L’espectacle grotesc de les Dones rumb a Gaza és una mostra de fins a quin punt la “causa palestina” profusament difosa des de fa dècades a Occident, (promoguda pel bloc soviètic quan la URSS va capgirar el seu suport inicial a la creació d’Israel), ha acabat impregnant tota mena de protestes abanderades per un progressisme abstracte i banal que ha contribuït notòriament a ensorrar l’esquerra europea desconnectant-la de la pròpia realitat.
Pierre-André Taguieff ha analitzat detingudament la transformació del palestinisme en una variant de l’islamisme assumit acríticament per l’islamo-gauchisme occidental com a element clau del seu ideari anticapitalista i antisionista. Aqueixes actituds es perceben clarament en els posicionaments anti-israelians de la CUP i Podemos, espacialment, que estenen la seva animadversió als jueus catalans i als amics d’Israel.
La mitificació de la causa palestina ha esdevingut pels antisionistes nostrats un dogma inqüestionable malgrat la manca de reciprocitat per part palestina envers la causa nacional catalana, en contra de la qual s’ha manifestat reiteradament el representant diplomàtic de l’ANP a Madrid. I, sobretot, malgrat el règim islamista imposat per Hamàs a Gaza sigui una dictadura en la qual no voldrien viure aquells se’n reclamen solidaris.
Post Scriptum, 20 de setembre del 2016.
Aqueix cap de setmana ha tingut lloc a Barcelona un concurs internacional de bellesa transsexual: la segona posició ha estat per la representant israeliana, Tallin Abou Hanan, àrab i cristiana. Massa ingredients inassumibles pels antisionistes nostrats i les beneites rumb a Gaza. Cap mitjà de comunicació català se’n ha fet ressò, ja que si hom no pot culpabilitzar Israel no interessa la notícia.
Per altra banda, Josep Maria Terricabras, en una mostra de bonhomia inhabitual en electes del seu grau de responsabilitat, avança que Israel podria ésser dels primers estats a reconèixer la Catalunya independent en una entrevista a Vilaweb. Me’n alegro d’aqueixa voluntat però no me’n puc estar de demanar coherència a ERC que sosté activament les campanyes de BDS contra Israel i es complau en les exhibicions estèrils -pels interessos catalans- d’odi antisionista dels seus còmplices de la CUP, com tothom va poder veure escrit en la samarreta d’Anna Gabriel a l’acte Podemos-ERC-CUP de Sant Boi.
Post Scriptum, 3 d’abril del 2017.
El jurista jueu francès Bertrand Ramas-Muhlbach publicà ahir a Jewish Forum aqueix punyent article “Le palestinisme, antithèse désespérée du sionisme“.
Post Scriptum, 27 d’abril del 2017.
Mentre l‘Ajuntament de Barcelona reclama a Israel el respecte del drets humans de la població palestina (ignorant el caràcter dictatorial dels règims de l’ANP a Cisjordània i Hamàs a Gaza), un diari espanyolista com ABC publica una entrevista a un defensor palestí dels drets humans, Bassem Eid, que denúncia el despotisme dels seus dirigents (una actitud impossible de veure publicada als mitjans de comunicació catalans addictes al palestinisme mític).
Post Scriptum, 14 de maig del 2018.
Yigal Carmon, president de MEMRI, hi publicà el proppassat 8 aqueix punyent article, “Vers une extinction politique”, referint-se a l’esgotament de la causa nacional palestina. Per la seva part, Bertrand Ramas-Muhlbach publicà ahir a l’edició francesa de Jewish Forum, “70 ans de vie pour Israël et de nakba pour les palestiniens”, on contrasta l’evolució divergent d’ambdós pobles.
Post Scriptum, 11 de juny del 2018.
El diaria israelià Haaretz publica avui un punyent article d’Yigal Walt i Tmaer Nashef significativament titulat: “The Palestine Paradox: Why do leftists love a Palestinian cause the rejects their values”.
Post Scriptum, 28 d’octubre del 2018.
La munió de periodistes gràfics, palestins i occidentals, que segueixen a diari els esdeveniments de Gaza forneixen continuament imatges que serveixen a la glorificació de la lluita per la destrucció d’Israel que són divulgades mundialment per tota mena de mitjans de contribueixen en diversos graus a aqueixa finalitat. Abans d’ahir va ser el torn de Le Figaro, un diari liberal conservador francès, que comparava la imatge d’un jove llançador de pedres amb fona i brandant la bandera palestina amb el quadre de Delacroix que il·lustra en l’imaginari republicà francès la lluita per la llibertat. Obviant aclarir que el propòsit dels jihadistes de Gaza és l’extermini del poble jueu d’Israel, una causa que no té res a veure amb la llibertat de les persones i dels pobles. El blocaire francès Philosémitisme reprodueix una piulada del periodista de la televisió nord-americana Fox News Stephen Miller: “Des gens essaient d’assassiner des Juifs tous les jours et les médias les présenten rommantiquement comme des combatants de la liberté“.
Post Scriptum, 6 de juny del 2019.
Shamuel Trigano, una de les figures intel·lectuals del judaisme francès, exposa en aqueix article publicat avui per JForum: “Les trois âges du mythe de la Nakba: une déconstruction”.
Post Scriptum, 27 de setemebre del 2021.
El relat mediàtic a Occident presenta els palestins com a víctimes dels jueus, mitificant la causa i els mètodes que empren els quals mai són sotmesos a crítica. Llegint la premsa israeliana, un dia qualsevol, hom pot trobar aqueixes notícies que no apareixen mai a Europa: el fill mata la mare per haver-se convertit al cristianisme, uns desconeguts pengen la bandera nazi a la via pública a Hebron prop del barri jueu, uns jueus haderis són apedregats a Hebron pel sol fet de vistar la tomba d’Abraham.
Post Scriptum, 20 d’abril del 2022.
Llegeixo astorat aqueixa reflexió del professor Mordechai Kedar que ni els polítics jueus gosen verbalitzar: “Les Arabes ont « oublié » qu’ils ont toujours indiqué, historiquement, où se trouve la mosquée al Aqsa. Et ce n’est pas Jérusalem”. Ahir, Jean-Patrick Grumberg, des de les pàgines d’Israel24/7, reproduia l’hipòtesi de l’eminent arabista jueu: “Mes amis m’ont souvent entendu leur dire que je ne suis pas un menteur à cause de ma très mauvaise mémoire. Pour mentir, il faut avoir une mémoire exceptionnelle et se souvenir des mensonges qu’on a dit et à qui on les a dit. Le professeur Mordechai Kedar, du département d’Arabe de l’université israélienne Bar-Ilan a eu la même réflexion. Dans une rubrique, il explique que non, la vraie mosquée al Aqsa n’est pas à Jérusalem, mais près de Ji’irrana, un village situé entre la Mecque et Taaf, dans la péninsule arabique. Les Arabes, en mauvais menteurs, ont oublié qu’ils ont toujours indiqué, historiquement, où se trouve la mosquée al Aqsa. Et ce n’est pas Jérusalem. Ce que Mordechai Kedar n’a pas réalisé, cependant, c’est que si le mensonge arrange tout le monde, il ne sera pas facile de faire accepter la vérité. D’autant que les politiciens représentant officiellement Israël ne le font pas. Voici les faits exposés par le professeur Kedar dans une rubrique publiée le 11 août 2016: “The real al Aqsa Mosque is not in Jerusalem. Muslim canards about Jerusalem and the al Aqsa Mosque revealed and proven to be lies through the publicizing of original sources.”
Post Scriptum, 8 d’octubre del 2022.
La causa palestina ha estat adoptada pel wokisme i les lluites interseccional com la síntesi de totes les reivindicacions dels oprimits d’arreu del món, per això no poden admetre la realitat del jihadisme, l’homofòbia i l’opressió de les dones que campen als territoris administats per l’ANP i a Gaza on mana Hamàs. El cas del jove gai palestí que vivia refugiat a Israel i decapitat a Cisjordània no apareix o ho fa de forma edulcorada als mitjans pregressistes occidentals i als nostrats.
Post Scriptum, 2 de desembre del 2023.
Un dels aspectes més frapants del conflicte en curs entre Israel i l’eix iranià és el posicionament follament hostil de bona part del feminisme militant contra l’estat hebreu fins al punt d’ignorar – o fins i tot justificar- les violències sexistes contra les dones jueves perpetrades pels jihadistes palestins. Més encara, afirmar que la causa palestina és també la causa feminista és ignorar la submissió de les dones i les homosexuals palestines, com per exemple fan les signants d’aqueixa crida publicada a Mediapart el proppassat 19 d’octubre: “Féministes et LGBTQI+, nous dénonçons le massacre en cours à Gaza ! Militantes et organisations féministes et LGBTQI+ de Paris, Montreuil, Saint-Denis, Bordeaux, Grenoble, Marseille, Rouen, Montpellier, Nantes, Lyon ou encore Tours, nous dénonçons le massacre en cours à Gaza et l’offensive contre le droit à soutenir le peuple palestinien. Nous réaffirmons que la libération de la Palestine est aussi une cause féministe.
Post Scriptum, 31 de desembre del 2023.
Michael Freund fa un repàs històric sobre la gènesi del mite palestí ahir al Jerusalem Post: “Palestine, a state under occupation, is a myth”.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!