G5+1 i Iran: pacte a Viena

Tot fa preveure l’anunci imminent d’un acord definitiu entre els estats amb dret a vet al Consell de Seguretat de les Nacions Unides més Alemanya amb Iran respecte de les condicions en què la República Islàmica podrà continuar el seu accés a l’energia atòmica, sense excloure l’ús militar de la mateixa.

El règim dels aiatol·làs és l’expressió emergent del totalitarisme islamista (en aqueix cas xiïta) que signant aqueix acord no renuncia a cap dels seus objectius expansionistes, essent equiparable el pacte de Viena al precedent de Munic l’any 1938 quan França i el Regne Unit van claudicar davant Hitler.

Israel, l’únic estat occidental que s’ha oposat clarament a aqueix acord que potencia la teocràcia iraniana al lideratge regional al Pròxim Orient i a la condició d’estat globalment emergent, ha estat abandonat per Occident a la seva sort davant un enemic que no se’n està de propugnar el nou, i definitiu, genocidi del poble jueu.

Post Scriptum, 14 de juliol del 2015.

Pel que fa a la resposta d’Israel un cop confirmat el pacte de Viena el cap de l’executiu Benyanim Netanyahu ha fet aqueixa declaració oficial:

“Me voy a referir más adelante a los detalles del acuerdo, pero antes de eso, me gustaría decir aquí y ahora – cuando uno está dispuesto a llegar a un acuerdo a cualquier precio, este es el resultado.

A partir de los informes iniciales ya podemos concluir que este acuerdo es un error histórico para el mundo, de largo alcance por las concesiones que se han hecho en todas las áreas que se suponía iban a impedir que Irán obtenga capacidad nuclear. Además, Irán recibirá cientos de miles de millones de dólares con los que se puede alimentar su máquina de terror y su expansión y la agresión en todo Oriente Medio y en todo el mundo.

No se puede evitar un acuerdo cuando los negociadores están dispuestos a hacer más y más concesiones a los que, incluso durante las conversaciones, siguen cantando: ‘Muerte a Estados Unidos’

Sabíamos muy bien que el deseo de firmar un acuerdo era más fuerte que cualquier otra cosa, y por lo tanto no nos comprometimos a impedir un acuerdo. Nos comprometimos a impedir que Irán adquiera armas nucleares, y este compromiso sigue en pie.

Digo a todos los dirigentes de Israel, es el momento de poner a un lado la politiquería y unirnos detrás de esta cuestión fatídica para el futuro y la seguridad del Estado de Israel”.

El govern israelià s’ha pronunciat avui mateix oficialment contra el contingut d’aqueix acord (els detalls del quan se sabran avui) i reitera que continuarà oposant-s’hi per tal de preservar la seva seguretat nacional en els termes que exposa aqueixa informació apareguda a The Times of Israel.

El periodista jueu català, Sal Emergui, corresponsal del diari espanyol El Mundo a Jerusalem fa una crònica d’urgència de la reacció de l’opinió pública israeliana en saber-se el resultat de la conferència celebrada -irònicament- a la plaça dedicada a Theodor Herzel (l’ideòleg del sionisme modern) de Viena.

Una de les previsibles conseqüències en serà la consolidació de la dominació fàctica que Hesbol·là exerceix sobre el Líban en la línia apuntada pel líder d’aqueixa milícia xiïta el proppassat divendres, la jornada que el món islàmic crida a alliberar Al Qods (Jerusalem), augment les possibilitats d’un atac directe contra Israel.

Per la seva banda, els mitjans de comunicació dels països del Golf d’Aràbia han reaccionat també comparant la paràlisi d’Occident envers l’Iran amb la incapacitat per aturar el rearmament de l’Alemanya nazi, tal com resumeix aqueix report elaborat per l’observatori israelià The Middle Est Media Research Institute.

Post Scriptum, 29 de gener del 2016.

El pacte de Viena ha estat confirmat aqueix gener obrint-se les portes d’Occident al nou aliat islamista sense perspectives de democratització de la teocràcia iraniana. Segons l’analista anglès David Goldman, en un article publicat avui en versió francesa per Jewish Forum “L’accord nucléaire ne tirera pas l’Iran du marasme”, ja que els mals que afecten la viabilitat del règim dels aiatol·làs són estructurals.

Post Scriptum, 20 de juliol del 2016.

Eli Cohen va publicar ahir al digital El Gran Oriente Medio aqueix article, “Un año del acuerdo nuclear con Iran: por desgracia no hay sorpresas”.

Post Scriptum, 19 d’abril del 2017.

Els analistes del MEMRI, Yigal Carmon i A. Sayon, han publicat en data 6 d’aqueix mes un informe raonant perquè Iran no trencarà l’acord de Viena, ja que li confereix l’status de potència nuclear de facto, bloqueja tota acció militar occidental i garanteix la supervivència del règim (la versió francesa la publica Jforum).

4 de setembre del 2017.

Iran, aliat de Corea del Nord en la seva cursa armamentística, extreu ensenyaments del desafiament al món per part del règim comunista per a l’estratègia consistent en deixar en paper mullat els pactes subscrits amb les potències occidentals com explica encertadament Judah Ari Gross al l’article “Les leçons que tire l’Iran de la Corée du Nord rénegate“, publicat abans d’ahir a The Times of Israel.

Post Scriptum, 30 d’abril del 2018.

Benyamin Netanyahu s’ha adreçat avui als ciutadans d’Israel i al món advertint del programa nuclear secret iranià del qual afirma tenir proves. Certament, la denúncia del govern israelià no és nova però aqueix cop coincideix amb l’inici de la desnuclearització de Corea del Nord gràcies a la pressió del president Trump, una estratègia que intentarà repetir amb el règim dels aiatol·là.

Però, com explica avui mateix l’analista israelià Rapahel Ahren a The Times of Israel, França, Alemanya, Rússia i Xina opten pel manteniment de l’acord en els termes vigents i no canviaran després del discurs de Netanyahu. Altra cosa serà, si s’escau, la posició que adoptin sobre la presència militar iraniana a Síria i les creixents operacions militars israelianes. De moment els estats europeus han intentat un pacte amb el principal aliat dels aiatol·là, Rússia, però sense resposta per part de Putin (segons una anàlisi publicada a MEMRI)que utilitza Iran per fustigar Occident.

Post Scriptum, 3 de desembre del 2018.

Rapahel Ofek és l’autor del report publicat el proppassat 30 de novembre als Perspectives Paper número 1.022 del Begin Sadat Center: “The IAEA’s impotence vis-à-vis Iran”.

Post Scriptum, 8 de maig del 2019.

Avui, la República Islàmica de l’Iran ha anunciat que deixa de complir alguns dels seus compromisos derivats del pacte de Viena després de la retirada dels EUA. Le Figaro publica una cronologia dels esdeveniments psoteriors a aqueixa decisió del president Trump.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *