Tothom blasma el mal pas dels disset membres de l’executiva del PSOE que han dimitit per fer fora Pedro Sanchez, però no hauríem de posar al mateix nivell Carme Chacón que Ximo Puig. Em sorprèn que el president de la Generalitat Valenciana més honest i lleial al País d’entre tots els que hi ha hagut, el més amic de Catalunya, hagi signat una maniobra indigna, però no el jutgem precipitadament.
Post Scriptum, 29 d’octubre del 2016.
Si els diputats valencians del PSOE al Congreso avui haguessin votat no a Rajoy com els del PSC i PSIB la diferència entre els Països Catalans i Espanya hagués estat històrica.
Post Scriptum, 20 de maig del 2017.
El suport de Ximo Puig a Susana Díaz no té cap explicació raonable malgrat que el president de la Generalitat Valenciana digui que és una candidata a dirigir el PSOE que “dóna garanties” al País Valencià.
Post Scriptum, 18 de juny del 2017.
L’errada conjuntural de Ximo Puig donant suport a Susana Díaz (potser va creure que era millor estar del costat de la favorita del poder fàctic) la pagarem tots, ja que Pedro Sánchez el liquidarà fonamentalment per estroncar una entesa estratègica entre els Països Catalans.
Post Scriptum, 17 de juliol del 2017.
Sortosament pel futur dels Països Catalans Ximo Puig se’n ha en sortit de les primàries a la secretaria general del PSPV-PSOE front al candidat de Ferraz que comptava amb el suport explícit de Pedro Sánchez i José Borrell. Excel·lent crònica de Núria Cadenes a Vilaweb: “La nit en què Ximo Puig va vèncer Pedro Sánchez”.
Post Scriptum, 12 de gener del 2018.
Avui s’ha sabut que el president de la Generalitat Valenciana lliurarà el premi de la Fundació Manuel Broseta a la convivència a l’entitat espanyolista Societat Civil Catalana, una terminal de l’aparell d’estat que res acredita que treballi per la causa que aparentment es guardonada. Ja el seu mateix nom és una inversió de la realitat pròpia dels règims totalitaris ja que SCC lluita contra l’independentisme català, en lloa la repressió i malda per crear un conflicte intern a la societat catalana com a fórmula per mantenir-la sotmesa a l’ordre estatal espanyol.
Ximo Puig s’avé a legitimar un acte de vassallatge envers el poders fàctics que neguen les seves reivindicacions com a governant valencià: ni reconeixen la llengua comuna, ni l’eix mediterrani, ni l’espoli econòmic de la Generalitat que presideix. Una més de les contradiccions, en aqueix cas simbòlica, en la que es mou el primer govern valencianista de l’etapa autonòmica que amb aqueix gest agermana el blaverisme de la Fundació Broseta amb l’anticatalanisme de SCC. De fet, està reconeixent l’àmbit nacional de Països Catalans i l’arrel compartida del conflicte contra la dominació política i l’espoliació econòmica que imposa el Regne d’Espanya.
Post Scriptum, 17 de gener del 2018.
L’article de Francesc Viadel, “Puig i Oltra es vesteixen de blau“, publicat el proppassat 13 a Nació Digital il·lustra encertadament el significat del gest efectuat pels màxims governants de la Generalitat Valenciana. També cal llegir l’anàlisi d’Antoni Infante al Món d’ahir: “De liderar el canvi a ser un llastre ?”.
Post Scriptum, 5 de març del 2019.
Amb totes les contradiccions assenyales anteriorment en aqueix apunt, Ximo Puig avançant les eleccions a les Corts Valencianes perd l’ocasió de fer un gest -simbòlic- d’autoafirmació de la valencianitat fent que coincideixin amb les espanyoles del 28 d’abril com assenyala Pere Martí a Vilaweb. En tot cas, la reedició del tripartit amb Compromís i Podem és la millor opció per consolidar un marc polític propi i no sucursalitzat en espera que en el futur pugui aparèixer un líder que prengui el relleu en clau nacional que de moment representen el tàndem Mónica Oltra/Joan Baldoví. Vicent Partal jutja a l’editorial d’ahir a Vilaweb que “Ximo Puig juga a la ruleta russa“, potser sí, però més ens val que se’n surti malgrat que les hagi avançat per tal que de frenar Compromís.
Post Scriptum, 23 de març del 2020.
Enmig de la crisi del coronavirus “el gest de Ximo Puig que desautoritza el PSC” i el diferencia de la resta de dirigents del PSOE, com avui explica Pere Martí a Vilaweb.
Post Scriptum, 13 d’octubre del 2020.
Editorial de Vicent Partal avui a Vilaweb: “Ximo Puig ja posa nom a la cosa espanyola: ‘el procés invisible”.
Post Scriptum, 2 de desembre del 2020.
Vicent Partal torna a dedicar un editorial a Vilaweb a Ximo Puig arran de les seves paraules d’abans d’ahir a Barcelona: “El discurs de Ximo Puig a qui hauria de preocupar és a Espanya.”
Post Scriptum, 22 de juliol del 2021.
Editorial de Vicen Partal, ahir, a Vilaweb: “Ximo Puig es planta, vint anys després de Pasqual Maragall. L’alternativa valenciana és o enfonsar-nos en la misèria per fer molt més gran Madrid a costa nostra o abraçar Barcelona per viure de manera decent, cosa que només podrem fer abandonant Espanya.”
Post Scriptum, 18 d’agost del 2021.
Ximo Puig es desdiu i demostra que ja no dóna més de si, com publica avui Vilaweb: “Ximo Puig es desmarca de la creació d’un impost a les rendes altes de Madrid. L’havia demanat en una conferència a Madrid a final de juliol. Ara demana una reflexió per a reformar el sistema fiscal.” També Vicent Partal, a l’editorial, el retrata així: “El descrèdit del president Puig, només trenta dies després. Al president de la Generalitat, es veu clar que li importen més els militants, i sobretot els dirigents, del seu partit que no els ciutadans del seu país.”
Post Scriptum, 25 d’abril del 2022.
La commemoració de la batalla d’Almansa la defineix Esperança Camps a Vilaweb el proppassat 19 d’aqueix mes: “La dimissió política valenciana davant l’infrafinançament crònic. L’anunci de Pedro Sánchez de la impossibilitat de reformar el sistema és rebut amb indiferència pels partits del Botànic”.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Si no vos adoneu que Ximo Puig és el millor agent espanyol dissolvent i desmobilitzador de l’independentisme català és molt greu per la vostra part. El fet de tindre una pàtina de ‘fusterianisme’ vos obnubila… Que siga ‘fusterià’ espanyol, políticament espanyol, culturalment català, fa que els vostres culs es facen gaseosa i deixeu entrar a la guineu al galliner. Com s’aprofita el nacionalisme espanyol, d’esquerra i dreta, del “fusterianisme” per impedir que el valencianisme polític sure al País Valencià. En breu un article meu al respecte.
Salut i repúbliques.
Víctor Baeta