Enguany l’acte de presa de possessió dels electes locals escollits a les eleccions municipals del proppassat 24 de maig està envoltat per una controvèrsia jurídica i política que gira sobre la fórmula de jurament o promesa proposada per l’Associació de Municipis per la Independència (AMI).
Preventivament, el mateix 24 de maig, la Junta Electoral Central va fer pública la seva resposta a una consulta formulada sobre el redactat proposat per l’AMI negant-li tota validesa. Es tracta d’una opinió -jurídicament a més, molt poc fonamentada), no vinculant i sense cap mena d’incidència en el procés d’accés dels electes als càrrecs consistorials.
Posteriorment, en data 1 de juny, el col·lectiu de Secretaris, Interventors i Tresorers d’Administració Local per la Independència va emetre un informe sobre les fórmules de jurament o promesa per a la presa de possessió del càrrec com a regidor/a que comparteixo en línies generals, però al qual vull fer algunes anotacions complementàries en la mateixa línia argumental que l’informe divulgat ahir mateix pels serveis jurídics de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques que reprodueixo parcialment:
“En tot cas, el que proposa l’AMI és una manifestació política del capteniment dels electes en aquest nou mandat municipal, manifestació de conformitat amb els programes polítics amb que han concorregut a les eleccions. La manifestació d’un compromís polític troba empara en l’exercici de les llibertats ideològica i d’expressió, consagrades als articles 16 i 20 de la Constitució espanyola, respectivament, i no desvirtua la validesa de la promesa o jurament necessaris per prendre possessió del càrrec, fins i tot en el supòsit que s’adoptés el criteri de la Junta Electoral Central, ja que en aquest cas el text proposat per l’AMI no formaria part de la fórmula d’acatament a la Constitució sinó que seria un acte separat d’expressió d’unes idees polítiques.
En aquest sentit els regidors que vulguin utilitzar la fórmula proposada per l’AMI haurien de prometre o jurar la Constitució, en primer lloc, i tot seguit dir les paraules següents amb caràcter de declaració política, desvinculada de la promesa/jurament:
”Per expressió democràtica de la voluntat ciutadana, anuncio que resto a disposició del nou Parlament, del President i del Govern de la Generalitat de Catalunya que sorgeixin de les eleccions del 27 de setembre de 2015, per exercir l’autodeterminació del nostre poble i proclamar, juntament amb totes les nostres institucions, l’Estat Català, Lliure i Sobirà”.
És a dir, demà els electes que vulguin subscriure el compromís polític en els termes proposats per l’AMI, primer hauran de jurar o prometre -per imperatiu legal- la fórmula legalment establerta i just després, un cop investits per la mesa d’edat, afegir la declaració que voluntàriament hom es vincula amb el procés d’autodeterminació de Catalunya que seguirà a les eleccions al Parlament del 27 de setembre vinent.
Post Scriptum, 13 de juny del 2015.
Ahir al vespre la Delegada del Gobierno va fer pública una carta adreçada als secretaris dels ajuntaments catalans exhortant-nos a actuar de conformitat amb els criteris de la Junta Electoral Central.
Immediatament replicada pel col·lectiu SITxCAT amb aqueixa nota de premsa:
La Sectorial de Secretaris, Interventors i Tresorers d’Administració Local de l’ANC denuncia ingerències de la Delegada del Govern
“Sitxcat” denuncia la intolerable ingerència de la Delegada del Govern a Catalunya que ha enviat una carta als Secretaris d’Administració local en la que els indica com han d’actuar davant la utilització pels candidats electes de la fórmula de jurament o promesa proposada per l’AMI.
La Delegada del Govern del l’Estat s’atribueix unes funcions que la llei no li confereix i pretén condicionar la fe pública i assessorament legal preceptiu, que ostenten aquests funcionaris, de forma esbiaixada, imposant el criteri de la Junta Electoral Central quan aquesta no te competència en aquest camp.
Aquests funcionaris també es lamenten de la parcial exegesi que la Delegada fa en la seva carta de l’assessorament legal preceptiu, fins el punt de fixar com ha de ser actuat, pretenent convertir aquests professionals en els seus subordinats.
Amb aquesta ingerència aconsegueix desprestigiar la professió i allunyar-la de l’eficàcia indiferent que sempre l’hauria de presidir.
Catalunya, 12 de juny de 2015
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!