incloses, però amb complicitat retrobada al cap dels anys) a qui agraeixo el privilegi de la seva companyonia.

Havent dinat fem cap a Massanassa per trobar Manuel Alonso “el general”, veterà patriota dipositari del fons documental del PSAN amb qui repassem cartells, revistes i octavetes i completo els números que em falten del “Lluita”. De tornada a la ciutat Josep ens convida a la tertúlia dels dilluns al vespre a l’Octubre, on fan rogle militants il·lustres del valencianisme, cívic i polític. L’Hèctor fa un speech sobre el moment polític del Principat mentre per la meva part feia coneixença amb Enric Solà, eminent jurista, a exposo els principis i els objectius del tot just constituït Col·lectiu Maspons i Anglasell en vistes a futures col·laboracions.

Per sopar, i arrodonir la jornada, anem a Ca Revolta amb Núria Cadenes i Toni Gisbert i Gemma Pasqual, vicepresident d’Acció Cultural del País Valencià, amb els qui ens posem al dia del moment polític valencià i reprenem velles complicitats i n’establim de noves. La primaveral passejada nocturna ajuda a pair les sensacions acumulades que compensen sobradament els “desencisos” exposats al començament.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!