Poc a poc el dia de les eleccions es va acostant… La campanya ha estat dura i llarga.
Finalment arriba el dia 1, el dia que guanyi qui guanyi, comportarà canvis. Els canvis sempre produeixen sensacions contradictòries. Per una banda, els esperem perquè els necessitem per evolucionar i millorar, i per l?altre suposen tancar un cicle que també ens ha dut coses bones i com és el que vivim, també estimem. Els canvis suposen incerteses, desconeixement i provoquen tensió… Què passarà a partir del dia 1? Canviaran moltes coses? Serà positiu?
Les coses canviaran a partir del dia 1, en alguns aspectes ho sé segur i en altres així ho espero… El dia 1 el recordaré per moltes coses, serà per a mi i el meu país una setmana important, de fets planejats fa temps que portaran conseqüències en el futur. Sé que canviaran coses pel que fa a la meva feina, al meu país i també a la meva vida personal. Es tanca un cicle, però se n?obre un altre.
Per un costat les eleccions, que mai havien estat anunciades amb tanta antelació. Quina necessitat més gran que hi ha que les coses s?aclareixin a nivell polític, que hi hagi un pla de futur pel meu país, que hi hagin objectius clars. Això és el que espero del dia 1 de novembre, però no és segur que passi, dependrà dels partits que estaran al govern. Ha arribat un punt que ja m?és igual qui surti (dins d?uns límits, clar…). Em sento com "els sense partit" que comenta avui en Martí Estruch en el seu article a mail obert. Jo tampoc sé a qui votar, cap opció més completament satisfactòria, però ho faré. Jo sóc d?aquests sobiranistes que creuen que la dreta i l?esquerra no estan tan allunyades, que allò important per mi és construir el meu país, i que el seu futur passa, sense cap dubte, per la independència. Sóc d?aquells que creu que cal primer un projecte sobiranista que no un de dretes o d?esquerres. Crec que el projecte neoliberal ja ha triomfat, que ja no el podem fer fora. El podem variar una mica, però les grans decisions econòmiques, que són les que ho predeterminen tot, no depenen de nosaltres ni es prenen a Madrid. El model ha estat tancat amb els tractats constitucionals de la Unió Europea. Els grans temes econòmics es decideixen a Brussel·les, a la seu del Consell de Ministres i a la seu del Banc Europeu.
I així són les coses i no les podem canviar fàcilment. La nostra lluita ha de ser una altra, la de fer el nostre país més lliure. Ser a Europa ens porta prous avantatges per suportar certes conseqüències, però ser a Espanya no ens aporta res!! Si som a Europa no necessitem ser a Espanya! La balança amb Espanya és negativa clarament i quan en siguem coincidents serem més lliures com a poble.
I mentre espero aquests canvis majors, m?acontento amb un govern mínimament estable i amb un projecte clar.
Per altra banda, el dia 1 és important per la meva vida personal, bé per la vida d?una amiga molt important per mi. El dia 1 torna l?A.!!! I per mi és fantàstic, però per ella no ho veig tan clar… Ella ha pres la seva decisió: vol tornar al seu país, a la seva terra, on viu la seva família, els seus amics i quasi tots el que estima… però el preu és dur: deixa el seu amor, una cosa que molt pocs tenen i que ella valora enormement. I ve aquí en un moment que no és massa propici. Si troba feina, cobrarà molt menys del que cobrava a Anglaterra i si ha de llogar pis pagarà el mateix preu que al centre de Londres. Ho sap prou bé, la diferència és abismal, però ella vol viure i treballar per Catalunya, encara que suposi renúncies molt mes grans. I ja veurem si va bé… Això jo espero, perquè si se?n surt tindré a prop una persona important per a mi, un pilar bàsic per la meva vida emocional. Tenir amics no és fàcil, no sempre es troben persones amb qui coincideixis, que gaudeixin de la teva companyia i tu de la seva, que t?estimen tal com ets. I l?A. és d?aquestes.
I espero que allò que va començar en un passadís de casa la M. en el que dos cors bategaven sense entendre?s no mori. Perquè estimo l?A., perquè m?agrada el V., i perquè sóc una sentimental que li agraden les històries que acaben bé!
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
I que tot us surti -a tu, a l’A…- com desitgeu. La vida és llarga i val la pena de viure-la, companya!
moltes gracies….., la veritat es que en moments com aquests, on tot es tan incert i tot fa una mica de por, agraeixo tant uns comentaris com aquests!!, l’unic que puc dir, perque m’he emocionat com una tonta, que soc la mes afortunada de tenir una amiga com tu… i espero que tot vagi be a la nostra vida futura i que no tinguem por als canvis perque son necessaris i importants per evolucionar, tan a nivell personal com politic (fent referencia a l’inici del teu article) moltes gracies L.