7 de novembre de 2012
Sense categoria
2 comentaris

Vendre el català per un grapat de vots

Els qui portem molts anys amb una militància ininterrompuda lluitant per la independència de la nostra nació, ho hem fet i ho fem, entre altres coses, per salvar la llengua catalana de la seva (anunciada) extinció. Per això, no entenem la independència amb el castellà com a llengua cooficial, perquè això és incompatible amb l’objectiu d’aturar la substitució lingüística (del català per l’espanyol i, al nord, pel francès) i, encara menys, amb la finalitat d’aconseguir que el català torni a ser la llengua hegemònica en el seu territori, com és natural. L’oficialitat única del català i la independència sempre han format un tot en l’ideari independentista.

Els qui no són sincers en la seva reclamació d’independència i els qui fan veure que s’apunten a aquesta reclamació però no volen trencar amb l’Estat espanyol, defensen que l’espanyol sigui llengua oficial en el futur estat català. I ho argumenten dient que, així, s’incorporaran al projecte sobiranista tot d’hispanoparlants que viuen a Catalunya.

Som al davant, doncs, d’un argument polític fal·laç, perquè, a dia d’avui, encara no hi ha tal “projecte sobiranista” plantejat a les urnes. L’única cosa que hi ha són unes eleccions al Parlament de Catalunya i l’única cosa que aquests partits (ERC i CiU) pretenen, amb el seu decantament espanyolista, és pouar vots en les aigües per on abans navegava el PSC, que s’hi enfonsa. Ni adeptes per a la independència ni res d’això. El que pretenen (a costa de la llengua catalana) és l’obtenció d’uns quants vots més per a les seves sigles, en aquestes eleccions.

D’altra banda, és paradoxal que els independentistes de tota la vida siguem els qui defensem un argument lingüístic: “volem l’oficialitat única del català per salvar el català”, mentre que els independentistes oportunistes plantegen un argument polític, amb la fal·làcia apuntada: “volem l’oficialitat del castellà per guanyar adhesions a la independència” (en realitat, als seus partits). Talment, com si ells estigueren més preocupats i delerosos que nosaltres per guanyar la independència. Potser sí: tan delerosos estan que són capaços de sacrificar, fins i tot, el català.

Els qui podem parlar de la reivindicació d’independència amb més autoritat moral que molts d’altres, per militància continuada sense defalliments ni renúncies, per repressió patida i per anys, estem disposats a no consentir, de cap manera, que facin malbé un dels objectius nuclears de la lluita d’independència: la supervivència i la continuïtat plena de la llengua catalana.

València, 6 de novembre de 2012 

  1. Català única llengua oficial de l’Estat Català Independent.
    El castellà i l’espanyol no ho poden ser.


    ———–

    #el_castellà_no_pot_ser

    És de sentit comú! … el castellà no pot ser! per què?

    El castellà no pot ser perquè cap país pot tenir dues llengües oficials sense posar en perill la més dèbil.

    No és res personal ni res poc democràtic, els catalans de parla materna castellana o fins i tot que parlin en castellà ho han d’entendre i ho poden entendre, i ho entendran.

    No podem posar cap llengua en perill, ni el català, ni el castellà, per tant deixem-nos de tonteries i mirem on tenim els peus, mirem on som, mirem quin és el tret fonamental d’aquesta terra nostra, la nostra ànima col·lectiva.

    El castellà no pot ser oficial perquè si ho és deixarà el català indefens i en estat
    d’inanició permanent.

    El català és una llengua important com totes però el seu àmbit geogràfic i la seva població no són suficientment grans per assegurar-ne la permanència en el temps. El català com totes les llengües, unes més que altres, necessita protecció política i l’eina per fer-ho universalment és un estat.

    En principi, ja en la redacció definitiva de la nostra constitució, constarà de forma fixe i inalienable que l’única llengua oficial de la república catalana serà el català. Ho dic així perquè així ja ho tenia clar la Constitució de l’Havana i el mateix Francesc Macià.

    Si Francesc Macià i la gent d’ERC d’aleshores aixequessin el cap … ai las!

    El castellà no pot ser! No som necis, no ho hauríem de ser! No som irresponsables, no ho hauríem de ser! No som assassins de llengües i menys auto suïcides! no ho hauríem de ser!

    No matarem el català ni el condemnarem a l’austracisme!
    El català és el que dóna el sentit últim al nom de Catalunya, a la seva essència i al que ha de ser el seu estat!

    Tampoc matarem el castellà, qui pateixi per la seva desaparició té desenes de comunitats nacionals on per naturalesa i justícia és llengua oficial, a la Mediterrània, a l’Atlàntic i al Pacífic i on pot anar a viure-hi i donar-li suport que és el que fa vives les llengües.

    El català té les seves terres i països, no són gegantins però són suficients.

    No acceptarem el bilingüisme, preludi de la mort de la llengua més dèbil, més fràgil, que no vol pas dir ni menys vàlida, ni menys digne!

    El Letó a Letònia, el Castellà a Castella, l’Espanyol a Espanya i el Català a Catalunya! I cadascú a casa seva -familiar- que parli el que li plagui.

    Salvador Molins, Conseller de Catalunya Acció.

    ———————-

    Vegeu el darrer Power Point de Catalunya Acció:

    http://www.catalunyaaccio.org/documentacio/presentacions/PLlengua.swf


  2. Estem davant de les darreres lluites que haurem d’encarar pas previ a la Declaració d’Independència i al Procés Constituent que endegarà oficialment aquesta declaració.

    La llengua: El castellà no pot ser!
    La nació: La nació! tota sencera!
    L’estat: Estat català independent!

    El procés:

    1r Declaració d’Independència de Catalunya
    2n Referèndum si la comunitat internacional ho exigeix
    3r Proclamació de la Independència de Catalunya

    ————–

    Salvador Molins, BIC-CA

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!