Avui comença a Montreal, Quebec, una nova edició estival del Fòrum Social Mundial en un moment d’estancament (segons Le Figaro) d’aqueix moviment altermundialista crític amb el capitalisme però que s’esdevé a un dels estats més pròspers del món (capitalista, evidentment). Le Devoir, el principal diari del Quebec, advertia ahir de la baixa participació prevista. Le Monde, en canvi, opta per l’encoratjament de la trobada confiant que agafi nou impuls, “en quête de renouveau“, exactament (es nota molt que el jacobinisme francès és al darrere de la moda de l’antiglobalització).
Vilaweb, per la seva part, destaca amb jubilós entusiasme el fet que el cas català sigui un dels protagonistes de la trobada, un dubtós honor reservat permanentment als àrabs palestins i abans també als abertzales bascos, quan està per veure els resultats pràctics d’aqueix protagonisme a la vista del poc èxit que han tingut els projectes polítics fallits de nacions que fa tres dècades emergien a la primera trobada a Sao Paulo. El chavisme veneçolà, l’ANC Sudafricà o el mateix amfitrió, el Partit dels Treballadors brasilers, han durat poc com a alternatives als sistemes democràtics occidentals i hores d’ara, l’anticapitalisme europeu és un fracàs polític total com a succedani del tardocomunisme.
Això sí, la deslegitimació d’Israel ocupa un espai nuclear a les activitats programades i oportunament denunciades per la comunitat jueva quebequesa. Les campanyes BDS i enaltiment del palestinisme, com a variant de l’islamisme, seran estrelles convidades amb èxit d’audiència assegurat. Personalment això ho vaig poder constatar directament l’any 2002 al Fòrum Social Europeu de Florència, on vaig exposar en un acte organitzat pel CIEMEN la causa nacional catalana, en aquell moment encara en estat larvat internacionalment.
L’única vegada que el FSM ha estiuejat al món musulmà ha estat a Tunísia, amb poques repercussions efectives en pro de la democratització d’aqueixes societats tancades, emprant la terminologia de Karl Popper, on no cal que els anticapitalistes europeus acudeixin a predicar l’autodestrucció del sistema democràtic occidental ja que l’islamisme se n’encarrega efectivament per desgràcia dels autòctons.
No dubto de les bones intencions de l’orador de l’ANC però la independència de Catalunya no passa pas per ésser les vedets del parc temàtic dels anticapitalistes nostrats.
Post Scriptum, 1 de setembre del 2016.
El comunicat oficial dels organitzadors fent balanç del resultat del FSM de Motreal sembla escrit pels redactors del “Pravda”, estil soviètic, triomfalisme i absència de tota aproximació pragmàtica a la realitat, que entre altres dades, constata el descens del nombre d’assistents en comparació a les edicions anteriors d’aqueix akelarre de l’anticapitalisme global.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!