Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

17 d'agost de 2016
0 comentaris

George Soros, cavaller errant de les societats obertes

La premsa israeliana s’ha fet ressò de la filtració dels correus electrònics de l’Open Society Fondations, patrocinada pel multimilionari jueu nord-americà George Soros (nascut a Hongria el 1930, amb el nom real de Gyorgy Schwartz) que mostren la persistent activitat de la fundació dirigida a deslegitimar l’Estat d’Israel presentant-lo internacionalment com a racista.

George Soros és un empresari d’èxit i un filantrop influït pel pensament de Karl R. Popper (1902-1994), el seu mestre a la London Scholl of Economics, el filòsof i sociòleg autor d’un dels llibres més influents de la segona meitat del segle XX, “La societat oberta i els seus enemics”, publicada l’any 1945 (inexistent en versió catalana) on contraposa el model de societat occidental als totalitarismes nazi i comunista.

No és cap casualitat que el nom de la seva fundació apel·li a la promoció de les societats obertes i intervingui activament en bon nombre de conflictes contemporanis en defensa d’un model de civilització basat en la llibertat com a valor suprem. Actualment dóna suport a Hillary Clinton a la presidència dels EUA com abans havia fet en pro de Barack Obama.

Com Popper, agnòstic d’una família de jueus assimilats al cristianisme protestant, Soros és fill de jueus laics, esperantistes seguidors de Zamenhoff, ambdós refractaris a la seva identitat originària a base d’adherir-se a causes universals (com els jueus addictes al comunisme com a solució mundial a la discriminació ètnica) i frontalment oposats al nacionalisme jueu, el sionisme, i en general als moviments nacionalistes i al dret d’autodeterminació dels pobles. Popper a la seva magna obra desqualifica radicalment el president Woodrov Wilson per la declaració del 1918 a favor de la lliure determinació de les nacions sotmeses als imperis europeus causants de la Primera Guerra Mundial.

Popper mai va posar els seus peus a Israel, com Soros i tants d’altres jueus il·lustres que reneguen de la seva condició de membres d’aqueixa nació i que han optat per assimilar-se a d’altres sense tenir l’honestedat d’abstenir-se de combatre els seus antics connacionals. Stéphane Hessel, Noam Chomsky o Daniel Cohn-Bendit, per esmentar-ne només alguns són identicats per tothom com a jueus malgrat que ells mateixos no se’n considerin.

Soros combat obertament Israel perquè no admet que el poble jueu sigui una nació, no creu en els nacionalismes en general, i fa seus els arguments de l’antisionisme de la burgesia i la intel·lectualitat asquenazita que al segle XIX va creure en l’estat-nació sorgit de la Revolució francesa com a fórmula per assimilar-se a les respectives comunitats nacionals deixant enrere els guetos dels seus ancestres. L’ideari dels revolucionaris comunistes del segle XX (Róza Luksemburg, Lleó Trotsky, per exemple) és un altre en les formes però és coincident en el fons: trobar una solució universal per a la humanitat -que mai no arriba- i així obviar la pròpia qüestió jueva.

Tot i reclamar-se seguidor de Karl R. Popper, en la seva actuació George Soros té poc en compte el racionalisme crític que promovia el seu mestre i és, a la fi, un jueu (cavaller, potser en el seu imaginari) errant que està per veure si contribueix a la promoció de les societat obertes, però segur que està fent mal al poble jueu i a l’estat que el representa que és Israel.

L’assaig de George Soros, “La crisi del capitalisme global. La societat oberta en perill”, (Columna, 1999), és una reflexió lúcida sobre les mancances de les societats occidentals, bons diagnòstics i fallides solucions, gairebé vint anys després de la seva publicació no ha reeixit a crear un moviment polític transnacional capaç d’aplicar les seves propostes que ell mateix no ha gosat mai a plantejar electoralment.

Post Scriptum, 15 de maig del 2017.

Malgrat Soros és un actiu adversari d’Israel al seu país nadiu, els antisemites hongaresos atien la juedofòbia contra la seva influència política i mediàtica, tal com mostra aqueixa informació de The Times of Israel.

Post SCriptum, 24 de juny del 2017.

The Times of Israel es pregunta novament, “Pourquoi tant d’acharnement à l’égard de George Soros ?”, arran de l’animadversió creixent en contra seva dels diversos totalitarismes emergent arreu del món.

Post Scriptum, 12 de juliol del 2017.

Le Figaro del proppassat 10 d’aqueix mes es fa ressò del suport del ministeri israelià d’afers exteriors al govern d’Hongria enfrontat a les iniciatives desenvolupades al seu país natal per George Soros, a qui qualifica d’antisionista i enemic d’Israel.

Post Scriptum, 21 de juny del 2018.

El parlament hongarès ha aprovat la llei de penalització de l’ajuda als immigrants il·legals coneguda com a “Anti-Soros”, a qui hom acusa a Hongria i arreu de fomentar els moviments migratoris cap a Europa, un fet que és seguit des d’Israel amb preocupació pel seu rerefons antisemita.

Post Scriptum, 8 d’octubre del 2018.

Ahir, el digital jueu francòfon Desinfos reproduïa un article d’Albert Soued datat l’1 d’agost del 2016 al digital Nuit d’Orient titulat “George Soros, Satan du capitalisme”. I avui, The Times of Israel publica unes declaracions de Rudy Guiliani titllant Soros “d’ant-Crist“.

Post Scriptum, 29 de novembre del 2018.

Els articles especulatius sobre la complexa personalitat de George Soros són constants als mitjans occidentals: Eric Cortellessa publica el proppassat 5 d’aqueix mes a The Times of Israel una punyent reflexió: “Comment George Soros est devenu la cible des antisémites et des juifs de droite“. Per la seva banda, James Kirchick fa un balanç ponderat de la seva trajectòria en aqueix article aparegut a Tablet el proppassat 18: “The Truth about George Soros”.

Post Scriptum, 26 d’octubre del 2020.

Manfred Gerstenfeld publica avui al BESA Center un punyent report sobre George Soros’s Negative Interactions with the Jewish World, en una doble vessant, la seva acció contrària als interessos essencials d’Israel i alhora objectiu de l’antisemitisme.

Post Scriptum, 22 de març del 2021.

Punyent article d’Évelyne Tschirhart el proppassat 18 al bloc col·lectiu Mabatim.Info, Regards Juifs de Versailles: Georges Soros, un ami qui nous veut du bien ?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!