L’equiparació entre nazisme i catalanisme és una de les impostures recurrents que empren els polítics espanyolistes i els seus portaveus mediàtics per justificar la reacció amb tots els mitjans al seu abast contra la causa de la llibertat del poble català. Justament la inversió dels papers d’agressor i agredit és un dels signes identificatius de la presència d’un projecte totalitari. Així ho vaig intentar argumentar en una comunicació presentada en unes jornades de debat -precisament celebrades a la ciutat de València- ara fa vuit anys, publicada a la revista Espill.
El gest infame d’avui enviant una carta que no pretén altra cosa que mostrar fins a quin punt de violència estan disposat a arribar els qui des del poder autonòmic malden per fer irreversible el procés de substitució identitària de la valencianitat per l’espanyolitat. Els successius governs del PP són els que no han respectat la llengua pròpia, les tradicions, la història i en general els interessos valencians en el seu afany autodestructiu per “ofrenar noves glòries a Espanya”. El balanç dels trenta anys d’autonomisme sucursalista -els primers amb el PSOE i des del 1996 amb el PP al govern de la Generalitat- presenta un país en fallida en tots els terrenys, destacant només en el rànquing de la corrupció.
L’èxit de Compromís a les darreres eleccions europees i les seves bones expectatives en vistes a les eleccions autonòmiques i locals del maig vinent, sumades a l’emergència progressiva de l’independentisme autòcton poden encetar una veritable “primavera valenciana” que desplaci l’hegemonia dels partits espanyolistes. Aqueix és el rerefons real de la carta d’avui i de la petició d’ajuda a Madrid que ha formulat el seu president Alberto Fabra. Curiosament, la carta en qüestió està redactada en un estricte català normatiu del més pur estil “fabrià”, quan habitualment la llengua de comunicació dels regionalistes és el castellà.
Post Scriptum, 15 de juliol del 2022.
Abans d’ahir a Vilaweb Joan Francesc Mira: “És un miracle el que queda d’identitat al País Valencià”.
Post Scriptum, 28 d’agost del 2023.
Vicent Partal, ahir a Vilaweb: “Contra la doble denominació de la llengua; per la dignificació de la societat valenciana“. Una societat que menysté la raó, la ciència, la tolerància i el progrés a l’hora de definir-se ella mateixa –la cosa més bàsica de totes– què caram voleu que acabe essent sinó un femer intel·lectual i social, saó perquè floresca l’anti-intel·lectualitat de l’extrema dreta?
Post Scriptum, 21 de setembre del 2023.
Avui, a Vilaweb, la millor resposta als espanayolistes que fan (falsa) bandera de la defensa del “valenciano” per erradicar el català en paraules d’ Àgueda Micó: “Faig la intervenció en valencià, una llengua que parlem deu milions de persones. M’acompanyen els milers i milers de persones que han deixat la pell per la nostra llengua”, ha declarat la dirigent de Compromís.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
volem menjar… Els contes no duren sempre. Ens fem grans!
Ja veurem…