JORDI SURINYACH

catalanisme i progrés

ARA ES DEMÀ.

Com que a Mataró no hi ha convocada cap consulta,  em trec els nervis de sobre, anant de casa al  Castell de Burriach. Enfilo cap el veïnat de Madà i d´aquí al Turó dels Oriols i cap el cim.  Un brètol ha deixat en una de les parets del monument  una pintada: “Viva España”. M´animo!,  si aquests començem a pintar eslògans, és de ben segur que anem pel bon camí. Fem la baixada per la Ruta de les Fonts. Quan entrem a Argentona, alguna estelada penja dels balcons. Pels carrers  hi ha les pancartes de la “consulta” a favor de la participació.  Al apropar-nos al col·legi electoral, constatem l’ ambient dels que han decidit sortir de casa i dipositar el seu  vot. L’ Oriol – un dels organitzadors -, ens explica tot animat  que la participació no està gens malament i que supera les previsions dels convocants. Està emocionat. La  gent entra al col·legi electoral amb un gran somriure als llavís, sabent que  el  vot no serà vinculant , però si molt importat pel futur. Transcendent, com afirma en Miquel Calçada a l’ Avui. Caldrà esperar al vespre per a conèixer el resultats i veure quin  ha estat el nivell de participació d´una consulta organitzada per voluntaris i sense el suport d´un estat darrera. Baixem cap a Mataró, amb la convicció que  cal que tot aquest esforç no es malmeti i culmini amb una força unitària organitzada a les properes eleccions catalanes, si és que volem ser eficaços. Per fer-ho, caldrà treball, intel·ligència i generositat: De moment, l´editorial a  “Le Monde” i els comentaris en els mitjans de comunicació  de fora de l’estat espanyol, pel ressó que tenen a les cancelleries internacionals, tindran els seus efectes positius. Com a mostra , us deixo el que deia ahir l’ editorial ( Le mal catalan )  del prestigiós diari francés:   

“Les Catalans de plus de 16 ans résidant dans 168 communes, soit potentiellement 700 000 personnes, sont invités par un collectif d’associations à se prononcer dimanche 13 décembre en faveur de l’indépendance de leur province. Organisée en dehors des partis et sans l’aval des pouvoirs publics, la consultation n’a aucune valeur légale. Elle témoigne malgré tout que, en quelques années, sous l’effet d’une rhétorique nationaliste attisée par les institutions régionales, l’indépendantisme a gagné du terrain en Catalogne”.

La configuration politique instable de la Généralité – le gouvernement régional – conforte cette revendication. Il suffirait de peu de chose pour qu’une crise éclate avec Madrid. La Catalogne n’est pas la seule région d’Europe de l’Ouest à être travaillée par ce désir d’émancipation. Outre le Pays basque, où la violence de l’ETA nuit à l’idée d’indépendance, les Flandres – qui ont beaucoup de points communs avec la Catalogne – et l’Ecosse sont elles aussi tentées de rompre avec l’Etat central. Ces régions ont en commun de disposer de très larges compétences pour gérer leurs propres affaires. Elles sont pour la plupart prospères. Alors, pourquoi aspirent-elles à briser le cadre étatique? A l’évidence, l’appartenance de la Belgique, de l’Espagne et de la Grande-Bretagne à l’Union européenne (UE) n’a pas refroidi les nationalismes régionaux, au contraire. En fournissant à ces régions soumises à des forces centrifuges un cadre commun pacifié, l’Europe politique leur permet d’envisager une rupture sans violence. Modifier l’antique tracé des frontières n’est plus synonyme de conflit armé aujourd’hui. Enfin, l’UE, qui dispense depuis longtemps des fonds aux régions, n’a jamais formulé de jugement de valeur sur leurs tentations nationalistes. L’élargissement de l’Union à des Etats issus du morcellement de l’URSS et de la Yougoslavie a donné des ailes aux nationalistes catalans et flamands. Et pour cause, ces nouveaux Etats sont parfois nettement plus petits et économiquement moins avantagés que les riches régions occidentales qui regardent le large. “Pourquoi les Slovènes et les Lettons auraient-ils droit à un Etat, et pas nous ?”, demandent les indépendantistes de Barcelone et d’ailleurs. La reconnaissance de l’indépendance du Kosovo leur a fourni un argument supplémentaire. Ce n’est pas un hasard si l’Espagne dénie à cette région de l’ex-Yougoslavie son nouveau statut. Madrid n’est pas loin de penser qu’à jouer avec le feu…



  1. Sense suport institucional i polítics que omplen els mitjans de comunicació, la participació hores d’ara i encara està per tancar-se el tema, és un èxit. 
    Es miri per on es miri s’ ha desvetllat i manifestat de la manera més democràtica possible i _ més perillosa possible pels adversaris cassolans_que s’omplen la boca del “bé comú”  i tal…. que el poble _ i que no em parlin de xifres ridicules_ s’ ha mobilitzat tot  i saber el valor real de la Consulta i haver-li escatimat informació prèvia per part dels grans mitjans.
    Això només ha fet que començar. Esperem  que els dirigents del PSC es vagin mullant . Cal donar-los temps. Els de CIU i ERC ja també s’ han avançat una miqueta i ara també volen surtir a la foto.
    Fins i tot he pogut llegir en el teu bloc l’ enllaç  d’un bon amic teu i candidat de CIU a l’Alcaldia de Mataró.
    A tots plegats_ encara que els necessitem a tots_ els hauria de caure la cara de vergonya

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Aquesta entrada s'ha publicat dins de POLÍTICA per descatllar | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent