Publicat el 15 de maig de 2010
quan moren els cadells…
la meva amiga Rosa de Cyan ha escrit “quan moren els cadells” en el seu bloc
IRONIES, PARADOXES I ALTRES SUBTILESES
i li he fet aquesta reflexió…
…quan has dipositat esperança en algú, i aquest algú es mor és un dolor
que només el pot experimentar qui ha sofert la pèrdua, tens el consol en
tu mateix res pot omplir aquest buit.
Han mort companys,
quan eren joves, alguns els varen matar… i també han mort d’altres amistats i alguna
parella al llarg de la vida, per circumstàncies diverses, i he tirat
endavant…
l’únic consol ha estat acceptar el fet.
Comparteix això:
Deixa un comentari
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per romanidemata | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent
Joan serà amiga teua, però ella no et segueix. Ella s’ho perd !
😉