“Marcel·lí Perelló. Una vida perseverant per la independencia”, Tomàs Callau i Jordi Miró, Llibres de l’Índex, Barcelona, 2016.
Aqueix llibre omple un buit en la historiografia de l’independentisme català contemporani ja que divulga la trajectòria personal i política de Marcel·lí Perelló i Domingo (Barcelona, 8 de gener del 1897- Ciudad de México, 4 de març del 1961), un dels patriotes més rellevants del segle XX gairebé desconegut per les noves generacions nascudes a la Catalunya ocupada a prtir del 1939. Fou membre d’Estat Català, i membre de Bandera Negra implicat en l’intent d’atemptat dels tunels del Garra contra Alfonso XIII, essent condemnat a cadena perpètua i posteriorment amnistiat l’any 1930.
Fou membre actiu de la maçoneria catalana que intentà separar de l’espanyola, (un projecte d’envergadura però que no reeixí i en el qual va participar també Jaume Cornudella).
Durant la guerra del 1936-1939, va dirigir el Diari de Barcelona, confiscat per Estat Català i durant els anys 1937-1938 asumí la secretaria general del Partit). S’exilià a França, participant a la fundació de Front Nacional de Catalunya, i posteriorment a Mèxic des d’on continuà essent un actiu militant de la causa de la llibertat de Catalunya.
El separatisme català de començament del segle passat sembla avui llunyà i depassat pels esdeveniments i l’evolució de les mentalitats, però constitueix una font inesgotable d’idees, experiències i personalitats dignes de ser emulades per part dels independentistes d’avui.
Resta, però, encara pendent una historia completa d’Estat Català des de la seva fundació al 1922 fins al 1939, l’etapa macianista, sense oblidar la contribució a la resistència durant el franquisme.
Els seus fills, Carles i Marcel·lí retornaren a Catalunya, (el segon només temporalment, però sempre atent als esdeveniments de casa nostra).
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!