Avui s’ha fet públic el Dictamen 8/2014, del Consell de Garanties Estatutàries que ahir va aprovar aqueix òrgan consultiu en relació a la Ley 27/2013, de 27 de desembre, de Racionalización y Sostenibilidad de la Administración Local.
La conclusió és que hi ha tretze preceptes de la llei estatal que vulneren l’autonomia local o les competències de la Generalitat i no troben empara en els principis constitucionals als quals al·ludeixen. Caldrà estudiar els articles analitzats pel Consell de Garanties Estatutàries per extreure’n conclusions, ja sia en relació als ajuntaments catalans (que mentre no hi hagi sentència per part del Tribunal Constitucional hauran d’aplicar aqueixos articles impugnats), ja sia en relació a la Generalitat mateixa que veu retallada abruptament la seva capacitat d’actuació.
Però a primer cop d’ull el tractament que fa el CGE dels articles 85.2, (gestió dels serveis públics), 86 (iniciativa econòmica local) i Disposició Addicional Novena (reordenació del sector públic local) de la LRBRL és superficial i accepta la seva constitucionalitat en termes generals. En aqueixes matèries no té en compte en cap moment la doctrina precedentment establerta pel Consell Consultiu al Dictamen 256, de 17 de febrer del 2004, en relació a la Ley 57/2003, de Medidas para la Modernización del Gobierno Local aprovada a la darrera època del mandat del president José María Aznar.
Pel que fa a la resta de l’analisi de la llei hi ha de tot però com que la majoria dels magistrats del TC decideixen sota criteris polítics i la majoria també són llecs en dret administratiu (començant pel president) no caldria que el nostre Parlament ni el nostre Govern perdés el temps. A banda que des del meu punt de vista és totalment contradictori rebutjar la legitimitat del TC i després pretendre il·lusament que ens ampari.