Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

10 de juliol de 2015
3 comentaris

Notes sobre el règim jurídic de la gerència dels consells comarcals

Aqueixa setmana s’han constituït els consells comarcals d’arreu de Catalunya amb la incertesa de la seva continuïtat com a entitat local en una eventual reforma legislativa dels governs locals de Catalunya que la consellera Joana Ortega ha deixat pendent després de més de quatre anys al front del Departament de Governació i Relacions Institucionals.

Un dels temes pendents de resoldre sobre els quals la Direcció General d’Administració Local dependent d’aqueix mateix departament de la Generalitat conscientment s’ha inhibit és la clarificació del règim jurídic de les gerències dels consells comarcals. Arran de la recent creació del Consell Comarcal del Moianès, el cap del Servei Territorial d’Administració Local del Camp de Tarragona, el bon jurista i amic Joan Plana Solà va elaborar un informe específic al respecte que  no ha estat divulgat com correspondria pels seus superiors jeràrquics que simplement han autoritzat la seva remissió als consells comarcals que expressament havien sol·licitat el parer del Departament de Governació.

El silenci de les entitats municipalistes ACM i FMC és també il·lustratiu de la devaluació de la seva funció teòricament d’avançada dels interessos i reptes del món local anant a raure a simple instrument de conveniència dels partits que fins ara han hegemonitzat la representació política municipal. En la mateixa línia han actuat per omissió els  serveis d’assessorament jurídic de diversos ens supramunicipals per tal de no alterar la pràctica d’encarregar directament a personal de confiança política els llocs de treball de gerents dels consells comarcals quan la jurisprudència i la doctrina recent han clarificat que no es tracta de personal eventual sinó de veritables directius públics, amb dos règims perfectament diferenciables actualment.

Per aqueixos motius reprodueixo els elements essencials de l’informe de 13 de maig d’enguany elaborat pel company Joan Plana, afegint-hi algunes consideracions complementàries.

L’article 12 del Text Refós de la Llei d’Organització Comarcal de Catalunya, aprovat per Decret Legislatiu 4/3003 de 4 de novembre (TRLOCC), que regula l’organització dels consells comarcals, preveu dins d’aqueixa la figura del gerent que exerceix les funcions executives. L’article 16 del mateix text legal regula les funcions i el seu règim jurídic.

Amb tot, l’article 16 TRLOCC és un precepte de vigència parcial, atès que bona part del seu contingut l’hem de considerar derogat per normes posteriors i de rang superior. En primer lloc, la definició de les funcions del gerent de l’art. 16 TRLOCC ha de ser interpretada a la llum de l’article 92.3 de la Llei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les Bases de Règim Local (LRBRL), que regula les funcions dels funcionaris de carrera al servei de les administracions locals. En segon lloc, la pròpia classificació de la gerència com a “funcionari eventual” resta fora de la classificació dels empleats públics -bàsica i taxada- de l’article 8.2 de la Llei 7/2007, de 12 d’abril, de l’Estatut bàsic de l’empleat públic (EBEP) que únicament recull: a) funcionaris de carrera; b) funcionaris interins; c) personal laboral, fix, per temps indefinit o temporal; i d) personal eventual.

La figura del gerent del Consell Comarcal no té la consideració de personal eventual en el sentit de l’article 8.2 d) EBEP, ja que el catàleg de funcions que descriu, amb caràcter general l’article 16 TRLOCC no encaixa en la definició del règim del personal eventual que conté l’EBEP: “es personal eventual el que en virtud de nombramiento y con carácter no permanente, sólo realiza funciones expresamente calificadas como de confianza o asesoramiento especial…”. A més l’article 104.bis, apartat 3 LRBRL, introduïda per la LRSAL, elimina directament (per exclusió) la possibilitat que els consells comarcals puguin incloure en llurs plantilles llocs de treball la provisió dels quals correspongui a personal eventual.

L’article 16.2 TRLOCC atribueix al Ple la competència per al nomenament i cessament del gerent. Amb tot, considerant que les funcions que li atribueix la norma esmentada són funcions pròpies de la direcció pública, el seu nomenament s’ajustarà a procediments previs subjectes a publicitat que garanteixin la concurrència i que respectin els principis de mèrit i capacitat d’acord amb l’art. 13 EBEP.

D’acord amb les potestats d’autoorganització, correspon als Consells Comarcals concretar les funcions de la gerència en el marc de l’article 16.1 TRLOCC, la vinculació funcionarial o laboral, si bé en aquest darrer cas la persona titular del lloc no podrà exercir les funcions i potestats reservades al personal funcionari de carrera i descrites, amb caràcter general a l’article 92.3 LRBRL. L’autonomia per a la configuració del lloc de treball abasta la determinació dels requisits subjectius, inclosa la titulació requerida, que anirà necessàriament vinculada al contingut de les funcions, a les relacions de jerarquia en les quals s’emmarqui el lloc i a les equivalències que en el seu cas es puguin establir en els corresponents instruments de planificació i ordenació dels recursos humans del Consell Comarcal.

D’acord amb els raonaments anteriorment exposats el gerent del Consell Comarcal com a personal directiu de la corporació, s’ha de designar mitjançant un procediment de pública concurrència d’acord amb els principis de mèrit i capacitat.

Post Scriptum, 14 de juliol del 2015.

Un directiu de la FMC m’ha fet arribar una puntualització a aqueix apuntament retreient-me que no hagi esmentat l’informe encarregat per aqueixa entitat municipalista al més eminent divulgador de la nova gestió pública i del personal directiu, Rafael Jiménez Asensio, datat el 10 de maig d’enguany, i que duu per títol, “Anàlisi de la incidència de l’LRSAL sobre el personal eventual que ocupa funcions directives en les entitats locals i ens del sector públic a Catalunya: identificació de problemes i articulació de recomanacions per afrontar el mandat 2015-2019”.

El contingut d’aqueix informe ha estat assumit per la FMC i distribuït als ajuntaments associats desmentint -al seu parer- el silenci que els atribueixo en aqueixa matèria.

 Post Scriptum, 3 d’agost del 2015

En data 21 de juliol proppassat, l’Advocat en cap  de l’Assessoria Jurídica del Departament de Governació i Relacions Institucionals, Xavier Urios i Aparisi, va signar i distribuir  un Informe en relació amb el nomenament dels gerents dels Consells Comarcals, després de les eleccions municipals del 2015, en el qual desdibuixa la contundència raonada de l’informe precedent de Joan Plana reproduït anteriorment. En tot cas, aqueixes són les conclusions del darrer informe:

1.- La manca de claredat del marc normatiu derivat d ela Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l’Administració Local, pel que fa a la delimitació dels llocs que han de ser ocupats per personal directiu i els que són propis de personal eventual obliga a l’adaptació dels Reglaments Orgànics i dels llocs de treball corresponents a les funcions efectivament realitzades.

2.- La Llei 27/2007, de 12 d’abril, de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic es limita a regular qüestions materials de funcionament del personal directiu, sense entrar en qüestions autoorganitzatives, que s’ubiquen en seu de cadascuna de les Administracions Públiques.

3.- En el cas de què no s’hagi procedit a l’adaptació del reglament orgànic corresponent, ni a la corresponent descripció o delimitació de les funcions del lloc de treball, la garantia en la continuïtat en la prestació del servei fa recomanable procedir a cobrir provisionalment aquests llocs, iniciant simultàniament el procediment d’adaptació de la normativa a les previsions de la Llei 27/2013.

4.- Aquest nomenaments provisionals han d’estar limitats temporalment a que es procedeixi a aquesta adaptació normativa, el més aviat possible.

  1. Gràcies, Jaume.
    Un plaer i un honor comptar amb la complicitat d’un amic i “primera espasa”.
    De la “distribució” que les entitats municipalistes fan dels informes entre els ajuntaments no en tinc cap dubte. Potser és que no és un problema de distribució (com qui fa una “bustiada”) sinó de creació d’opinió i d’influència real en les decisions.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!