Jaume Renyer

El proppassat 27 de juliol el Consejo de Ministros va donar el vist-i-plau a l’avantprojecte de llei sobre racionalització i sostenibilitat de l’Administració Local que aqueix setembre ha inciat la seva tramitació al Congreso de los Diputados. Es tracta d’una iniciativa legislativa del govern espanyol, llargament covada, que impactarà decisivament d’aquí a pocs mesos en la configuració dels governs locals de Catalunya -i d’arreu de l’Estat- que mereix ésser analitzada detingudament.

Entre les moltes modificacions que aqueix projecte introdueix a la vigent Ley Reguladora de las Bases del Régimen Local de l’any 1985 destaquen les relatives a la reordenació dels ens instrumentals del sector públic local. Hom comprèn en aqueixa categoria el conjunt d’ens dotats de personalitat jurídica (empreses, consorcis, fundacions, entre d’altres) que els governs locals han creat -sobretot en els darrers vint anys- per tal de fugir de l’aplicació de les normes del Dret Administratiu i emprar formes organitzatives i de gestió pròpies del dret privat.

Aqueix capteniment que pressuposa que l’estructura administrativa és una burocràcia inadequada per afrontar els reptes de les societats desenvolupades ha derivat en una fenomenal proliferació d’ens instrumentals de diferent naturalesa que s’ha donat en el conjunt d’Administracions públiques -estatal, autonòmica i local- i sota l’impuls de governs de distintes ideològies (PP, PSOE i CIU, especialment). El balanç  d’aqueixa tendència diversificadora vint anys després és en general migrat, llevat d’excepcions notables com les experiències reeixides de l’Ajuntament de Barcelona des del 1961 ençà.   

Aqueixa constatació, nítidament perceptible arran de l’esclat de la crisi econòmica al conjunt de l’Estat iniciada al 2007, ha dut a les diferents Administracions a adoptar mesures correctores d’aqueixa tendència expansiva en una època marcada per la restricció de la capacitat de despesa i d’endeutament especialment dels governs locals. Fins ara, llevat que fossin els mateixos ajuntaments interessats a reordenar els seus ens instrumentals, ni la Generalitat ni l’Estat han marcat les pautes a seguir en aqueixa mena de processos. 

A l’Administració de l’Estat que és on aqueix fenomen ha assolit proporcions descomunals, l’actual executiu presidit per Mariano Rajoy va prendre un acord en data 16 de març del 2012 tot aprovant un Plan de reestructuración y racionalización del sector público empresarial y fundacional estatal (desenvolupat per una Orden del Ministerio de Hacienda y Administraciones Públicas publicada al BOE el 24 de març de l’any passat). Un propòsit similar ja l’havia expressat el govern presidit per José Maria Aznar l’any 1996 quan per acord, també del Consejo de Ministros de 28 de juny, va aprovar un Programa de modernización del sector público empresarial que no ha donat els fruits esperats. Restant a l’espera dels resultats del nou pla en l’àmbit estatal, el govern espanyol l’emprèn decididament en l’esfera local amb la tramitació d’aqueix projecte normatiu en curs.

L’exposició de motius del projecte de llei comença amb la declaració explícita que és la reforma de l’article 135 de la CE operada l’any 2011 consagrant el principi d’estabilitat pressupostària com el que ha de regir les actuacions de totes les Administracions Públiques. El posterior desenvolupament d’aqueix precepte constitucional mitjançant la Llei Orgànica 2/2012, de 27 d’abril, d’Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera deriva en les adaptacions de la legislació estatal bàsica en matèria de règim local que aqueix projecte pretèn articular. 

Una primera mesura consisteix en la redefinició de les competències locals, reduïdes a les pròpies i les delegades per altres Administracions tot desapareixent la possibilitat de desenvolupar activitats complementàries en matèria d’educació, habitatge o sanitat entre altres previstes al vigent article 28 LRBRL que se suprimirà si s’aprova el projecte.  Segons aqueixa previsió els ens locals només podran exercir altres competències quan hom no posi en risc la pròpia sostenibilitat financera  i no hi hagi duplicitat amb els serveis que presten les altres Administracions, segons preveu el nou redactat de l’article 7.4.

L’assumpció per part de les Comunitats Autònomes, entre les quals la Generalitat de Catalunya, de les competències relatives a educació, salut i serveis socials està prevista respectivament a la Disposició Addicional Quinzena, la Disposició Transitòria Primera i la Disposició Transitòria Segona. Essent la més rellevant la referent al canvi de titularitat de les competències mitjançant les quals els governs locals participen en la gestió de l’atenció primària de la salut ja que determina que en el termini de cinc anys, a raó del vint per cent anual, la Generalitat haurà d’assumir la gestió dels serveis sanitaris associats a les competències que seran objecte de traspàs. Per assolir aital objectiu l’Administració autonòmica haurà d’elaborar un pla d’avaluació i reestructuració dels serveis.

Una segona mesura clau és la reordenació dels ens instrumentals que integren el sector públic local que l’article 34 del projecte preveu tot modificant la Disposició Addicional Novena de la LRBRL, relativa al seu redimensionament. D’entrada es tracta d’impedir la participació o la constitució d’ens instrumentals per part dels ens locals subjectes a un pla econòmic-financer o a un pla d’ajust. Pel que fa als ens ja existents en situació deficitària hom prescriu el seu sanejament i si no és possible, la seva dissolució. I finalment, es prohibeix en tot cas la creació d’ens instrumentals de segon nivell, això és, dependents d’altres que al seu torn emanen de les entitats locals, restant obligades a ser dissoltes les ja existents.

Especialment contundent és el redactat del seu apartat 4:

“Aquellos organismos, entidades, sociedades, consorcios, fundaciones, unidades y demás entes que a la entrada en vigor de esta Ley estuvieran controlados exclusivamente por unidades adscritas, vinculadas o dependientes, a efectos del Sistema Europeo de Cuentas, de cualquiera de las entidades locales del articulo 3.1 de esta Ley, o de sus organismos autónomos deberán ser disueltas en el plazo de tres meses desde la entrada en vigor de esta ley e iniciar el proceso de liquidación en el plazo de tres meses a contar desde la fecha de disolución. De no hacerlo, dichas entidades quedarán automáticamente disueltas transcurridos seis meses desde la entrada en vigor de esta Ley.

En el caso de que aquel control no se ejerza con carácter exclusivo las citadas unidades dependientes deberán proceder a la transmisión de su participación en el plazo de tres meses desde la entrada en vigor de esta Ley”. 

La interpretació combinada d’ambdues mesures (restricció competencial i prohibició dels ens instrumentals de segon grau) aboquen als governs locals a iniciar una accelerada reordenació de les formes organitzatives de la prestació dels serveis públics locals i l’exercici de les activitats econòmiques en règim de lliure competència (tot mesurant els efectes sobre la concurrència empresarial amb la iniciativa privada a qui el projecte malda per afavorir).