El bloc d'en Jordi Martí

La casualitat ha fet que en 48 hores s’hagin donat a conèixer dues importants enquestes electorals, ambdues encarregades i avalades per administracions públiques governades pel PSC-PSOE. D’una banda el Baròmetre municipal de l’Ajuntament de Barcelona, que pronostica la debacle electoral de Jordi Hereu i dels socialistes, i de l’altra, avui mateix, l’enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) de la Generalitat de Catalunya, que certifica una clara victòria de CiU i una davallada històrica del PSC-PSOE.

Com s’ha encarregat de recordar periòdicament aquest bloc, des de fa mesos, enquesta rera enquesta, les expectatives electorals del socialisme i del Tripartit són cada més dantesques. Les tres forces tripartites perden sang a dojo fins el punt que és de domini públic que els responsables polítics del Tripartit estan fent les maletes i buscant sortides professionals des de fa temps, abans que el tsunami sel’s emporti per davant sense compassió.

Ahir el Baròmetre municipal de Barcelona projectava unes dades històriques: per primera vegada l’alcalde de Barcelona suspenia estrepitosament segons els enquestats (4,1 en front del 5,2 de Xavier Trias) i CiU con solidava els excel.lents resultats avançats per altres enquestes publicades pels principals diaris de la ciutat fa poques setmanes, arribant als 18 regidors en front dels 10 que aconseguiria el PSC-PSOE. La gestió del govern suspèn, l’alcalde suspèn i el canvi avança inexorable. L’Ajuntament de Barcelona, després de 31 anys de governs socialistes, està a punt de passar a mans dels nacionalistes de CiU. Les causes són vàries; des del desgast de la marca socialista, passant per la pèssima gestió de l’equip de Jordi Hereu, fins als efectes de la crisi econòmica i el cansament de més de tres dècades de domini asfixiant d’un socialisme basat en el sectarisme i el control social.

D’altra banda, avui mateix el CEO donava a conèixer l’enfonsament del Titànic Tripartit. José Montilla i el PSC-PSOE sembla que no han tocat fons i que encara estan en condicions d’aconseguir el pitjor resultat electoral a uns comicis catalans des del 1980. CiU aconseguiria el 25,3% d’intenció directa de vot, en front el 17,5% del PSC-PSOE. Aquestes xifres, traduïdes a escons, podrien portar CiU prop de la majoria absoluta amb 67 diputats, i deixarien els socialistes amb 30 o menys diputats. Una autèntica tragèdia per la més gran maquinària de poder que hagi vist mai la democràcia a l’estat en 33 anys de règim parlamentari. No cal dir que l’artefacte inestable s’enfonsaria a la mar engollit per la seva pròpia ineficàcia i per haver demostrat abastament que els engendres anti natura no tenen cabuda a les societats avançades del segle XXI.

Però com que les desgràcies mai vénen soles, el mateix sondeig del CEO descriu l’autèntic abast de la tragèdia pel socialisme: en unes eleccions a Corts, el PSC-PSOE perderia a Catalunya per primera vegada a la història, i CiU guanyaria amb uns excel.lents resultats. La pèrdua de l’electorat socialista arribaria al 50%, percentatge només igualat per les pèrdues d’electorat d’Esquerra en cadascuna de les darreres eleccions. El PSOE està a punt de recollir els resultats que es mereix. I la seva filial catalana haurà contribuït d’una manera decisiva a tancar una pàgina de la història política espanyola que ha de precedir a l’inici del procés que ens ha de portar a la plena sobirania.

Només són enquestes, però totes coincideixen en una direcció: està arribant a la costa un tsunami, que ja s’ha detectat, i que escombrarà un estil de fer política que ha portat Catalunya a la ruïna econòmica, política i moral. I l’alternativa només pot venir de la mà de Convergència, de CiU i d’Artur Mas. Sobre tot si l’independentisme insisteix en presentar-se amb tres, quatre o cinc candidatures enfrontades i competint per acabar en l’extraparlamentarisme, més enllà dels pèssims resultats que totes les enquestes auguren a una Esquerra que haurà d’assumir els seus errors estratègics, polítics i d’estil de govern, purgant la burla que ha representat la seva aposta per Montilla i per la pluja fina.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!