Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

16 d'octubre de 2016
0 comentaris

Tercera Guerra Mundial ?

Avui Vilaweb es qüestiona si la Tercera Guerra Mundial ha començat a Síria i ofereix una anàlisi introductòria molt encertada. El 14 de novembre de l’any passat l’analista israelià Ron Ben-Yshai ja va publicar un article amb aqueix mateix títol que vaig reproduir en versió castellana i que situa com a principal actor del conflicte global el gihadisme.

Personalment, penso que som en un nou episodi de la lluita que Karl Popper va definir a “La societat oberta i els seus enemics”, publicat l’any 1945 i que he mirat d’explicar en un apunt anterior titulat “Les societats obertes europees i els seus enemics”. Essencialment les autocràcies euro-asiàtiques (Xina i Rússia) amb les incorporacions de Turquia i Iran, front als EUA i Europa, representants de les democràcies occidentals, amb qui estan arrenglerats els estats asiàtics liberals com Japó, Corea del Sud i la Índia, més Israel.

Els conflictes de l’Orient Mitjà (Iemen, Síria, Iraq) i el de Líbia, al bell mig de la Mediterrània, en són els escenaris on es pot observar l’evolució d’aqueix veritable xoc político-militar de civilitzacions. Un factor que no desvirtua aqueixa essencial definició de blocs enfrontats  és l’adhesió interessada al bloc occidental d’un estat islamista en declivi, Aràbia Saudita, assetjat per Iran i que ha perdut el suport d’Egipte (partidari del manteniment d’Al-Assad i promotor d’una conferència islàmica tinguda a Txetxènia fa poques setmanes amb la finalitat de llevar als monarques saudites el lideratge del món sunnita).

Dissortadament, Catalunya està afectada, en tant que país europeu, per aqueixa dinàmica de conflicte en un moment clau de la nostra història quan encara no és un actor oficialment reconegut.

Post Scriptum, 17 d’octubre del 2016.

El politòleg libanès Anthony Samrani (esmentat sovint en apunts anteriors)  publica avui a L’Orient-le Jour de Beirut aqueix interessant article titulat “Entre ce dont rêve la Russie et ce à quoi peut elle prétendre…” assenyalant les limitacions estructurals (econòmiques, demogràfiques, militars..) de Rússia que l’impedeixen poder competir realment amb els EUA pel lideratge mundial. Però ideològicament sí que pot fer-ho oferint al món un model de govern autocràtic contraposat a la democràcia occidental.

Post Scriptum, 14 de febrer del 2017.

Avui, el president libanès Michel Aoun, cristià maronita aliat de l’eix xiïta liderat per Iran, ha intervingut a la seu de la Lliga Àrab al Caire evocant desenvolupament d’una tercera guerra mundial parcial” sota la forma de terrorisme gihadista, però n’ha donat la culpa a Israel segons publica avui L’Orient-Le Jour:

“Le président libanais Michel Aoun a entamé mardi la deuxième journée de sa visite officielle en Égypte en se rendant au siège de la Ligue arabe où il a évoqué une “Troisième guerre mondiale partielle”, lors d’une allocution prononcée aux côtés du président de la Ligue, Ahmad Aboul Gheit.

“Les circonstances actuelles nous rappellent celles de la Seconde guerre mondiale. A l’époque, les responsables arabes avaient pris des mesures qui unissaient leurs pays. Et en 1945, la Ligue arabe voyait le jour”, a dit M. Aoun devant les membres de l’organisation. “Si la charte de cette Ligue avait été respectée, de nombreux conflits futiles auraient été évités”, a-t-il estimé.

“Aujourd’hui, nous vivons une Troisième guerre mondiale partielle véhiculée par un terrorisme qui prend pour prétexte la religion et provoque des guerres destructrices pour l’humanité, dont les retombées ont affecté notre Ligue arabe”, a regretté le président libanais. Et d’ajouter : “La pensée sioniste a réussi à faire du conflit israélo-arabe un conflit arabo-arabe, même un conflit interne entre les fils d’une même nation arabe. Cela doit nous pousser à préserver Jérusalem et son cachet islamo-chrétien”.

Post Scriptum, 22 de març del 2018.

El conflicte global i multidimensional està focalitzat al Pròxim Orient essent Europa un escenari secundari. Avui, els tres líders europeus, Macron, Merkel i May es troben per coordinar la resposta a l’amenaça estratègica russa ja que Putin ha deixat clar el seu propòsit de desestabilitzar la UE. L’altre front pot ser l’asiàtic on la pugna entre el nou emperador xinès (que fa costat als règims totalitaris islàmics i l’autocràcia russa contra Occident) i els Estats Units i els seus aliats pot ser crucial per l’hegemonia mundial.

Post Scriptum, 25 de febrer del 2023.

L’agressió de Rússia contra Ucraïna pot ser considerat el començament de la Tercera Guerra Mundial que, a diferència de les del segle XX, no tindrà unes aliances interestatals fixes sinó multipolars segons la gepolítica i la correlació de forces del moment. Però sí que hi ha una línia de confrontació essencial, la que contraposa les societats obertes occidentals (i els pobles que s’hi volen integrar revoltant-se contra les dictadures que els oprimeixen) i els estats totalitaris de diferents signe (islamistes, comunistes, racistes)  que compten amb còmplices al si d’Europa. Per això comparteixo aqueix article d’abans d’ahir a Vilaweb: “Ucraïna, un any després: una tercera guerra mundial que l’occident ha de guanyar. Del punt de vista europeu, Ucraïna és la primera línia de la civilització occidental, escriu Per Nyholm. La guerra s’ha de guanyar amb la visió que la continuïtat d’Ucraïna garanteix el flanc oriental d’Europa”.

Post Scriptum, 16 d’octubre del 2023.

L’atac de Hamàs contra Israel el proppassat 7 d’aqueix mes obre un segon front després del d’Ucraïna en la confrontació global de l’eix Iran-Rússia-Xina contra Israel i Occident.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!