El govern presidit per Mariano Rajoy ha retornat a les declaracions fatxendes sobre Gibraltar tot reivindicat la reintegració del territori al Regne d’Espanya menystenint la voluntat de la població del penyal que s’ha manifestat reiteradament en contra d’aqueixa eventualitat.
Aqueixos dies la premsa madrilenya, i la provinciana també, ressenya els incidents entre les patrulles navals de la Guardia Civil i els guardacostes gibraltarenys en una operació mediàtica per desviar l’atenció sobre els greus problemes econòmics que travessa el Regne d’Espanya. El nacionalisme espanyol, necessitat de referents èpics que actuin de revulsiu al seu declivi, reobrirà la reclamació sobre Gibraltar apel·lant a uns suposats drets històrics.
Espanya presenta la seva pretensió com una qüestió que afecta al principi d’integritat territorial dels estats establert per la resolució 2625 aprovada per l’Assemblea General de l’ONU del 24 d’octubre del 1970. A partir d’aquesta fonamentació l’estratègia espanyola consisteix en cercar un acord amb les autoritats britàniques per establir alguna mena de sobirania compartida sobre Gibraltar. José María Aznar ja ho va intentar durant el seu mandat, sense èxit, Rodríguez Zapatero va ser més prudent i es va avenir a establir un Foro Tripartito de Dialogo, tot just començada la seva presidència l’any 2004. Així l’any 2006 es va arribar als Acuerdos de Córdoba que permetien construir en territori espanyol una terminal per a l’aeroport de Gibraltar.
Per la seva part els gibraltarenys apel·len als Pactes Internacionals de Drets econòmics, socials i culturals i de Drets civils i polítics, ambdós aprovats per l’Assemblea General de l’ONU de 16 de desembre de l’any 1966 per exercir el dret d’autodeterminació en tant que territori no autònom dependent del Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda del Nord.
El 10 de setembre del 1967 Gibraltar va celebrar un referèndum demanant als seus ciutadans si acceptarien la sobirania espanyola mantenint la nacionalitat britànica, el resultat va ser un 99,64 de vots negatius. Com va afirmar el Primer Ministre de Gibraltar, Peter Caruana,
davant el denominat “Comitè del 24“,
també de les Nacions Unides, l’octubre de l’any 2001 tot rebatent les tesis espanyoles: “A la doctrina de les Nacions Unides no existeix el principi de descolonització per mitjà de l’aplicació del principi d’integritat territorial. Vostès mateixos admeten aquest fet en declarar que en el procés de descolonització no hi ha cap alternativa al principi d’autodeterminació. En conseqüència, si parlem d’integritat territorial, no podem parlar, per definició, de descolonització. I aquest Comitè només s’ocupa de la descolonització. Per tant, durant quant de temps es permetrà que Espanya s’amagui darrere d’una doctrina de l’ONU falsejada, desfigurada i aplicada incorrectament ?”
El 12 de juliol del 2002, Jack Straw, ministre d’Afers Estrangers del Regne Unit, en una declaració institucional a la Cambra dels Comuns, va dir que després de dotze mesos de negociacions, el govern britànic i Espanya estaven plenament d’acord en molts dels principis que haurien de facilitar una resolució permanent a la demanda de sobrirania per part espanyola. Un d’aqueixos principis era que el Regne Unit i el Regne d’Espanya compartirien en el futur la sobirania sobre Gibraltar. El 7 de novembre del mateix any, en un referèndum convocat a l’efecte pel govern de Gibraltar en el qual va participar el 88% dels ciutadans amb dret a vot, el 98,97% dels votants va rebutjar aqueix possible acord de sobirania compartida. El 30 de novembre del 2006, el poble de Gibraltar va exercir el dret d’autodeterminació i va aprovar en referèndum
la vigent Constitució de Gibraltar que estableix les relacions amb el Regne Unit tot descartant definitivament que li sigui aplicable qualsevol mena de norma relativa als pobles colonitzats. Malgrat això ara Espanya, un cop el govern espanyol torna a ser en mans del PP, reintentarà les seves pretensions annexionistes. En cas que així sigui, es tractarà d’un debat jurídic i polític que hom reprendrà al si de la Unió Europea i que pot tenir derivacions interessants per a la causa nacional catalana.
Post Scriptum, 7 de juny del 2019.
Avui, Vilaweb dedica especial atenció a Gibraltar amb un article de Martí Crespo sobre “la identitat fronterera” del penyal i una entrevista a l’escriptor Mark G. Sanchez.