Degradació i renaixement de la llengua

Avui, el Parlament de les Illes Balears ha iniciat la tramitació de la modificació de la llei de la funció pública per tal de degradar el coneixement de la llengua catalana per a accedir a un lloc de treball a l’Administració de requisit a simple mèrit.

 

El grau de normalització de la llengua a les Illes havia assolit bons resultats durant aqueixos trenta anys d’autonomia, molts dels quals han transcorregut estant el PP al govern. Amb l’arribada de José Ramón Bauzá a la presidència autonòmica després de la majoria absoluta assolida ara fa un any,  les elits castellanitzades han passat a encapçalar l’ofensiva del supremacisme espanyol, mediàtica, judicial i política per tal de degradar el català a una situació marginal.

Un cop més es demostra que la qüestió nacional expressa el conflicte social entre els sectors addictes a l’ordre establert i la població que està sotmesa a l’hegemonia dels primers. El PP atacant la llengua arreu dels Països Catalans el que pretén és consolidar el sistema de dominació política espanyol deixant de banda els interessos autòctons -mallorquins en aqueix cas- als quals no atorguen cap prioritat.

Emulant els seus coreligionaris valencians, el nou PP balear s’afegeix a la processó dels que ofereixen “noves glòries a Espanya” desconnectant-se de la realitat social que els envolta. La concepció integrista i dogmàtica d’una Espanya irreal i fallida que el PP representa encén un conflicte a les Illes que requereix una resposta política, no només cultural, contraposant-hi un projecte de societat nacionalment autocentrat en la mallorquinitat i els valors democràtics que han configurat històricament el poble català en el seu conjunt.

La llengua catalana està perdent batalles a nivell institucional: les sentències reiterades contra l’ensenyament en català, les reformes legals per excloure’l de l’administració, etcètera, però ha de renéixer com a component essencial d’un projecte de construcció social global de la nació catalana emergent. A les Illes i arreu dels Països Catalans.

Post Scriptum, 24 de novembre del 2016.

L’Institut d’Estudis Catalans ha donat el vist-i-plau a una nova Gramàtica de la Llengua Catalana que pel cap baix fa que hom ens plantegem com ho fa Jordi Badia des de Vilaweb si en apropa encara més a la llengua castellana, la dominant en la vida social de tots els territoris catalano-parlants dins el Regne d’Espanya. La degradació del català és un fenomen social irreversible sense un estat independent, però l’IEC amb les actituds manifestades al voltant de la polèmica desfermada per la nova gramàtica ja demostrat que tampoc s’ha resistit a aqueixa tendència.

Resta confiar en la resposta cívica dels catalans com apunta el redactor de Vilaweb: ” Finalment, m’agradaria saber encoratjar els lectors a deixar de plànyer-se pel deteriorament del català i començar a actuar. Parlar bé, escriure bé, redreçar la llengua és possible. Tot és retrobar el camí (formant-se, llegint bons autors, i organitzant-se i reivindicant, si cal). Si fa quaranta anys vam engegar a dida els ‘bocadillos’, els ‘pastels’ i les ‘peluqueries’ i vam entendre que ‘tenir que’ es deia ‘haver de’, per què no podem continuar foragitant els estrangerismes que ens desvirtuen el català de sempre i fer-lo evolucionar amb recursos propis? Ens en podem sortir. De més verdes en maduren.” Gestes així només són possibles en pobles amb una voluntat de supervivència nacional excepcional com és el cas del poble jueu, tan menyspreat entre el comú de nosaltres que ningú gosa posar-lo com a exemple.

Post Scriptum, 12 de juny del 2019.

L’article de Josep-Lluís Carod-Rovira el proppassat 9 al Punt/Avui, “La llengua prescindible”, reflecteix el moment actual de la manca de defensa política del català per part dels mateixos independentistes.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *