La llibertat del poble català i la causa palestina

Aqueixa setmana han aparegut publicades a l’ABC unes declaracions de l’ambaixador de l’Autoritat Nacional Palestina a Madrid a favor de la unitat de l’Estat espanyol i oposant-se a les reivindicacions independentistes catalanes, entenent que son contràries als interessos de la causa palestina.

 

Avui mateix Vilaweb ha fet saber que la comunitat palestina de Catalunya no comparteix les declaracions del seu representant diplomàtic a Madrid i insinua que han estat tergiversades pel diari espanyolista. Restem a l’espera del desmentit oficial de l’ambaixador.

L’antisiosnisme radical i la nova judeofòbia adoptada com a pròpia pels moviments anticapitalistes europeus (hereus del comunisme soviètic bel·ligerant contra Israel després d’haver ajudat decisivament al seu naixement l’any 1948) tenen gran audiència en terres catalanes. Abans de la guerra del 1936-1939 i fins als anys setanta la simpatia del catalanisme envers el renaixement del poble jueu fou posada de manifest per personatges com Rovira i Virgili, Pau Casals o Josep Pallach. Les transformacions produïdes al si de les esquerres catalanes invertiren aqueixa tendència i deixaren a Jordi Pujol com a únic referent polític català afí al sionisme i a l’Estat d’Israel.

Això ha estat així perquè el franquisme va estroncar l’ascens dels moviments democràtics sorgits de la  catalanitat, (el republicanisme, el socialisme autòcton (USC i POUM), el sindicalisme llibertari) i imposar un ordre ideològic de matriu castellana, autoritari i integrista en tots els sentits. I també profundament advers els valors que identifiquen el poble jueu: la creativitat, l’afirmació de la llibertat personal i col·lectiva. Fora del règim les corrents democràtiques anteriorment citades  foren desplaçades per un progressisme banal i abstracte, d’arrels autoritàries, que ha operat com a ideologia de substitució i que ha estat hegemònic un cop restaurada la monarquia parlamentària i el subsistema autonòmic.

Durant aqueix període, el  català ha estat un poble nacionalment desorientat vulnerable a projectes i interessos nacionals aliens que han sigut fomentats de manera prioritària a la mateixa lluita d’alliberament nacional catalana pels agents i col·lectius –des d’Arcadi Oliveras al PSUC-  que han contraposat durant dècades nacionalisme el català a tota altra mena de reivindicacions. Hores d’ara, quan el nostre poble retroba el camí de la seva pròpia llibertat es quan haurien de declinar els referents ideològics que han actuat de manera alienant envers la catalanitat i les llibertats concretes de les persones i els pobles. Cal recuperar la vigència del pensament polític genuïnament català i desprendre’ns de les rèmores del tardocomunisme, de l’internacionalisme solidari amb tota mena de moviments antidemocràtics.

L’antisionisme nostrat és una actitud arbitrària d’arrels totalitàries que no té en compte ni els antecedents ni la realitat del conflicte entre els estats àrabs i Israel, que focalitza contra l’estat nacional del poble jueu les pròpies incapacitats i impostures que han fet del progressisme banal, social pacifista i hispanocèntric un fre a les reivindicacions nacionals catalanes.

Mitificant la causa palestina, assumint-la com una component més del combat global contra el capitalisme i l’imperialisme, els sectors polítics que així actuen  oculten la seva falta de voluntat per concretar un projecte nacional català contraposat a l’ordre espanyol. Fins i tot aparenten ignorar que el supremacisme espanyol tracta als catalans amb els mateixos qualificatius que aplica als jueus i que al seu torn els antisionistes nostrats reprodueixen. I evidentment, aparenten no sentir allò que diu l’ambaixador palestí a Madrid, potser esperant que des de Gaza Hamas emeti un comunicat desautoritzant-lo i encoratjant la independència de Catalunya en justa reciprocitat al suport que reben de les flotilles de “la llibertat” noliejades des del nostre país.

 

 

Post Scriptum, 7 de novembre del 2012.

Malgrat les setmanes transcorregudes des de l’aparició de les declaracions de l’ambaixador palestí a Espanya no hi ha hagut cap desmentiment oficial per part seva al contingut de l’entrevista publicada a l’ABC. Això sí, Joan Tardà s’ha afanyat a entrevistar-se amb el diplomàtic àrab per traslladar a la clientela catalana de la causa palestina la versió de l’autoengany per mantenir la impostura.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *