Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

30 de setembre de 2015
0 comentaris

La Constitució de L’Havana fa 75 anys

Aqueix és el títol de l’article que vaig publicar a la revista d’ERC “Esquerra Nacional”, número 49, corresponent al novembre del 2003, tot just arribat de Cuba on vaig tenir l’honor de participar en els actes commemoratius organitzats per la comunitat catalana local en remembrança de l’Assemblea del Separatisme Català reunida els dies 30 de setembre i 1 i 2 d’octubre del 1928 per tal d’aprovar el projecte de Constitució Provisional de la República Catalana.

D’aquella estada (a proposta de Josep Andreu, alcalde de Montblanc, ciutat natal de Josep Conangla i Fontanilles, l’inspirador de la constitució del 1928) en va sorgir una profunda amistat amb catalans de Cuba, com Joan Ferran, patriota i prolífic autor d’obres de divulgació històrica sobre la presència i la vigència del nacionalisme català contemporani en aquell país caribeny.

“Quan parlem d’un ideal polític, com és el cas de la independència de Catalunya, no ens referim a concepcions immutables o abstraccions dogmàtiques sinó a l’aspiració col·lectiva de reconeixement d’un grup humà diferenciat que s’autoidentifica com a poble. El poble català, que no ha pogut dotar-se d’estat propi en l’època moderna, ha anat bastint diferents projectes polítics amb la intenció de subsanar aquest dèficit històric que tantes conseqüències negatives ens ha comportat, obligats com estem a subsistir en condicions de dominació sota estats concebuts en funció dels interessos nacionals d’altres pobles.

La Constitució aprovada a L’Havana el 1928, està lligada estretament a la personalitat del seu redactor, Josep Conangla i a la figura de Francesc Macià com a símbol del separatisme català del primer terç del segle XX. Els anys que van entre el final de la Primera Guerra Mundial i el 14 d’abril del 1931, són de gran efervescència nacionalista a Catalunya, tant per motius interns (sorgiment d’estats independents a Centreeuropa arran de la descomposició dels imperis otomà i austríac, la consolidació del cos teòric i jurídic del dret d’autodeterminació, tant per banda de la doctrina liberal del president nord-americà Wilson, com per la banda soviètica amb les tesis de Lenin i la constitució de l’URSS i la creació de l’Estat Lliure d’Irlanda en una part de l’illa després d’una llarga lluita contra l’ocupació anglesa), com per motius interns en coincidir amb una etapa de ressorgiment nacional en tots els ordres, des de l’esportiu al cultural, amb l’ordenació i dignificació de la llengua catalana, la consolidació del cooperativisme agrari i l’associacionisme cívic.

Tot això contrasta violentament amb el declivi de l’Espanya borbònica, encara trasbalsada per la pèrdua de Cuba i Filipines, militarista, endarrerida econòmicament i culturalment que ha de recórrer a la instauració de la Dictadura de Primo de Rivera per frenar la dinàmica emergent de Catalunya i liquidar l’obra constructiva de la Mancomunitat de Prat de la Riba, que amb pocs anys ha experimentat amb èxit reformes modernitzadores de l’acció de govern adequades a la nostra manera de ser i que apuntava a la creació d’un sistema polític propi. Alhora que s’imposava el pistolerisme, amb la connivència de la patronal autòctona, contra el moviment sindical.

Espanya després del desastre del 1898 es replega cap al seu interior, com expressen perfectament les obres de tota una generació de literats com Unamuno, que es giren cap a la Castella profunda cercant-hi la força per regenerar l’Estat. Catalunya s’obre al món com mai i els emigrants catalans que han restat a Cuba després de la independència, a la qual molts han contribuït lluitant amb els rebels mambises, (com per exemple l’avi de Jordi Oller, l’actua president de la Societat de Beneficència dels Naturals de Catalunya, de L’Havana), que han prosperat econòmicament, que gaudeixen d’un règim modern de llibertats, contribueixen a mantenir un trellat d’entitats catalanes a tota Amèrica que projecten els seus anhels de llibertat cap a l’interior de la Catalunya enyorada.

En aquest context el separatisme català, que és com s’autodenominava llavors l’independentisme, pren cos a partir d’una concepció integral de la nació, entesa com un tot social diferenciat que necessita alliberar-se d’Espanya per reviure com a poble. Per dir-ho en paraules de Conangla el separatisme català és la “maduració de la nostra cultura i de la consciencia del nostre poble” que dimana de la constatació de la impossibilitat d’entesa amb Espanya i del fracàs de les fórmules autonomistes.

El compromís adquirit per Macià en la seva estada a L’Havana de crear el Partit Separatista Revolucionari de Catalunya, no es materialitzarà perquè les condicions a l’interior per crear-lo no ho permeten i quan cau la monarquia el nacionalisme català té líder, base social i referents ideològics i internacionals clars, però no té encara organització política (ERC tot just havia estat creada un mes abans de les eleccions) ni estratègia, motius que expliquen les oscil·lacions produïdes en els tres dies que van des de la proclamació de la República Catalana fins a la Generalitat de Catalunya.

El text constitucional del 1928 doncs, no entrarà en vigor però restarà com a síntesi del pensament polític del nacionalisme català de l’època que parteix de la concepció del poble català com a subjecte col·lectiu de drets nacionals imprescriptibles, que s’esforça per  combinar proporcionadament els drets individuals i els col·lectius, garantir la igualtat de drets entre home i dona, el valor del treball com a deure de tots els catalans i un afinat equilibri entre iniciativa econòmica privada i fórmules afavoridores de la solidaritat social.

En resum és un articulat impregnat d’esperit democràtic, filosofia humanista d’inspiració maçònica, que respira llibertat a diferència de tants nacionalismes totalitaris coetanis.”

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!