En data 1 de setembre el portaveu del grup parlamentari del PP al Congreso de los Diputados va presentar una proposició per tal de modificar la Ley Orgánica, 2/1979, de 3 d’octubre, del Tribunal Constitucional amb la pretensió aparent de dotar a aqueix tribunal d’instruments necessaris per tal de garantitzar l’efectivitat de les seves sentències i resolucions.
Sobta que després de trenta sis anys de funcionament d’aqueix tribunal sigui precisament ara que hom detecti la necessitat de dotar-lo de mitjans per fer complir les seves decisions, quan la realitat històrica demostra que l’incompliment de les seves sentències ha estat sovint la pràctica de dels successius governs estatals quan aqueixes eren contràries als seus interessos. En matèria de beques a l’ensenyament, per exemple, la Generalitat de Catalunya ha vist confirmades reiteradament les seves pretensions per part de la jurisprudència del TC sense que ni aqueix òrgan, (malgrat que li havia estat requerit) ni el govern espanyol, l’obligat a aplicar-la, es preocupessin pels efectes socialment i políticament nocius dels seus comportaments arbitraris.
La veritable intencionalitat d’aqueixa modificació és aplicar-la a les institucions i autoritats catalanes en el cas previsible que els pronunciaments del Tribunal Constitucional es continuaran produint en la mateixa línia que els dictats als darrers anys sempre adversos a les aspiracions legítimes del poble català per tal d’arribar a la seva sobirania nacional. Aqueixa actitud discriminatòria es pot girar en contra dels seus avaladors ja que desvirtua la divisió de poders més elemental en una democràcia i pot contradir els principis constitucionals de la Unió Europea, que haurà d’intervenir arribat el cas que l’Estat espanyol imposi un règim d’excepció a Catalunya vulnerant les llibertats constitucionalment garantides i suspenent les les funcions de les institucions democràtiques.
Post Scriptum, 17 de desembre del 2015.
La proposició de llei es va aprovar en un temps rècord, el 16 d’octubre, essent publicada al BOE l’endemà per tal que pogués entrar en vigor immediatament i se aplicada a les autoritats i institucions catalanes com així va ser. La resolució del Parlament de Catalunya del 9 de novembre iniciant el procés cap a l’estat propi va ser impugnada el mateix dia de la seva aprovació i admesa a tràmit pel Tribunal Constitucional que tres dies després va adreçar personalment una providència a la presidenta del Parlament català, als membres de la Mesa, al secretari general, al President de la Generalitat i a tots els consellers del Govern, advertint-los de l’obligació de complir les resolucions judicials.
El 2 de desembre va recaure la sentència anunciada declarant inconstitucional i nul·la la Resolució del Parlament de Catalunya.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!