Avui fa quatre anys que vaig obrir aquest bloc concebut com a eina d’intervenció política, inicialment sobre ERC i l’independentisme en general. Ara crec arribada l’hora de fer una aturada per replantejar-ne l’orientació.
Post Scriptum, 20 de juliol del 2011.
Degut a una aturada del comptador de visites no he pogut precisar en data 18 de juliol, com cada any, el total acumulat. Avui s’ha restablert parcialment el servei però les dades des de començament de mes s’han esvaït de moment. Tot i ser fragmentàries, les visites consignades des de l’inici fins avui sumen: 361.389 a la portada i 675.156 a les entrades.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
…malgrat les discrepances Jaume, que són moltes. Però al cap i a la fi hi ha nexes d’unió que són més forts que aquelles. endavant i visca la Terra Llliure.
salut
Toni
Hola Jaume, malgrat les nostres diferències, sobretot amb com has tractat moltes vegades el tema Reagrupament, o per exemple amb la teva posició en el conflicte a Israel, crec que 4 anys d’apunts diaris es una feina constant i perseverant, se de que parlo ja que a mi molts dies també em costa en el meu bloc i mereix una felicitació per damunt de tot, i sobretot perquè per damunt de discrepàncies el nostre objectiu final es el mateix amb tots els matisos que calguin.
Salutacions
Albert
Jaume:
Sería una pena que lo dejases. Espero que, aunque sin la autoobligación diaria, sigas en la brecha y con tus opiniones. Para mí sigues siendo un referente diario.
Mila esker eta besarkada bat.
Luis
Suposo que continuaràs, renovat en tot cas.
Salut
El teu era l’únic bloc que sempre llegia. T’agraïm el teu exercici diari de llibertat i rigor argumental. Fins aviat.
Des de la Noguera, jo també estic pensant en donar-li via, cada dia hi escric menys, el facebook em dóna una altra sortida (de moment).
Una abraçada
Gràcies Jaume pel teu bloc. El trobaré a faltar. Espero que les teves opinions sobre la causa comuna no s’estronquin, sinó que la teva veu , tan necessària altrament en aquests temps de confusió, talment com l’aigua trobi altres canals per on discórrer lliure i generosa.
Una abraçada
Quim
Et trobarem a faltar Jaume. Rep una estatcatalanista salutació des d’Arbeca.
La teva tasca ha estat/és ” ingent “. Ahir vaig passar per Vilanova. Tot OK
l’altaveu et seguiré escoltant. Fins a Nadal, doncs.
Una forta abraçada i seguim endavant sense defallir , cadasqú al seu lloc i fent via cap al nostre objectiu…. Salut i cava !!!!
PER L’ESQUERRA DE LA LLIBERTAT.- Jaume, patriote i company , una forte abraçada , però , torna aviat.
Magí
Benvolgut Jaume:
Com que hem augmentat la família, porto uns dies desenganxat dels amics i dels seus blocs (fins i tot vaig fer vacances al meu, avisant els lectors prèviament, ja,ja,ja). Anava a llegir la teva opinió in memoriam sobre l’Heribert Barrera (quina millor font que la teva?) quan em trobo que has decidit plegar durant un temps. Hi tens tot el dret, és clar, però et trobarem a faltar.
En primer lloc, he de dir que jo no hauria començat el meu humil quadern sense el teu exemple. Recordo aquelles sessions de feina en què varem coincidir. Quan els altres paràvem per a fer un cafè o per a petar la xerrada, tu aprofitaves per a redactar la darrera entrada, contestar un comentari o matisar alguna opinió. Em sorprenia la teva constància pacient.
Crec que hauries de publicar algunes entrades significatives del bloc. Estem davant un diari viu dels principals esdeveniments socials i polítics de Catalunya als darrers anys. Sé que no és fàcil marejar ara un editor, però potser te’n surts. De fet, estem davant dels pocs blocs de reflexió i agitació política realment seguits i consultats.
Com he dit abans, et trobarem a faltar (ei, que no estàs mort!, ja,ja,ja). Ara bé, com que ets un belluguet, de ben segur que apareixeràs a un altre lloc, a un super blog-twitter-web d’orientació nacionalista o simplement a aquesta casa teva però amb renovada empenta.
No és moment de nostàlgia, sinó de parar taula per a descansar al costat del camí. Demana un bon vi i que el cafè sigui doble, com correspon a les grans ocasions.
Gràcies, moltes gràcies, Jaume.
Joan Amenós
Benvolgut Jaume
T,escric aquestes linees reiterant el que va escriure el poeta José Bergamin a Federico Garcia Lorca : ” fa molt temps que havia d,haver-te escrit. No ho he fet per la senzilla raó que et recordava constantment. Descansava en la teva segura amistat i aixó era suficient “
Peró havent llegit en el teu bloc que fas una aturada o final d,etapa per replantejar l,orientació, et diré que he gaudit aquets quatre anys dels teus comentaris, opinions i informacions i de la teva agudesa, cultura i sagacitat. Ets un home honest, un patriota honest, preparat i treballador que estima el seu pais, i com deia Virgili ” tot ho guanyes amb el treball tenaç “.
Felicitas, gracies i endevant
Tanca el bloc i queda’t a Vila-seca!