Eureka!

El bloc d'en Quim Bosch

24 de gener de 2011
0 comentaris

“Medical Hypotheses” i els límits de la llibertat d’investigació

Wikileaks ha remogut el debat polític que contraposa la llibertat d’accés a la informació amb la seguretat dels Estats. Però a nivell científic, l’any 2010 també ens ha deixat un conflicte sobre els límits de la llibertat d’investigació i de difusió de les idees.

El conflicte ha estat entre Elsevier, probablement l’empresa de publicació de revistes científiques més important del món, i l’editor en cap de la seva revista Medical Hypotheses, Bruce Charlton, arran d’un article sobre la relació entre el virus VIH i la SIDA.

La revista va néixer l’any 1975 amb la intenció de ser una plataforma per a treballs i idees científiques heterodoxes. Idees radicals i especulatives, fora de les opinions més acceptades, sempre i quan siguin coherents, segons consta al seu web. Un concepte innovador de revista científica que necessitava un suport innovador per a ser dut a terme, en aquest cas la innovació va consistir en prescindir del sistema estàndard d’avaluació al que les revistes solen sotmetre els articles que els investigadors els fan arribar: el peer review.

El peer review és un concepte molt simple, que consisteix a demanar l’opinió, normalment expresada de manera anònima, sobre l’article a científics que treballen en aquell camp per tal que, amb les valoracions fetes per gent amb conceixement de causa, l’editor en decideixi la publicació o no. Medical Hypotheses, però, va considerar que basar-se en l’opinió d’experts en el camp corresponent podria ser incompatible amb el seu objectiu de publicar idees heterodoxes, idees que, segons el seu Consell Assessor, semblessin inversemblants però que en cas de ser certes fossin molt importants. Bruce Charlton va esdevenir editor en cap de la revista l’any 2003, i des d’aleshores decidia personalment si un article s’accepava o no per a publicació. Malgrat la seva heterodoxia, la revista gaudeix d’un cert respecte en la comunitat científica -probablement en gran part pel prestigi de qui hi ha al darrere: Elsevier- i el seu índex d’impacte de l’any 2009 és de l’1,393.

Al número de juliol del 2009, Medical Hypotheses va publicar un article, “HIV-AIDS hypothesis out of touch with South African AIDS – A new perspective“, que basant-se en estadístiques mèdiques i dades demogràfiques negava que el VIH causi la SIDA. A partir d’aquí, va esclatar el conflicte entre els qui, fins i tot sense compartir-ne l’opinió, defensaven el dret a fer i exposar aquesta idea i els qui la refusaven de ple per irresponsble i perillosa. Entre els primers hi havia l’editor en cap, entre els segons, l’empresa. Un clàssic: el conflicte per la difusa frontera entre la llibertat i la responsabilitat.

L’agost del 2009, només un mes després de la seva publicació, Elsevier va sotmetre l’article a l’opinió d’uns experts -un peer review a posteriori, per entendre’ns- i va retirar-lo preventivament. Sis mesos després, al febrer del 2010, va comunicar als autors que el seu article es retirava permanentment. Al mateix temps, demanava a l’editor en cap que fes canvis en la manera de funcionar de la revista, i en particular l’instava a introduir l’avaluació peer review de manera immediata o a dimitir. L’editor es va negar a tot i va acusar Elsevier de censura. Elsevier va notificar-li que no li renovaria el contracte, que expirava a finals del 2010.

Mehar Manku n’es ara l’editor en cap i actualment els articles que rep se sotmeten a l’avaluació peer review.


Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.