Des de l'Exili

Per una nació catalana independent, republicana i pròspera

30 d'octubre de 2007
5 comentaris

Frankfurt i el tret per la culata

En
Miquel de Palol, ha escrit avui un article en l’apartat de diàleg del diari
Avui amb el títol El tret
per la culata?
, a on coincideix força amb les meves consideracions
segons la meva experiència personal
de primera mà com a exiliat a Alemanya
que vaig fer en els blocs següents :

Visions i
impressions des de la Fira del Llibre de Frankfurt (Segona i darrera Part)

Visions i impressions des
de la Fira del Llibre de Frankfurt (Primera Part)

La Fira de Frankfurt i el
guaraní

En
Miquel de Palol diu “CRIDA L’ATENCIÓ EL
CONTRAST ENTRE EL TRACTAMENT de la qüestió a càrrec de la premsa catalana i el
de la premsa alemanya. El qui només hagi llegit els nostres diaris creurà que
hem arrasat -i entre nosaltres mateixos devem haver-ho fet-, però els puc
assegurar que la versió de la premsa alemanya no ha estat aquesta. Tret
d’alguna excepció, els diaris principals s’han mogut entre el desinterès o la
indiferència i el menyspreu, si no l’oberta hostilitat, i hi han arrossegat
part de la premsa d’altres països. Els coneixedors del món cultural
centreeropeu, els qui viuen allí i que manifestaven simpatia per la causa
catalana amb qui vaig tenir ocasió de comentar in situ la jugada, parlaven
obertament del tret per la culata. Prudentment m’he permès deixar en
interrogant la sentència en el títol d’aquestes línies.

Per
a mi està més clar que l’aigua que la fira de Frankfurt ha estat un tret per la
culata, sense interrogant…


(continua)

L’objectiu
de demostrar el fet diferencial de la nostra cultura com a cultura universal europea no ha reeixit.

Després
d’aquesta fira, a nivell europeu potser coneixen que existim, però només perquè
som, en el millor dels casos, un provincians sense la visió universal que
permet reconèixer i abraçar-se a una cultura tant important com l’espanyola.

En
el pitjor dels casos ens coneixen com uns nacionalistes (pels alemanys es quasi
sinònim de nazi) amb tics de caire xenòfob contra els escriptors en espanyol.

Però
a mi no em val que tot és culpa de que els corresponsals dels principals diaris
alemanys estan a Madrid, això ja ho sabíem? O no?.

Qui
ha estat el responsable de tot aquest afer, sobretot en relació amb els mitjans
de comunicació alemanys?

La
excusa de Madrid, del PP, de CiU ja comença a fer massa pudor de tant que la
fan servir.

Per
a mi en un tema tan important com aquest no pot haver cap excusa que valgui.

Si
no som capaços de fer-nos explicar quan tenim l’oportunitat i els mitjans de
fer-ho, que podem esperar de la feixuga tasca de construir i tirar endavant país
independent.

El
més greu però no és només aquesta incompetència, sinó que s’ha volgut enganyar
a tots els catalans que la fira havia estat un èxit rotund!.

Ja
és hora que a Catalunya, si volem creure que com a país independent podrem fer
les coses millor, comencem a demanar responsabilitats i hi exigim una bona
feina!

Ho dic com a militant
d’Esquerra Republicana de Catalunya i sobretot com a català que somia amb un
país lliure però europeu

  1. L’exit de frankfurt s’ha de avaluar des de els números,es a dir,¿quans drets d’autor s’han adquirit?,i el més important,¿de quin tiratge parlem,quantes edicions i reedicions s’han fet de cada titól?.
    En una setmana no canvies el pensament dels editors alemanys,peró si que edicio rere edició,i entrevista rere entrevista en el escriptor de torn,es podrá anar modificant l’opinió de molts alemanys.

    Per cert com anecdota,Carles III d’Austria (l’Arxiduc Carles),es va deixar tirats a la mor de Maximilià.No només els Borbons ens van guanyar, sino que gracies a l’ambiciò del que els catalans varen proclamar comte-rei, vam ser venuts.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!