Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

25 d'agost de 2015
0 comentaris

Jocs del Mediterrani a Tarragona ?

Només pel fet d’haver de pidolar al govern espanyol que aporti el finançament imprescindible per tal de poder organitzar dignament un esdeveniment esportiu d’aqueixes característiques les autoritats locals i el Govern de la Generalitat haurien de renunciar als Jocs del Mediterrani 2017.

Acceptar les condicions polítiques que el poder espanyol imposarà serà, si arriba el cas, un acte de submissió incompatible amb el procés d’independència en curs que capitalitzarà al seu favor electoralment en vistes a les eleccions del 27-S el conjunt dels partits espanyolistes, especialment el PP amb el seu discurs localista i provincià de l’anti-Barcelunya actuant com a interlocutor privilegiat davant les autoritats de Madrid.

L’oposició als Jocs l’encapçala la CUP, però amb un lema de campanya demagògic i desencertat, “No als Jocs de la fam”, diuen, quan hi ha tot un altre argumentari des del punt de vista de la conveniència econòmica i de la dignitat nacional catalana a l’abast potencialment  molt més eficaç.

Post Scriptum, 8 d’octubre del 2016.

L’Ajuntament de Tarragona necessita una dotzena de milions d’euros per poder fer front als compromisos adquirits en vistes a la realització dels Jocs del Mediterrani l’any vinent i el govern espanyol no fa res per aportar-los eludint les boiroses promeses de col·laboració. La presència del PP al govern de la ciutat no té cap influència positiva davant els poders de l’Estat, obertament hostils a tota iniciativa sorgida des de Catalunya encara que sigui d’un ajuntament obertament contrari a la independència com és el de Tarragona. La possibilitat d’un ajornament (temporal ?) dels Jocs és sobre la taula, amb totes les conseqüències que una decisió d’aqueixa transcendència pot tenir a nivell local i nacional.

Post Scriptum, 7 de novembre del 2016.

L’edició d’ahir del Diari (español) de Tarragona és una més mostra de l’espanyolisme provincià que caracteritza aqueix mitjà: el titular de portada afirma falsament “El govern del PP fa tard”, (quan realment el que hi ha hagut és una negativa a finançar els Jocs en qüestió), encobrint-ho amb una vaga promesa en vistes al 2018. Però, a més, publica a pàgina sencera una article infame signat per Enric Casanovas, arquitecte aparellador, titulat “Carta al meu president: “no a una Barcelunya grande y libre”, reiterant la consigna mesquina d’equiparar el centralisme de Madrid al de Barcelona.

Post Scriptum, 3 de febrer del 2017.

En un nou pas cap a l’espanyolització dels presumptes Jocs del Mediterrani 2018 el Comité Olímpico Español s’ha fet càrrec directament de la seva organització, restant l’Ajuntament de Tarragona en un paper secundari segons informà ahir  Nació Digital.

Post Scriptum, 20 de maig del 2018.

L’exèrcit espanyol s’exhibeix avui a Tarragona per promocionar la “marca España” en els prolegòmens de l’operació espanyolista que ha esdevingut els Jocs del Mediterrani.

Post Scriptum, 17 de juny del 2018.

El Diari de Tarragona dedica preferentment l’edició d’avui a preparar l’ensarronada al president Torra fent veure que la trobada amb el rei d’Espanya i el president Sánchez és l’inici del diàleg entre Catalunya i Espanya quan realment és un acte d’exaltació de la dominació espanyola amb presència militar, per terra, mar i aire.

Post Scriptum, 23 de juny del 2018.

El president Torra ha fet bé assistint a l’obertura dels Jocs del Mediterrani ja que per molt que el Rei d’Espanya hi sigui com a ocupant no ens representa als catalans. Els tarragonins tampoc ens sentim identificats amb l’esperpèntic espectacle espanyolista perpetrat ahir al camp del Nàstic, sense símbols ni catalans ni tarragonins, com assenyala Ricard Lahoz. Com molt bé escriu avui Arnau Martínez també al digital “Fet a Tarragona”: Tarragona no és això.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!