Ahir es va celebrar el tercer congrés nacional de SI, i aqueixa es la ponència política que s’hi va aprovar reflectint una concepció estratègica i una actitud, la unilateralitat, com a punt essencial i imprescindible per tot procés sobiranista, que pot ser negociat en els seus aspectes pràctics però no pas els seus objectius.
Hores d’ara SI més que una organització és un anhel i una disposició a encarar el conflicte per l’alliberament nacional com a prioritat per davant d’altres projectes, a diferència de la CUP que prima l’anticapitalisme, i també de Junts pel Sí que cerca la independència sense conflicte amb l’ordre estatal.
Sí aqueix conflicte entra en una fase decisiva, que pot durar anys, les actituds que va encarnar al seu naixement SI poden tornar a ser operatives amb una renovada configuració més àmplia i coherent. Avui només són testimoni d’una via rupturista unilateral descartada a les urnes en favor de les opcions que ara tenen la responsabilitat de complir el mandat plebiscitari del 27-S.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!