Ahir, Vilaweb informava que Israel anima el poble kurd a lluitar per la llibertat i resumia algunes declaracions precedents en aqueix mateix sentit expressades per polític israelians en els darrers anys. En justa correspondència a aqueix suport, autoritats del Kurdistan iraquià han manifestat la voluntat de mantenir relacions diplomàtiques amb Israel amb qui compten com a aliat a l’hora de fer emergir l’estat kurd.
Kurds i israelians coincideixen en la lluita contra els grups gihadistes i en tenir com a enemics comuns els estats que esquarteren el territori ancestral de població kurda (Turquia, Iraq, Síria i Iran), tots ells règims totalitaris de caràcter islamista (xiïtes o sunnites). El poble kurd ha resistit l’arabització que va aparellada amb la islamització, i les creences animistes són predominants entre la població. Significativament la minoria kurda de fe yazidita demana ajuda expressament a Israel per resistir el genocidi que pateix a mans de l’ISIS a Síria i l’Irak.
Fins fa setanta anys la presència ancestral de comunitats jueves en el territori kurd era nombrosa, però un pogrom a Bagdad l’any 1941 va precipitar l’exili de la majoria cap a la Palestina britànica on estava emergint el proto-estat jueu. Els jueus d’origen kurd han restablert els lligams amb els nuclis que encara subsisteixen al Kurdistan iraquià amb l’ajut de les autoritats locals, com informava el passat desembre The Times of Israel.
Les comunitats kurdes a Europa mantenen bones relacions amb la població jueva i els seus intel·lectuals, com és el cas de Yashmina Shwaki tenen el procés de construcció nacional d’Israel com un referent.
La Turquia d’Erdogan, (còmplice del Califat Islàmic, aliat d’Hamàs, antisionista declarat) que està en guerra oberta contra el poble kurd ara vol restablir relacions amb Israel per tal que l’estat hebreu deixi de donar suport a la causa nacional kurda que s’està obrint pas enmig de la crisi siriana, una pretensió que el govern israelià ha refusat amb paraules i amb fets.
Post Scriptum, 20 de març del 2016.
Aqueix article de Dov Lieber a The Times of Israel explica que els kurd sirians recentment constituïts en entitat federal estan oberts a establir relacions amb Israel.
Post Scriptum, 4 d’abril del 2016.
Avui mateix l’informatiu israelià Debka publica una anàlisi en profunditat de la conjuntura en que es troba el govern israelià entre el restabliment de les relacions diplomàtiques amb Turquia i el manteniment del suport als kurds sirians, “Netanyahu’s dilemma: Rétente with Turkey or recognotion of Syrian Kurds”.
Post Scriptum, 1 d’agost del 2016.
Abans d’ahir, 30 de juliol, Amina Hussein i Andreu Barnils, publiquen a Vilaweb aqueix encertat article titulat: “Kurdistan i Israel: una aliança estratègica“.
Post Scriptum, 4 d’agost del 2017.
El Jerusalem Post publicà el proppassat 30 de juliol aqueix editorial titulat “No turkish deligth: Israel’s obligation to support kurdish statehod”:
Turkish President Recep Tayyip Erdogan joined with Palestinian Authority President Mahmoud Abbas last week, echoing his incitement for Muslims worldwide to “defend al-Aksa.”
Just repeating this calumny was not enough for the Turkish dictator, who added fuel to the fire by calling Israel’s removal of metal detectors from the entrances to the Temple Mount “not enough” and saying that IDF soldiers were “dirtying” the site with their boots.
We agree with the assessment of Foreign Ministry spokesman Emmanuel Nahshon that the Turkish president’s words were “delusional” and “distorted.”
“He would do better to deal with the problems and difficulties in his country,” Nahshon said, adding that “the days of the Ottoman Empire are over.” Calling Erdogan “the last person” who can preach to Israel,” Nahshon pointed to Turkey’s ongoing war against its Kurdish minority.
“It would be interesting what Erdogan would say to the Kurds and residents of northern Cyprus,” a statement from the Prime Minister’s Office read.
It follows from the Foreign Ministry’s apparently new approach to Turkish relations that we should all agree with Yesh Atid chairman Yair Lapid, that Israel should support the creation of a Kurdish state. We should also finally go public and recognize the Ottoman Armenian genocide.
Both actions are morally right, but the second action has suffered an unconscionable delay. Israeli foreign policy toward Turkey can no longer ignore the ongoing hostility that Erdogan displays publicly in this new era of supposed rapprochement.
Lapid pulled no punches, adding to his disparagement of the Turkish leader by declaring that Israel should also drop the idea of a gas pipeline to Turkey. It is time, he said, to show Erdogan that he cannot bully Israel.
“The time has come to stop ingratiating ourselves to the Turks, who every time come and kick us harder,” Lapid told journalists during a briefing in Tel Aviv. “We need to say, ‘Okay, we understand, now we have to run our own policy: From now on we support the establishment of an independent Kurdish state, we need to recognize the Armenian genocide, we need to do all the things that we didn’t do when we had good relations with Turkey, because we don’t, and we will not have in the future,” he said.
Turkey’s 15 million Kurds represent nearly 18% of the country’s population. Like most of their fellow Muslim citizens, they are Sunnis, but it is their cultural distinction, their ethnic identity, that they are fighting to preserve. Some of the actual fighting is conducted in their name by Kurdish rebels, the PKK, which has resulted in scores of thousands of deaths over recent decades.
Between July 2015 and December 2016, some 1,200 civilians and 800 members of Turkish security forces were killed, and more than 500,000 were displaced. Erdogan has arrested hundreds of members of the Kurdish People’s Democratic Party (HDP) on trumped-up charges of collaborating with the PKK, whose physical destruction he pursues, refusing to negotiate.
Israel has been silent in the face of this ongoing violence, taking false comfort in the dismal fact that the international community, led by the EU and the US, has also remained mum. Yes, all agree that Erdogan is ruthless, but excuse his excesses by citing Turkey’s role in fighting ISIS, its NATO membership, and its geostrategic importance.
Don’t forget that Turkey’s economy is in the doldrums, its society still struggling in the upheaval of the failed coup as it attempts to fight against ISIS and cope with the immense pressures of hosting some 3 million refugees.
Nevertheless, this does not justify jailing scores of Kurdish journalists, arresting a dozen Kurdish parliamentarians, using collective punishment against whole Kurdish towns and villages, and relentlessly persecuting Syrian Kurds whom he accuses of loyalty to the PKK.
The Kurdish narrative is strikingly similar to our own. Both peoples are ethnically unique, have rich cultures, and support democracy and human rights – and until 1948 both lacked a state of their own. As Jews, and as Zionist supporters of Israel as a Jewish state, we are morally obligated to support the Kurdish people’s right to self-determination.
Like the Jews, the Kurds have been subject to the rule of others for thousands of years. The Kurdistan Regional Government, a semi-autonomous government in northern Iraq, has announced that it will hold a referendum for independence on September 25. It is incumbent on us to support their quest for statehood.
Post Scriptum, 6 de setembre del 2017.
La reputada redactora del Jerusalem Post, Caroline Glick, hi publicà el proppassat 31 d’agost aqueix article: “The strategic case for Kurdistan“.
Post Scriptum, 17 d’octubre del 2017.
Marc Brzustowski publica avui a JForum aqueix article analitzant les repercussions adverses per Israel de la passivitat dels EUA davant l’atac coordinat per Iran contra Kirkuk: “Israël paiera cher l’inaction de Trump à Kirkouk”.
Post Scriptum, 1 de desembre del 2017.
La diputada laborista Ksenia Svetlova promou a la Knesset un projecte de llei per tal que els territoris controlats pel poble kurd no siguin considerats com a enemics per Israel.
Post Scriptum, 29 de gener del 2018.
Ahir, The Times of Israel publicava una entrevista a Neval Celik, una antiga guerrillera del PKK que vol alliberar el seu poble tot inspirant-se en el model israelià i en la figura de Theodor Herzl.
Post Scriptum, 3 de febrer del 2019.
L’informatiu israelià Debka divulga avui que aqueix cap de dsetmana han estat detinguts el director i els redactors d’una revista editada per l’associaciuó d’amistat entre Israel i Kurdistan acusant-los d’agents sionistes. De fet, és una maniobra per aturar el suport dels EUA i Israel a la resistència kurda a Síria.
Post Scriptum, 11 d’octubre del 2019.
Ahir, Benjamin Netanyahu ha condemnat l’atac de Turquia al poble kurd de Síria i ha declarat estar disposat a ajudar la resistència contra l’ocupant, al mateix temps que diversos oficials de les FDI a la reserva reclamen una acció de suport. Són gestos significatius que responen a una llarga tradició d’ajuda d’Israel al poble kurd, com explica Jacques Benillouche en aqueix apunt publicat avui al seu bloc “Temps et contretemps”: “Israël a toujours soutenu le nationalisme kurde”.
Post Scriptum, 21 d’octubre del 2019.
Segons publica avui The Times of Israel un comandament militar kurd ha demanat ajuda a Israel davant l’agressió de Turquia i l’abandonament dels occidentals.
Post Scriptum, 27 de setembre del 2021.
Lazar Berman analitza avui a The Times of Israel l’impacte de la declaració de tres-centes personalitats sunnites, xiïtes i kurdes en pro de l’estructuració federal en tres entitats i la normalització amb Israel: Si Bagdad n’envisage pas la paix, Israël peut soutenir le droit à la dissidence. La réaction officielle de fureur face à la conférence sur la normalisation était prévisible alors que les Accords d’Abraham doivent attirer de nouveaux membres après l’ère Trump.
Post Scriptum, 30 de març del 2022.
El subministrament de gas des del Kurdistan iraquià cap a Turquia i Europa és l’objectiu militar de l’atac iranià la setmana passada a Erbil, segons informa el Jerusalem Post abans d’ahir: Iran struck Iraq target over gas talks involving Israel. I, específicament, cerca estroncar la creixent col·laboració entre el govern kurd i el d’Israel contra Iran, segons explica Jacques Benillouche: ISRAËL S’APPUIE SUR LES KURDES IRAKIENS CONTRE L’IRAN.
Post Scriptum, 22 de febrer del 2024.
Avui, al Jerusalem Post: “Kurdish solidarity delegation from Germany visits Israel. The visit was to express the Kurdish solidarity with the Jewish people and the Kurdish sentiments that the Jews are not alone”.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!