Aqueix capvespre d’Àlvar Valls ha presentat el llibre autobiogràfic “Al cap dels anys. Militància, presó i exili 1970-1998 (Edicions del 1979) a l’Slàvia de les Borges Blanques on ens hi hem aplegat una seixantena d’independentistes de diverses generacions.
Àlvar Valls ha estat sobri a l’hora de parlar de si mateix remetent-se a les referències col·lectives compartides amb altres militants de la seva fornada, només esplaiant-se a l’hora de descriure encertadament les oscil·lacions entre la política i l’acció que el portaren a ell i a d’altres militants del Front Nacional de Catalunya a donar el pas a la lluita armada. Pau Juvillà coautor d’un llibre pioner sobre EPOCA ha fet una ressenya ben raonada del context històric en el que es trobava l’independentisme a començaments dels anys setanta dels segle passat. I finalment, bona part dels presents hem compartit taula i sobretaula en un ambient acollidor i de bona companyonia.
Post Scriptum, 7 de gener del 2022.
Trista notícia d’ahir a Vilaweb i Llibertat.cat: “Ha mort als 78 anys l’Albert Tarrats Farrerons, històric lluitador independentista de Les Garrigues.
Ha mort als 78 anys l’Albert Tarrats Farrerons. Des de ben jove, marcà l’activisme catalanista i pagès a les Terres de Ponent en els anys difícils de la dictadura, essent un dels primers membres de la Unió de Pagesos a Les Garrigues i a Lleida. Tarrats va ser una peça clau a les comarques lleidatanes del Front Nacional de Catalunya, convertint casa seva en un indret segur per a les reunions clandestines i la formació de militants en els durs anys del franquisme. En els anys 80 i 90, Tarrats va ser també un gran defensor dels independentistes represaliats, empresonats i exiliats, amb qui havia compartit militància.
Aventurer incansable, l’Albert va passar mitja vida a la carretera i va rodar mig món en el seu cotxe a la recerca d’LPs censurats pel règim i que punxava a la discoteca Groc. L’any 1994 gestà la Cafeteria Slàvia juntament amb la seva dona, la Dolors Solé. L’Slàvia es convertí en lloc de referència cultural i musical portant amb el seu fill Hervé Tarrats a músics com en Roger Mas, Javier Muguruza, Pau Riba , Paco Ibáñez, Imanol, Jose Antonio Labordeta, entre molts d’altres estimadíssims més que han convertit la sala en lloc de renom.
El veterà militant del FNC i EPOCA Josep Maria Renyé i Teulé ha escrit al seu mur de Facebook: ‘Ha mort a les Borges Blanques l’Albert Tarrats Farrerons. A l’Albert el vaig conèixer a Lleida al voltant dels anys setanta del segle passat quant uns quants joves, de mà del FNC vàrem començar a fer pintades per Ponent, l’any 72, quan 4 joves de Lleida vàrem marxar cap a Barcelona per passar a la clandestinitat va ser ell que ens hi va portar, a partir d’aquell dia ja no vaig tindre cap contacte amb ell ni vaig saber res de la seva vida, al cap dels anys de lluita i d’exili vaig fer cap a Borges i va ser llavors que, parlant amb uns i amb altres, que vaig saber que l’Albert sempre va estar a prop de la gent que érem a la clandestinitat, sempre estava disposat a ajudar en tot el que se li demanava i també va ser una persona molt implicada per recollir diners pels exiliats, tot això sense deixar de fer de pagès, empresari i promotor cultural. Ens acaba de deixar un patriota, un company de lluita i un amic. Descansa en pau Albert, no t’oblidarem mai.’. El seu germà (Aleix Renyé) ha escrit a Twitter ‘L’Albert de les Borges se n’ha anat. Que reposi en pau l’irreductible. “Bon viatge pels guerrers que al seu poble són fidels”.
El diputat de la CUP Pau Juvillà ha fet un tuit amb una imatge d’una antiga octaveta del FNC i el text: ‘Avui ens ha deixat l’Albert Tarrats, baula imprescindible del fil roig de l’independentisme a les Garrigues. Del Front Nacional de Catalunya, d’aquella resistència on es jugaven la pell.’
Post Scriptum, 11 de gener del 2022.
El proppassat 8, Llibertat.cat publicà un article de Josep Rebordosa amb motiu de la mort de l’Albert Tarrats: “La Independència com a divisa” i ahir, a Vilaweb, Martí Estruch Axmacher hi publica aqueixa semblança: “Albert Tarrats: home de terra, home de foc”.
Post Scriptum, 19 de març del 2022.
Ahir al vespre, amb el Pau Juvillà, vam presentar a l’Slàvia la biografia d’en Carles Garcia Solé amb la seva participació via telemàtica. Va ser un acte emotiu ja que en “Charles” va fer referència a l’episodi -recollit al llibre- en el qual dos militants del FNC -Albert Tarrats i un altre company- van pujar a l’illa de Yeu on estaven confinats deu militants d’ETA i ell, fugat de Segòvia, per aportar-li suport econòmic i moral. Els familiars de l’Albert i la trentana d’assistents (el veterà militant Josep Maria Renyé entre ells) vam ser partíceps d’un acte de germanor patriòtica senzill però carregat de sentiment i força moral, poc habitual als temps que corren.
Post Scriptum, 20 de març del 2022.
Avui, Carles Garcia Solé ha publicat aqueix article a Llibertat.cat: “L’Albert Tarrats, uns dels patriotes que em portaren diners a l’illa de Yeu el 1976“.
Divendres passa’t vaig participar, telemàticament, en l’acte de presentació del llibre “Del FAC a la reunió de Perpinyà”, que parla de la meva trajectòria militant des de la clandestinitat a les reunions que van facilitar la treva d’ETA a Catalunya. Vam aprofitar que la presentació es feia en el poble de les Borges Blanques, on recentment va morir l’Albert Tarrats, persona entranyable i compromesa amb el país i amb el món de la pagesia.
Vaig recorda que quan jo em trobava confinat a l’illa de Yeu, juntament amb deu bascos militants d’ETA; després de la fuga de Segòvia, es van desplaçar fins l’illa dues persones per contactar amb mi. Sense identificar-se em van convidar a dinar plegats en un restaurant. Eren dos catalans com jo i patriotes del país. Venien amb un encàrrec que era entregar-me un sobre amb diners. Setanta mil de les antigues pessetas, com acte de solidaritat. Les vaig acceptar. I un parell de dies després van marxar sense cap més explicacions. No cal dir que aquells diners als onze desterrat de Yeu ens van venir molt bé. Era cert que els àpats i el dormir en els dos hotels on estàvem hostejats anaven a càrrec del govern francès, però totes les despeses personals no. No comptàvem amb recursos.
En el moment de la fuga mentre viatjàvem en el tràiler de camí cap al Pirineu navarrès, els membres del comando d’extracció d’ETA que van participar en la fugida van repartir armes i trenta mil pessetes a cada un dels fugats, per si les coses es complicaven, com així va passar. Nosaltres quatre, més la Miren del comando, vam estar refugiats deu dies en una casa, a Espinal. Era una casa de segona residència on hi havia de tot, sobretot menjar. Quan van arribar els amos de la casa, i després d’intentar convèncer-los que ens portessin amb el seu cotxe fins a Pamplona, que no va ser possible. L’aparició de la Guardia Civil, primer disparant i després preguntant, van ser les seves raons per no anar fins a Pamplona. Vam lligar i emmordassar els propietaris de la casa que havien aparegut de sobte. Jo vaig entregar-los les meves trenta mil pessetes per les molèsties i per l’ús d’aquella propietat durant la fugida, d’acord amb els companys. Per la qual cosa jo em vaig quedar pelat. I a Yeu depenia dels companys a l’hora d’efectuar una despesa personal. Aquells diners entregats pels dos desconeguts em van salvar la situació.
Això ho recordo perquè després de tants anys he sabut quins eren aquells dos desconeguts. També que la iniciativa va ser de l’Albert Tarrats, que van obenir la suma de diners fent una col·lecta al seu restaurant de les Borges Blanques, col·lecta solidària amb mi. Fins fa poc desconeixia qui eren aquells catalans que em van portar els diners i els suport a l’illa de Yeu. Siguis on siguis, gràcies Albert!
Post Scriptum, 22 d’octubre del 2022.
Aqueix matí, per dinar a l’Slàvia, ens hem aplegat una vintena d’amics d’Albert Tarrats a iniciativa de Josep Maria Renyé per lliurar un quadre amb la seva fotografia de jove a la vídua, Dolors Solé, per a qui Aleix Renyé ha tingut paraules d’agraiment per l’escalf afectiu que ambdós aportaren durant dècades als militants independentistes que acollien a ca seva.