Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

18 de juny de 2015
1 comentari

Mas lidera la independència i Duran la reacció espanyolista

Artur Mas afronta el xantatge de Duran i els seus gregaris amb la determinació, i la responsabilitat, d’exercir el lideratge del procés sobiranista català en unes condicions que cap altre dirigent polític hores d’ara és capaç de sostenir. Ja ho va demostrar arran de la convocatòria del 9-N i  el posterior establiment d’un full de ruta cap a la independència, i ara aguantant l’embat que suposa la ruptura de la coalició amb UDC per tal de poder presentar el 27-S una candidatura compromesa amb la causa de la independència aplegant suports més enllà dels que actualment recull CDC per si sola.

Ara fara un any CDC deixava enrere el llegat de Pujol i avui fa el mateix amb la gentola que usurpa les històriques sigles d’UDC per servir uns propòsits que no són pas els que inspiraren els fundadors del partit social cristià ara fa més de vuitanta anys. Artur Mas va molt per davant del seu partit, (encara amb molts quadres ancorats en les actituds i la mentalitat del pujolisme), i està menant una transformació profunda de Convergència com no han estat capaçoos de fer ni ERC, ni ICV, partits que continuen aferrats als prejudicis ideològics i a l’aparell dels clans respectius. Artur Mas ha deixat enrere el “narinant” característic del pujolisme per congriar al seu voltant una nova formació política en fase emergent.

Duran Lleida apareix, finalment, com allò que sempre ha estat, un politicastre de la segona restauració borbònica, que un cop esvaït l’autonomisme i arribada l’hora del conflicte entre Catalunya i Espanya opta per encapçalar el front català d’ordre addicte al poder espanyol que unànimement -partits i mitjans de comunicació- s’ha posat al seu costat tot blasmant histèricament el nacionalisme coherent que representa hores d’ara Artur Mas.

La causa de la llibertat de Catalunya només pot ser representada amb dignitat per polítics que, impregnats de valors democràtics i actituds constructives,  actuin amb patriotisme, intel·ligència i coratge. Artur Mas n’és un d’ells, un altre David Fernández, ambdós tenen la capacitat d’entendre’s i, de retruc, aconseguir que Oriol Junqueras també s’hi hagi d’afegir per tal d’oferir al poble català una perspectiva de futur viable i creïble capaç de plasmar a les urnes el 27-S un majoria independentista.

Els contraris a la independència no tenen res a oferir a la ciutadania que no sigui la perpetuació de la dependència política i econòmica respecte dels interessos del poder espanyol i, tots ells,  coincideixen en apel·lar a la dialèctica de l’odi i el sectarisme, com han convergit en explicitar aqueixos dies Teresa Forcades, Arcadi Oliveras, els sicaris de Podemos i els gregaris de Duran. La reacció espanyolista serà més agressiva com més avanci la determinació dels dirigents independentistes i el sobiranisme cívic. És per això que els qui no hem compartit fins ara els plantejaments tàctics de les formacions que han assumit la responsabilitat de fer efectiu el compromís de dur aqueix país a la llibertat cal que estiguem al seu costat.

  1. Totalment d’acord amb les teves reflexions Jaume.

    Jo hi afegiria un concepte que actualment alguns polítics de primera línia no demostren, com és el de valentia. Sense ella no s’aconseguirà l’Estat Propi. I el Mas i el David l’han demostrat. Espero que d’altres adoptin aquesta postura més valenta.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!