Josep Planchart, en la memòria

Avui ha mort el veterà patriota Josep Planchart i Martori (Sant Celoni, 6 de desembre del 1918-Barcelona, 23 de juliol del 2015), militant d’Estat Català des de la seva joventut i fins al darrer dia de la seva existència. Un article de l’historiador Agustí Barrera a Llibertat.cat i una biografia seva a la wikipèdia catalana, actualitzada avui mateix, fa justicia a la seva trajectòria històrica, tot un exemple de perseverança en la defensa dels ideals de catalanitat i llibertat.

La llarga epopèia d’Estat Català, des de la seva fundació per Francesc Macià el 18 de juliol del 1922 i fins a l’actualitat testimonial de la seva pervivència com a organització política degana de les existents a Catalunya, encara no ha estat historiada de manera completa. El seu separatisme originari no ha estat objecte d’atenció dels historiadors especialitzats en l’època contemporània, majoritàriament abocats a glosar les diverses formacions del progressisme autòcton i marginalment atents a l’independentisme. Fins i tot, entre amplis sectors independentistes, s’ha enquistat la brama que titlla els germans Badia i els escamots d’Estat Català de feixistes.

Conversant amb Josep Planchart, veritable compilador de noms i fets vinculats a Estat Català, hom podia percebre immediatament el patriotisme intransigent d’arrel popular que inspirava des de la seva creació aqueixa organització política orientada més aviat a l’acció directa que no pas a les competició electoral. El seu era un nacionalisme identari (com ho foren al seu temps el basc i l’irlandès) sense punts en comú amb el supremacisme alemany ni amb el feixisme italià, i obertament enfrontat amb el falangisme espanyol.

Als darrers anys va obrir les portes d’Estat Català al grup capitanejat per Jordi Miró, Frederic Bentanachs i Josep Almeda per tal de rejovenir el partit, però la deriva esquerranista i internacionalista d’aqueixos darrers acabà en enfrontament i una sentència judicial atorgà la titularitat de les històriques sigles als actuals dirigents. Josep Planchart, bonhomiós i ferreny,  sempre es sentí  moralment membre d’Estat Català i políticament se’l pot considerar com el seu genuí continuador.

Està per veure si en un futur immediat el nom i la memoria d’allò que representà Estat Català són recuperables per a la causa independentista.

Post Scriptum, 20 de desembre del 2016.

El proppassat 15 d’aqueix mes va tenir lloc l’acte de lliurament de l’arxiu documental de Josep Planchart al Centre d’Història Contemporània de Catalunya en el decurs del qual l’historiador Lluís Duran va pronunciar la conferència “Josep Planchart i Estat Català, la primera organització independentista”.

Ahir, 19, el també historiador Agustí Barrera va publicar al digital Llibertat.cat un extens treball biografic titulat, “Josep Planchart: Montesquiu, octubre 1940″. 

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *