Josep Romeu, en la memòria

Dilluns passat va morir sobtadament Josep Romeu i Bisbe (Vic, 1952 – Taradell, 2013), bon amic, mestre, escriptor i patriota de pedra picada.

 

Amb Josep Romeu m’unia una relació d’amistat i militància compartida en pro la causa independentista: havíem format part del PSAN a la mateixa època, posteriorment també coincidirem a Esquerra i especialment treballàrem plegats en diversos projectes en pro del dret d’autodeterminació quan ell era directiu del CIEMEN.

Les seves fermes conviccions patriòtiques les sabia argumentar amb rigor acadèmic, didàcticament, escrupolosament crític sense perdre mai, però, la bonhomia que el caracteritzava. Quan vaig decidir finalment deixar ERC ell m’ho va recriminar amicalment, ja que si bé compartia alguns dels punts de vista que jo defensava contra la direcció bicèfala Carod-Puigcercós no creia que el millor camí fóra abandonar el partit.

Feia anys que no ens trobàvem personalment però manteníem relació mitjançant els nostres respectius blocs, atès que en Josep va ser un actiu blocaire fins el mateix dia de la seva mort.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *