Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

2 de maig de 2016
En la memòria
0 comentaris

Jaume Castells, en la memòria

Mitjançant un correu de Robert Surroca m’assabento  de la mort a Sao Paulo als noranta-dos anys d’edat de Jaume Castells i Llueles, natural de Barcelona (1924), militant del Front Nacional de Catalunya.

Mentre redactava la biografia de Lluís Gausachs i Ramon vaig trobar una referència a Jaume Castells en el sopar commemoratiu del 14 d’abril organitzat pel Casal de Catalunya a París l’any 1956 on, en la crònica que pel President Tarradellas feu el seu secretari particular, aqueix especifica que el senyor Castells hi asisteix en representació del FNC.

Anteriorment, en la biografia de Jaume Cornudella Olivé, vaig reproduir la sentència íntegra del consell de guerra hagut en data 11 de juliol del 1949 a Barcelona contra els integrants de la Secció Militar del FNC detinguts al 1946 amb Jaume Martínez Vendrell al capdavant. Entre els condemnats figura Jaume Castells Llueles, que ho fou a tres anys de presó. Un cop complerta la pena s’exilià a França, a París concretament, on l’acollí Manuel Viusà tot continuant les tasques de resistència del Front. Posteriorment emigrà a Veneçuela i després a Brasil, on a Sao Paulo contribuint decisivament a la fundació de l’Associació Cultural Catalònia a la seu de la qual impartia classes de llengua catalana i d’història de Catalunya.

Reprodueixo tot seguit l’escrit de remembrança que ha divulgat Robert Surroca:

“Rebo la notícia del traspàs, a Sao Paulo, de Jaume Castells i Lluelles, membre de l’Organització Militar del Front Nacional de Catalunya, els anys 40. Com a tal va participar en diverses accions pròpies d’aquells anys, entre elles i junt amb Ferran Marull, la voladura amb dinamita del local del SEU (Sindicato Español Universitario) de la Universitat on, els falangistes, torturaven els estudiants catalanistes. Detingut en la caiguda del 1946, posteriorment s’exilia a París on, amb Manuel Viusà, publiquen el Per Catalunya. Després marxa al Brasil sen membre fundador del Grup de Catalans de Sao Paulo, on porta una activitat molt important.
Un cop acaba la dictadura en Jaume venia cada dos anys a Europa fent un periple, per Catalunya i França,  per saludar els antics companys del FNC. Vaig tindré el privilegi que m’inclogués en aquestes visites, vaig aprendre a coneixe’l, admirar-lo i estimar-lo: la última vegada, ja fa set anys, es lamentava que el seu estat de salut aviat l’impediria aquest viatge, com així va ser, mai, però, va perdre el contacte telefònic. Ens ha deixat amb 92 anys, va tindre temps de veure el camí que ha emprés Catalunya, la nostra pàtria, envers el seu alliberament pel que, ell, tan havia lluitat.
Sempre el recordarem i a la seva esposa Montserrat Prat i Celma i a la seva filla Núria, en nom propi i de tots els antics militants del FNC, el nostre més sentit condol.”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!