Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

25 d'abril de 2013
1 comentari

El Parlament de Catalunya rebutja demanar al Congrés dels Diputats que prohibeixi el burca als espais públics

El ple del Parlament va rebutjar ahir la proposta presentada per Ciutadans que pretenia demanar al Congres dels Diputats la modificació de la llei orgànica 7/1980, de llibertat religiosa, per tal de prohibir l’ús del burca als espais i equipaments públics. Aqueix és un tema tabú que hom eludeix tractar amb rigor jurídic i polític emparant-se en una concepció banal d’allò que és políticament correcte. 

El fet que la iniciativa hagi partit del grup parlamentari de C’s ha facilitat que tots els demés ho bé hi hagin votat en contra o bé s’hagin abstingut sense entrar a debatre el fons de la qüestió. La primera consideració que cal fer al respecte és la relativa al plantejament jurídic de la regulació que hom es proposava modificar: la llei orgànica de llibertat religiosa, quan realment el burca és un signe sectari no pas religiós, com ha discernit encertadament Dounia  Bouzar, entre d’altres.

Portar el burca és una conducta que afecta la convivència cívica i la seguretat pública, una qüestió que toca el moll de l’os de la llibertat republicana en el sentit originari del terme. Per tant, el plantejament del grup espanyolista errava l’enfocament jurídic, potser volgudament ja que així situava la competència en la matèria fora del mateix Parlament i la traslladava a Madrid. Sobta que la proposta d’interdir el burca s’argumentés en base a les eventuals conseqüències per a la limitació de la comunicació visual, la seguretat pública i la lliure expressió de la llibertat individual, tots ells aspectes que en si mateixos res tenen a veure amb la llibertat religiosa.  Veritablement, hi ha altres títols competencials que si permetrien legislar des de Catalunya sobre aqueixa problemàtica multidimensional, però cap partit ho ha plantejat decididament.

Aqueixa inhibició voluntària és una conducta transversal en la que conflueix la gran majoria de la classe política nostrada, una actitud que contrasta amb el fet que la Paeria de Lleida fos el primer ajuntament que exercís la potestat municipal per regular els habillaments que oculten el rostre a la via publica. Les ordenances municipals que regulaven aqueix aspecte de la convivència ciutadana i els usos dels transports i equipament públic foren impugnades per una entitat islamista, essent les seves pretensions desestimades en primera instància pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i estimades, en segona instància, pel Tribunal Suprem espanyol que les va finalment derogar. El que resulta significatiu és el fet que l’alcalde de Lleida defensi la interdicció del burca i com a diputat del PSC(PSC-PSOE) voti el contrari. 

La confusió impera al nostre país quan hom tracta sobre la xaria, la feminitat i la llibertat, qüestions no exemptes de controvèrsia en altres països però que no per això deixen d’encarar la regulació d’aqueixa problemàtica. La República francesa ha prohibit el burca i el ministre de l’Interior, Manuel Valls, mena una decidida política de defensa dels valors republicans i de la laicitat en especial front als totalitarismes religiosos, ja siguin cristians o islàmics, sense deixar-se intimidar per falses acusacions d’islamofòbia. A Catalunya, aparentment en fase de construcció d’un projecte nacional, aqueixa qüestió cabdal pel model de societat que hom afirma voler bastir es una assignatura pendent entre tantes altres.

Post Scriptum, 18 de desembre del 2018.

El proppassat 3 d’aqueix mes Kamel Daoud, un escriptor algerià (esmentat sovint en aqueix bloc) compromès amb la defensa dels drets humans, va publicar aqueix breu article a Le Quotidien d’Orà (reproduït el mateix dia pel blocaire liberal Mohamed Arkoun) titulat “Le nikab et la burka sont une cagoule pour le crime, pas une liberté”, que haurien de llegir els partits catalans que defensen la burca com un acte lliure:

“Un journal populiste algérien se fait fierté de rapporter ce fait : une étudiante en nikab a été expulsé d’un cours, à l’université d’Oran, faculté des sciences humaines. On y appelle alors à la solidarité avec la victime, aux excuses obligatoires que doit présenter l’enseignant et on proclame son indignation. Etrange époque : voilà que le pays s’effondre sous nos chaussures et certains trouvent que la solidarité urgente est celle que l’on doit exprimer avec une cagoulée. Car c’est cela la réalité : on défend le droit de porter un masque d’horreur, une cagoule, comme un droit confessionnel, presque une identité, une liberté. Allah est devenu un tissu, un gagne-pain pour des courtiers et un refus de l’humanité selon ces malades Si demain, je m’aventure à conduire avec une cagoule en laine noire, à prendre un café avec une cagoule ou à entrer dans une administration avec une cagoule, va-t-on me laisser faire ? Non. Je vais être arrêté au premier barrage policier. Car mon visage est une identité partagée, un lien et un reflet. Porter une cagoule c’est cacher un crime (commis ou en projet) et pas un visage.

Pourquoi aujourd’hui va-t-on le défendre ? Idiotie et glissement du pays vers la république talibane. Ceux, celles, qui ont vécu en Afghanistan ou y vivent encore savent que cela a commencé ainsi, pour finir avec le fouet et la lapidation pour les femmes qui refusent ce masque horrible.

Décadence du sens : aujourd’hui on en arrive à défendre ces pathologies comme un droit. Demain on va les payer comme une obligation. C’est la loi du genre. Ce vêtement monstrueux est une négation de l’humain, une maladie, un glissement vers la mort, un uniforme de la fin du monde. Ce n’est pas un droit. Celles qui veulent le porter peuvent aller vivre dans le désert pur si elles le veulent, mais ne doivent pas présenter cet enterrement vestimentaire comme un droit.

La cagoule, qu’on nomme nikab, sert à tout : voler dans les magasins, tricher dans les concours (les profs d’université en savent quelque chose), à cacher des délits, s’offrir l’anonymat du criminel et prétendre aux cieux et au paradis. Il faut l’interdire. Le visage d’un être humain est son humanité. C’est un lieu de reconnaissance, de rencontre, de lien, de partage. Porter un masque c’est refuser l’humanité mais profiter des routes, facultés, universités, éclairages publics, subventions et efforts du pays.

Cette cagoule n’a pas sa place dans notre pays, ni dans notre histoire.Et ceux qui aujourd’hui, par peur des soulèvements, par lâcheté devant les agitations et les agitateurs, par soumissions aux radicalismes islamistes, conseillent de ne rien dire aux professeurs, aux employés et aux directeurs, sont juste des lâches. Et ceux qui soutiennent ce nikab sont des idiots. On peut être traître à son pays, ses ancêtres et ses enfants de plusieurs manières. Et l’une d’elle c’est de faire passer cette cagoule pour un droit ou de fermer les yeux sur elle dans les lieux publics.

Alors, à l’époque des lâchetés et des indignités murmurées, rendons hommage à l’enseignant professeur qui a osé expulser cette étudiante qui se trompe d’époque et d’espèce vivante. Osons le soutenir et saluer en lui un homme qui fait barrage à la kaboulisation et à la peur. Et espérons que sa «hiérarchie» ne va pas lui imposer la repentance devant une cagoulée. On peut être lâche, mais on n’a pas le droit de l’imposer aux autres.”

  1. El PSOE, amb el sr. Zapatero, tenia com a proposta electoral el fer una nova Llei de llibertat religiosa. Desprès d’una visita al Vaticà al Sant Pare de l’Església catòlica apostòlica i romana (endemés de [suposat] “Vicari de Crist a la Terra”!), el sr. Zapatero va desar dita Llei al calaix de les escombraries. Això sí: va apujar els diners amb que l’Estat espanyol financia “a fons perdut” a dita institució.

    Pel que fa al burca, crec que és un tema que s’ha de separar de la llibertat religiosa. Penso que és una cosa de seguretat pública: si una persona no pot entrar en un lloc públic amb un passamontanyes o amb un casc integral, doncs és del tot normal que no es pugui entrar en un local públic amb tota la cara tapada (ja sigui un burca o una careta de l’ànec Donald o una carota del V de Victoria).

    L’alcalde, pel que fa a la llibertat religiosa, millor que no digui res: la seva ciutat va estar una de les primeres capitals a l’Estat espanyol en prohibir l’apertura de llocs de culte no catòlics romans.

    Atentament

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!