El diari Ara i l’espai comunicatiu català

Mònica Terribas passa a ser des d’avui el referent del projecte periodístic del diari Ara, un mitjà que ideològicament oscil·la entre el progressisme tardo-autonomista i la dimensió nacional de Països Catalans.

 

Segueixo la línia informativa i editorial del diari Ara des d’una prevenció escèptica, partint del pressupòsit que no tota la premsa editada en català és favorable a la independència. Un diari ha de ser abans que res un negoci, (sinó és un pamflet), però dit això no acabo de veure el lligam entre els capdavanters de l’Ara (més aviat proclius a un catalanisme banal) i un projecte de reconstrucció de país orientat cap a l’assoliment d’un estat català.

Fins i tot, hores d’ara em sembla pel que fa a la independència més clar el Punt/Avui -després del canvi a l’accionariat-que no pas l’Ara. L’aportació que pugui fer Mònica Terribas per reorientar aqueix projecte està per veure, però atesa la seva sobrevalorada gestió al front de TV3 em mantinc en l’escepticisme.

Post Scriptum, 13 de setembre del 2017.

La decisió del consell d’administració del diari Ara de no admetre publicitat de la campanya institucional pel referèndum de l’1 d’octubre vinent ha estat contestada pels treballadors mitjançant aqueix comunicat inserit a l’edició d’avui.

Post Scriptum, 16 d’octubre del 2017.

L’article d’ahir del principal accionista del diari, Ferran Rodés, “L’autoritat de la gent de pau” és un escrit vergonyosament mesell que ha estat implacablement respost per Pere Cardús des de Vilaweb, “La pau dels cementiris, la perversitat i la pressió (aquesta sí) unilateral”, marcant nítidament -un cop més- les diferències de tota mena que separen un projecte patriòtic d’un interès empresarial conjuntural insostenible fora de l’ordre autonòmic espanyol.

Post Scriptum, 22 d’octubre del 2017.

L’editorial de l’Ara avui afegint-se a la totalitat de la premsa escrita a Catalunya, amb l’honrosa excepció del Punt/Avui, demanant la claudicació del Govern convocant eleccions autonòmiques per evitar l’aplicació del 155 CE és una actitud pròpia dels col·laboracionistes amb el poder espanyol i el preludi de la seva fallida. Per llegir el mateix a l’Ara que a la Vanguardia no cal tampoc les ajudes públiques que reben (tots dos).

Post Scriptum, 31 de març del 2018.

L’article avui de la directora de l’Ara, Esteher Vera, “El suïcidi assistit del sobiranisme” és, dissortadament, un mostra infame de submissió al poder espanyol, que en res reflecteix el moment actual del conflicte, i que només serveix a l’estratègia claudicant d’ERC.

Post Scriptum, 25 de març del 2019.

L’article abans d’ahir del subdirector de l’Ara, Ignasi Aragay, “Vull Guanyar”, predica l’acceptació de la derrota de l’independentisme front al poder espanyol, el retorn a l’autonomisme i l’elogi del partit que lidera aqueixa actitud falsament realista sense estratègia, ERC.

Post Scriptum, 10 d’abril del 2019.

Els canvis a l’accionariat de l’Ara concentrant el poder al clan Rodés fa preveure un tomb més en la subordinació d’aqueix diari al poder espanyol contra l’independentisme català.

Post Scriptum, 9 de novembre del 2019.

L’Ara s’empetiteix volent fer-ho amb Laura Borràs, retro-autonomistes mesquins !!!

Post Scriptum, 17 d’abril del 2020.

En una mostra de la creixent hostilitat contra l’independentisme el diari Ara, via la directora Esther Vera qüestiona que una Catalunya independent hagués fet front en millors condicions al coronavirus, parlant d’ADN i acusant el president de la Cambra de Comerç de Barcelona Joan Canadell de pujolista, segons informa La República.cat.

Post Scriptum, 25 de maig del 2020.

Avui totes les portades dels diaris en paper addictes al poder espanyol publiquen un missatge tan idèntic com fals: “Som més fort”, (els espanyols se suposa), només El Punt/Avui manté la dignitat i la independència, l’Ara opta pel col·laboracionisme subvencionat.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *