Post Scriptum, 6 d’abril del 2014.
Aqueix matí, gràcies a la invitació de Xavier Forcadell, he pogut assistir a lacte commemoratiu al Palau de la Generalitat del centenari de la creació de la Mancomunitat de Catalunya. Els discursos dels presidents de les Diputacions catalanes han estat centrats en l’argumentari demostratiu dels mèrits constatables d’aquella institució d’autogovern i la reivindicació de la seva continuïtat mitjançant la Generalitat i les actuals institucions supramunicipals.
Però el discurs de més contingut polític ha estat el del presidnet Artur Mas que ha repassat la història de Catalunya dels darrers cent anys per recordar que a cada pas endavant en l’autogovern del nostre país hi ha hagut una reacció espanyola recentralitzadora: la Mancomunitat la va liquidar la dictadura de Primo de Rivera, la Generalitat republicana va acabar amb la guerra del 1936-1939 i la dictadura del general Franco, l’Estatut del 1979 fou escapçat pel cop d’estet del 23-F i la LOAPA, i l’Estatut del 2006 per la sentència del Tribunal Constitucional del 2010 i la involució que està menant el govern del Partido Popular.
El moment culminant del seu parlament han arribat quan ha avisat que encara que dimarts el Congrés dels Diputats digui no a la transferència de la competència per convocar la consulta del 9-N el procés cap a la llibertat del poble català no s’aturarà. Els presents hem aplaudit llargament i emocionadament aqueixos mots pronunciats amb determinació i que esvaeixen els dubtes que sobre el compromís patriòtic d’Artur Mas personalment he manifestat en reiterades ocasions en aqueix bloc.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!