Amb Artur Mas, per sentit d’estat (català, evidentment)

El poder espanyol té memòria històrica i ho ha tornat a demostrar citant a declarar en seu judicial al President de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas el 15 d’octubre vinent, precisament el setanta-cinquè aniversari de l’afusellament del President Lluís Companys.

El motiu aparent és el seu paper determinant en el procés participatiu celebrat amb èxit el 9-N proppassat, gràcies a la seva visió estratègica reaccionant amb encert a la suspensió per part del Tribunal Constitucional del Decret 129/2014, convocant la consulta popular en els termes inicialment acordats per la majoria de partits parlamentaris.   Però el motiu real i de fons és l’ànim punitiu exemplaritzant dels garants de l’ordre estatal envers la persona que representa hores d’ara la màxima dignitat institucional del poble català i que està tenint un paper clau en la configuració de la majoria electoral i política pro independentista de Catalunya.

Cal recordar que el lehendakari Juan José Ibarretxe va haver de seure al banc dels acusats davant el Tribunal Superior de Justícia del País Basc pocs anys després de presentar el pla que porta el seu nom per celebrar una consulta popular per decidir el futur polític d’Euskadi. Allavòrens Ibarretxe representava la majoria nacional basca. Arnaldo Otegi, uns anys més tard fou condemnat a una llarga pena de presó, (que encara està complint), per personificar l’esperança de llibertat de la nació euskaldun. Hores d’ara, tenen diferències, però molts punts en comú Otegi i Mas, com ja vaig escriure en un apuntament ara fa un any.

El proper 15 d’octubre cal donar suport al President Artur Mas ja que mentre ocupi aqueix càrrec (i sóc partidari de que sigui revalidat al capdavant d’un govern d’unitat nacional), malgrat no he votat Junts pel Sí, sinó a la CUP (per primer cop i perquè sigui garant de la continuïtat del procés no pas pel seu programa anticapitalista i el seu antisionisme) representa a tots els catalans que estimem la terra i la llibertat.

Post Scriptum, 13 de març del 2017.

Com la crònica d’una sentència -condemnatòria- llargament anunciada, avui el TSJC ha fallat inhabilitar Artur Mas per dos anys i les antigues conselleres Joana Ortega i Irene Rigau a un any i nou mesos i un any i mig, respectivament. El d’avui és un pas més en l’estratègia repressiva de l’ordre estatal espanyol contra els independentistes catalans que s’anirà intensificant en la mesura que els partits i entitats independentistes siguin congruents amb els compromisos adquirits amb el poble català.

La decisió judicial d’avui té dugues interpretacions aparentment contradictòries, políticament, legitima el 9-N com a acte d’afirmació nacional català davant la comunitat internacional i, de retruc, malda per anorrear la figura d’Artur Mas i el seu paper, cabdal, en el procés sobiranista en curs. Previsiblement l’encalçament judicial continuarà en la seva vessant de president de CDC amb motiu del presumpte finançament irregular del partit. Mentre aqueix no sigui provat cal estar al costat d’Artur Mas per sentit d’estat, avui més que mai.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *