El palestinisme mític

L’espectacle grotesc de les Dones rumb a Gaza és una mostra de fins a quin punt la “causa palestina” profusament difosa des de fa dècades a Occident, (promoguda pel bloc soviètic quan la URSS va capgirar el seu suport inicial a la creació d’Israel), ha acabat impregnant tota mena de protestes abanderades per un progressisme abstracte i banal que ha contribuït notòriament a ensorrar l’esquerra europea desconnectant-la de la pròpia realitat.

Pierre-André Taguieff ha analitzat detingudament la transformació del palestinisme en una variant de l’islamisme assumit acríticament per  l’islamo-gauchisme occidental com a element clau del seu ideari anticapitalista i antisionista. Aqueixes actituds es perceben clarament en els posicionaments anti-israelians de la CUP i Podemos, espacialment, que estenen la seva animadversió als jueus catalans i als amics d’Israel.

La mitificació de la causa palestina ha esdevingut pels antisionistes nostrats un dogma inqüestionable malgrat la manca de reciprocitat per part palestina envers la causa nacional catalana, en contra de la qual s’ha manifestat reiteradament el representant diplomàtic de l’ANP a Madrid.  I, sobretot, malgrat el règim islamista imposat per Hamàs a Gaza sigui una dictadura en la qual no voldrien viure aquells se’n reclamen solidaris.

Post Scriptum, 20 de setembre del 2016.

Aqueix cap de setmana ha tingut lloc a Barcelona un concurs internacional de bellesa transsexual: la segona posició ha estat per la representant israeliana, Tallin Abou Hanan, àrab i cristiana. Massa ingredients inassumibles pels antisionistes nostrats i les beneites rumb a Gaza. Cap mitjà de comunicació català se’n ha fet ressò, ja que si hom no pot culpabilitzar Israel no interessa la notícia.

Per altra banda, Josep Maria Terricabras, en una mostra de bonhomia inhabitual en electes del seu grau de responsabilitat, avança que Israel podria ésser dels primers estats a  reconèixer la Catalunya independent en una entrevista a Vilaweb. Me’n alegro d’aqueixa voluntat però no me’n puc estar de demanar coherència a ERC que sosté activament les campanyes de BDS contra Israel i es complau en les exhibicions estèrils -pels interessos catalans- d’odi antisionista dels seus còmplices de la CUP, com tothom va poder veure escrit en la samarreta d’Anna Gabriel a l’acte Podemos-ERC-CUP de Sant Boi.

Post Scriptum, 3 d’abril del 2017.

El jurista jueu francès Bertrand Ramas-Muhlbach publicà ahir a Jewish Forum aqueix punyent article “Le palestinisme, antithèse désespérée du sionisme“.

Post Scriptum, 27 d’abril del 2017.

Mentre l‘Ajuntament de Barcelona reclama a Israel el respecte del drets humans de la població palestina (ignorant el caràcter dictatorial dels règims de l’ANP a Cisjordània i Hamàs a Gaza), un diari espanyolista com ABC publica una entrevista a un defensor palestí dels drets humans, Bassem Eid, que denúncia el despotisme dels seus dirigents (una actitud impossible de veure publicada als mitjans de comunicació catalans addictes al palestinisme mític).

Post Scriptum, 14 de maig del 2018.

Yigal Carmon, president de MEMRI, hi publicà el proppassat 8 aqueix punyent article, “Vers une extinction politique”, referint-se a l’esgotament de la causa nacional palestina. Per la seva part, Bertrand Ramas-Muhlbach publicà ahir a l’edició francesa de Jewish Forum, “70 ans de vie pour Israël et de nakba pour les palestiniens”, on contrasta l’evolució divergent d’ambdós pobles.

Post Scriptum, 11 de juny del 2018.

El diaria israelià Haaretz publica avui un punyent article d’Yigal Walt i Tmaer Nashef significativament titulat: “The Palestine Paradox: Why do leftists love a Palestinian cause the rejects their values”.

Post Scriptum, 28 d’octubre del 2018.

La munió de periodistes gràfics, palestins i occidentals, que segueixen a diari els esdeveniments de Gaza forneixen continuament imatges que serveixen a la glorificació de la lluita per la destrucció d’Israel que són divulgades mundialment per tota mena de mitjans de contribueixen en diversos graus a aqueixa finalitat.

Abans d’ahir va ser el torn de Le Figaro, un diari liberal conservador francès, que comparava la imatge d’un jove llançador de pedres amb fona i brandant la bandera palestina amb el quadre de Delacroix que il·lustra en l’imaginari republicà francès la lluita per la llibertat. Obviant aclarir que el propòsit dels jihadistes de Gaza és l’extermini del poble jueu d’Israel, una causa que no té res a veure amb la llibertat de les persones i dels pobles. El blocaire francès Philosémitisme reprodueix una piulada del periodista de la televisió nord-americana Fox News Stephen Miller: “Des gens essaient d’assassiner des Juifs tous les jours et les médias les présenten rommantiquement comme des combatants de la liberté“.

Post Scriptum, 6 de juny del 2019.

Shamuel Trigano, una de les figures intel·lectuals del judaisme francès, exposa en aqueix article publicat avui per JForum: “Les trois âges du mythe de la Nakba: une déconstruction”.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *