La Cava, a Tàrrega

Aqueix matí, aprofitant que tenia festa a la feina, he fet una escapada per retornar a la casa del pare i fer un tomb per l’Urgell i aprofitant per dinar al restaurant La Cava de Tàrrega. M’hi van dur a sopar fa un parell d’anys uns amics després d’una xerrada a l’Ateneu sobre la independència de Catalunya i des d’allavòrens no hi havia pogut tornar.

Avui hi he arribat d’hora perquè el local és de reduïdes dimensions, però l’espai està molt ben aprofitat i resulta acollidor, preveient que haviat s’ompliria com efectivament ha estat. M’he assegut a la barra perquè havia de dinar a ungla de cavall i tornar cap a casa, així que he demanat el menú del dia escollint un ravioli de salmó i unes costelles de siscar ben tendres i gustoses.

M’he fixat en la variada oferta de plats per tastar escrites a la gran pissarra alçada: corball, costelletes de cabrit arrebossades, garrí al forn entre moltes altres que he memoritzat per una altra ocasió propera.

L’atenció al client és amical i diligent, molt professional, agraint a la cambrera que m’ha atès -jove i garrida- la paciència que ha tingut responent a les meves preguntes sobre la manera com estaven cuinats els plats.

Per beure he fet un parell de gots d’ull de llebre de la Conca ben fresquet i per acabar un Rasim excel·lent de Vallbona de les Monges.

Post Scriptum, 25 de setembre del 2017.

Divendres vaig tornar a La Cava per sopar-hi amb uns amics, molt bé com sempre, i vaig tenir un record per Joaquim Capdevila que me’l va descobrir.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *