Avui que s’escau el vuitanta-unè aniversari de
l’efímera República catalana proclamada per Francesc Macià han aflorat algunes de les contradiccions en les que està immers el poble català.
Aqueixa hauria de ser una jornada d’afirmació patriòtica i republicana però, tot i l’augment del sentiment independentista que detecten les enquestes, els valors del
republicanisme i el
patriotisme queden difuminats pels prejudicis i les inèrcies que arrosseguen després de quaranta anys d’hegemonia ideològica del
progressisme banal. Molta gent encara no té clar, per exemple, que la bandera republicana catalana és l’estelada no pas la tricolor espanyola.
El titular de Vilaweb d'avui: "Centenars de manifestants protesten a Barcelona per les mesures contra el vandalisme ", ometia que els assistents lluïen banderes espanyoles i pancartes en castellà, com s'escau a les mobilitzacions de la spanish revolution. Atenent a les declaracions prèvies fetes per alguns dels convocants allò que reivindiquen no té res a veure amb la concepció republicana de les llibertats basades en la preservació de l’espai públic de tota ingerència totalitària, i el vandalisme exhibit aprofitant la vaga general del 29-M n’és una mostra evident.
Les crítiques unidireccionals als propòsits del govern espanyol d’equiparar vandalisme i terrorisme perden legitimitat si no van acompanyades de la deslegitimació de les conductes antisocials dels provocadors que agredeixen persones i malmeten béns públics i privats.
Qualificant com a delictes de terrorisme els actes de vandalisme el govern del PP mira d’intervenir directament en el manteniment de l’ordre públic en detriment de la Generalitat, avantposant els cossos de policia que en depenen als Mossos d’Esquadra i políticament recuperen el suport dels sectors que se senten amenaçats -de manera real o imaginària- per la violència de baixa intensitat. Assimilar el conseller Puig al ministre Fernández és ignorar la diferència qualitativa entre la legitimitat institucional catalana a la qual els catalans hem de guardar lleialtat, tot i criticar-lo, i la dominació política estatal.
Aqueixa distinció la fa
clarament Solidaritat que avui homenatjava Francesc Macià al peu del monument dedicat a la seva memòria a la plaça de Catalunya, a pocs metres dels concentrats però sense barrejar-s’hi com ha fet Esquerra. Amb posterioritat al 29-M el partit ara presidit per Oriol Junqueras ha fet seguidisme dels que equiparen la violència dels esvalotadors a la repressió policial dels mossos, una actitud que mai hagués adoptat Heribert Barrera a qui avui pretenien retre homenatge després d’haver-lo ignorat totalment.