El PP, que es creu que l’estil mil·lenarista de la Cope li pot fer reduir distàncies
amb el PSOE, es troba que no té discurs per Catalunya. Fins i tot els
empresaris, que li reien els acudits impossibles a Aznar, es mostren gèlids
quan Rajoy s’esbrava amb l’Estatut més que el Madrid amb els àrbitres que no li
regalen penals. I és que ha de ser molt difícil intentar convèncer a algú amb
dos dits de front -i encara més, si sap comptar-, que més competències i,
sobretot, més diners per gestionar-les, ha de ser pitjor que la
descentralització de peatge que patim. Ha de ser molt dur intentar justificar
que els catalans -que han votat el 90% dels diputats del Parlament que es
presentaven explícitament per fer un Estatut potent, i han arraconat a l’únic
partit que s’hi oposava clarament- s’equivoquen. Per això ara s’agafen al ferro
roent de l’intervencionisme. (continua…)
I quin és aquest nou mantra de l’intervencionisme, en versió
pepera? Doncs resultaria que l’Estatut és intervencionista perquè legisla amb detall
sobre moltes coses, quan només hauria de ser una mena de recull de les
"regles del joc" (segons l’Esperanza Aguirre). I això, segons els ideòlegs
de la Faes i companyia,
limitaria les llibertats dels ciutadans. Amb aquest discurs, curiosament,
arriben a convergir amb aquells que volien "compactar" els articles
sobre competències.
El que no diuen, és clar, és que ells pensen en aplicar-nos
la màxima fusteriana que "la política, o te la fas, o te la fan". És
a dir, que voldrien seguir fent allò que han vingut fent durant vint-i-cinc
anys, independentment del color del govern de torn: aprofitar la legislació
estatal -loapes, lleis de bases i normatives diverses- per omplir tots els
buits que no havia omplert l’Estatut del 79.
Com que els polítics catalans no són tan estúpids o porucs com
es poden creure a Espanya, han vist que la millor manera d’evitar que el govern
central espanyol es fiqui on vulgui de la vida dels catalans, amb un
intervencionisme, ara sí, real, és parar-li els peus des de l’Estatut mateix. Si
els peperos estan preocupats pel suposat intervencionisme d’un text amb molts
articles, que no pateixin. Quan fem la nostra Constitució ja la farem tan genèrica
com calgui. Però mentre tinguem un autogovern supeditat a la legislació
espanyola, el protegirem de la manera que creguem més convenient. Que ja som
prou grandets, oi?
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!