Els pobles del Moianès (i probablement també els del Lluçanès) tenen la consciència i la voluntat de constituir-se en comarca per potenciar la seva identitat local i millorar les perspectives de prosperitat. Són aspiracions legítimes i lloables, com les que animen els electes que gestionen el millor que poden els consells comarcals constituïts a partir de la llei del Parlament de Catalunya que els va crear complint el mandat contingut a l’Estatut d’Autonomia del 1979.
D’identitats territorials amb profundes arrels històriques n’hi ha d’altres a Catalunya, com el Penedès o el Camp de Tarragona, que no tenen plasmació en una estructura administrativa específica i que esperen un reconeixement jurídic que no arriba. En el cas del Moianès, una llei del Parlament permetrà la seva creació a curt termini, però no resoldrà el problema pendent del seu encaix -i el de la resta de consells comarcals- en un sistema multinivell de governs locals català.
Reiterades sentències del Tribunal Constitucional espanyol, la darrera la que desnaturalitzava l’Estatut d’Autonomia del 2006, han bloquejat les competències de la Generalitat per bastir un model propi i adequat a les necessitats del país imposant la perpetuació de la divisió provincial. Però aqueixa voluntat obstruccionista no justifica la paràlisi dels successius governs de la Generalitat des del 2006 ençà a l’hora d’articular municipis, comarques, àrees metropolitanes i vegueries i fer-ne viable la seva existència econòmicament i competencialment. Únicament la creació de l’Àrea Metropolitana de Barcelona l’any 2010 ha suposat un pas efectiu en aqueixa direcció, però la llei de governs locals que hauria de actualitzar l’ordenació territorial establerta l’any 1987 resta ajornada indefinidament.
Certament la consellera de Governació Joana Ortega va fer que el Govern presentes al Parlament fa més d’un any un projecte de llei de governs locals, però -com ja es va advertir al seu moment- és un text deficient i superat pels esdeveniments legislatius emanats de l’Estat. Significativament, aqueixa consellera ha anat fent declaracions als mitjans de comunicació al llarg dels darrers quatre anys deixant caure el poc futur que preveia pels consells comarcals com a administracions actuants i a la fi resultarà que les úniques reformes legislatives del seu mandat seran la creacio de dugues comarques -Moianes i Llucanes- que satisfaran simbòlicament les aspiracions dels municipis que les han impulsat però que no suposaran cap pas endavant vers unes estructures d’estat de caràcter territorial ja que en aqueix àmbit l’actual Govern no sap cap a on va.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!