Aqueix era el títol, (sense interrogant) d’una de les taules rordones de la sessió inaugural del VI Fòrum d’actualització en Dret Local organitzat per la Càtedra d’Estudis locals Màrius Viadel i Martín de la URV que s’ha celebrat avui a Vila-seca. Els ponents d’aqueixa primera eren Francesc Esteve, gerent de l’Ajuntament de Mataró en representació de l’ACM i Juan Ignacio Soto, secretari general de la FMC, actuant jo de moderador del col·loqui centrat en què fer després de l’entrada en vigor de la LRSAL.
Els ponents han argumentats els punts de vista de les entitats municipalistes que representen, limitant-me personalment a exposar els següents les opinions particulars:
En primer lloc, certament com sostenia Juan Ignacio Soto, el que queda dempeus del règim local català és només allò que resta de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 2006 després de la sentència del Tribunal Constitucional del 2010 que l’ha desnaturalitzat irreversiblement i ha bloquejat els eventuals canvis en matèria de governs locals que s’hi havien introduït. L’Estatut, i l’autonomisme en general, ja són història i el debat sobre el futur polític de Catalunya ni tan sols contempla la seva reactualització, hores d’ara els ajuntaments i el Govern de la Generalitat s’esforcen per mantener les competències assumides respectivament al llarg dels darrers trenta anys ntentan esquivar i minimitzar l’impacte de la LRSAL.
El govern espanyol utilitza la LRSAL com un instrument de recentralització competencial en favor de l’Estat en detriment de Catalunya, arbitrant un racte deferent i discriminatori en favor de les comunitats autònomes que considera conjunturalment addictes, com Euskadi o Aragó. A la darrera entrevista entre els presidents Mas i Rajoy, el juiol d’enguany, el primer va presentar una sèrie de mesures susceptibles de transacció, vint i dues matèries, entre elles l’aplicació respectuosa de la LRSAL envers el règim local propi de Catalunya. Cap resposta fins al dia d’avui.
La segona observació que vaig formular va anar destinada a criticar la inoperància i la incompetència demostrada reiteradament per la consellera de Governació, Joana Ortega al llarg dels quatre anys al front d’un departament que ha estat incapaç ni tan sols de fer un diagnòstic de le mancances del règim local català. Entre els anys 2010 i 2012 va designar una comissió d’experts universitàris que no va arribar ni a publicar le seves conclusions, i sobre aqueixa base inexistent ha gosat presentar al Parlament de Catalunya un projecte de llei de governs locals que ni és una alternativa a la LRSAL ni conté un projecte d’ordenació territorial i i competencial del conjunt de l’Administració local que prefiguri l’estructura d’un futur Estat Català, com diu voler preparar l’actual govern de CIU.
Post Scriptum, 3 d’abril del 2019.
Avui s’escau el quarantè aniversari de les primeres eleccions municipals democràtiques després de l’establiment del règim contitucional del 1978, una data que ha passta desapercebuda mediàticament i també políticament. No he vist publicats balanços panoràmics de l’evolució del món local català, una mostra més que confirma la pèrdua de perfil propi del municipalisme autòcton i la manca de projectes del Govern català en aqueix àmbit.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!