LA CULPA ES MOLT NEGRE…..PERO LA LIBERALITZACIO DEL SOL,LA ESPAÑA VA BIEN,EL LLADROCINI,CONSENTIT PER UNS I PER ALTRES,DE QUATRE POLLS RESUCITATS,LAS SUBENCIOS A TORT I A DRET,EN REALITAT COMPRA DE VOTS ,EL TOT DE FRANC……VISCA LA DISBAUXA¡¡¡¡¡¡
Convé fer memòria i repassar els pressupòsits ideològics i els fonaments jurídics que ara fa gairebé vint anys van posar les bases de la fallida econòmica i social provocada des del poder polític i financer espanyol, i posar noms i cognoms als promotors del despropòsit present que ara miren d’eludir les seves responsabilitats davant de la fallida multidimensional que els seus actes han generat.
El Tribunal de Defensa de la Competencia l’any 1993, (a la fase terminal del mandat presidencial de Felipe González), era presidit per Miguel Angel Fernández Ordoñez un dels homes de confiança del PSOE en matèria econòmica (el nefast governador del Banco de España que ha malgestionat les fallides fusions de les caixes d’estalvi). Per iniciativa seva aqueix organisme supervisor del funcionament competitiu de l’economia de mercat va situar la legislació urbanística autonòmica a la diana de les polítiques “liberalitzadores”. Amb aqueixa finalitat, el TDE va emetre un informe, jurídicament molt poc fonamentat, en el qual denunciava genèricament el presumpte intervencionisme extrem del sistema i l’excessiva discrecionalitat que atorgava a les autoritats administratives a l’hora d’ordenar el procés de transformació del sòl d’iniciativa privada.
El Real Decreto-Ley 5/1996, de 7 de juny, de mesures liberalitzadores en matèria de sòl i col·legis professionals, recollint aqueixes idees va suprimir la distinció entre sòl urbanitzable programat i no programat, i va autoritzar a transformar el sòl urbanitzable per iniciativa pública o iniciativa privada. Això fou només un primer pas, la Ley 6/1998, de 13 d’abril, de règim del sòl i valoracions va incidir de nou en la classificació del sòl. El Partido popular era conscient de la limitació de les competències estatals en aqueixa matèria després de la sentència del Tribunal Constitucional 61/1997, de 20 de març, declarant inconstitucionals bona part de la Ley de Régimen del Suelo y Ordenación Urbana del 1992 en favor de les atribucions estatutàries de les comunitats autònomes.
L’executiu presidit per Aznar va tornar a la càrrega justificant la seva intervenció sobre la base de la regulació del dret de propietat (article 1 de la Ley 6/1998), tot aduint que “la reforma del mercado del suelo en el sentido de una mayor liberalización que incremente su oferta forma parte de la necesaria reforma estructural de la economía español, para la que el legislador estatal tiene las competencias que le atribuye el articulo 149.1.13 de la Constitución Española”, tal com consta a l’exposició de motius.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!