Publicat el 4 de novembre de 2011
(parlant-te la recordava)
En la desesperació, entre plors continguts, li vaig dir: – no pateixis em cuidaré de tu.
I va ser així com vaig començar la vida laboral, anava amb calçes curtes, tenia escassament 14 anys.
i quedava molt per fer…
(parlant-te, la recordava)
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de sensacions i vivències per romanidemata | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent