Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

18 de juny de 2011
42 comentaris

Indignat amb Vilaweb

Des d’aquest bloc he criticat la premsa addicta a l’ordre espanyol, però avui he de manifestar la meva frontal divergència amb aquest mitjà que acull el meu bloc des de fa quatre anys.

 

He anat retardant aquest moment des de fa mesos, perquè la meva discrepància ja ve de lluny, però el tractament editorial i informatiu que Vilaweb està atorgant als “indignats”, ¨la spanish revolution¨ i sobretot l’actitud adoptada arran de l’atac al Parlament de Catalunya d’aquesta setmana fa que  aquesta meva indignació surti a la llum.

De fet, ja va començar a la primeria del 2009, quan vaig veure que dos dels capitostos de la campanya de solidaritat amb Palestina, Arcadi Oliveras i David Fernàndez, posaven  sis catalans -jo entre ells- a la diana del jihadisme assenyalant-nos com a membres del “filosionisme català”. Això en un pamflet que aquests presumptes pacifistes van repartir per milers a la manifestació que va recórrer Barcelona a favor de Hamas i contra Israel. Des d’aleshores també els he hagut de veure com a columnistes habituals de Vilaweb.

Les posicions confrontades sobre el conflicte àrab-isrealià serveixen per projectar a l’exterior les tensions internes de la societat catalana i evidenciar quina mena de valors hom defensa cadascú. L’animadversió informativa a Israel- un estat democràtic-  i als catalans -demòcrates- que defensem el dret del poble jueu a tenir el seu propi estat ha sigut la constant de Vilaweb. Una hostilitat que contrasta amb l’audiència atorgada als que defensen l’integrisme islàmic, com Abdennur Prado, autor d’un pamflet titulat “El islam como anarquismo místico”.

El meu llibre d’autodefensa ¨Anticatalanisme i antisionisme, avui¨, no va merèixer ni una ratlla. Pitjor encara, Benet Salellas va tenir ocasió d’exposar la seva “opinió contundent”, l’onze de gener d’enguany, per defensar la innocència dels onze membres de la cèl·lula jihadista detinguda al Raval al 2008 i condemnats pel Tribunal Suprem per planejar un atemptat al metro de Barcelona. Significativament, també Oliveres i Fernàndez, han apostat per denunciar la persecució policial dels elements islamistes com a actes guiats per l’islamofòbia.

Aquests dos personatges, també des de les pàgines de Vilaweb, són al capdavant dels “indignats” i dels que promouen l’anticapitalisme com a ideologia global i eix polític principal en substitució del conflicte nacional Catalunya-Espanya, relegat a un segon terme. Això va deliberadament en favor del manteniment de l’hegemonia del progressisme banal i anacional català que ha predominat fins ara al si de la decadent i inoperant esquerra autòctona, incapaç de bastir un projecte de construcció nacional propi.

Resulta significatiu veure com personatges mediàtics d’aquest espectre com Isabel Coixet, entre d’altres, aplaudeixen les agressions als parlamentaris catalans. Em recorden les frivolitats del dissenyador John Galiano o el director Lars Von Tiers sobre el nazisme. Atès que a l’Estat espanyol l’apologia del genocidi nazi està tolerada fins i tot pel Tribunal Constitucional, (com s’ha vist amb la sentència de la llibreria Kalki), les elits universitàries i mediàtiques escarneixen impunement la democràcia “formal” i lloen la democràcia ¨real¨. Fan befa del Parlament de Catalunya i enlairen les acampades, s’indignen de la que denominen “brutalitat policial” mentre justifiquen la brutalitat dels indignats contra persones i béns.

Dissortadament, Vilaweb acull acríticament aquestes actituds totalitàries –anticapitalisme, antisionisme, antiliberalisme- que sota un fals pacifisme i aparent anhel de justícia social blasmen la democràcia occidental, ignoren la tradició constitucional del nacionalisme català -que en va ser precursora- i els valors democràtics que el fonamenten i l’haurien de projectar cap al futur.

 

Post Scriptum, 19 de desembre del 2011.

Han passat cinc mesos des que vaig escriure aquest apunt i la línia editorial i informativa de Vilaweb insisteix dia rere dia en donar cobertura a la indigna impostura que personifica Arcadi Oliveras. Aquest apòstol de la destrucció del capitalisme (veure entrevista a Vilaweb Sabadell del 30 de desembre del 2008) insisteix en la seva croada contra-independentista: “Amb la independència tampoc no tindríem més poder” (entrevista a Vilaweb del 15 de desembre proppassat).

En el seu propòsit de deslegitimar els arguments que fonamenten la causa de la llibertat del poble català nega la dominació política i econòmica que exerceix l’ordre estatal espanyol “Catalunya no perd diners amb Espanya” (El Punt 24 de maig del 2008).  Oliveras és un exponent d’una generació políticament fracassada, la del progressisme catòlico-comunista sorgida als anys seixanta que presonera de les seves abstraccions dogmàtiques (federalisme, socialisme) sent una profunda animadversió envers el conflicte real i concret que planteja l’independentisme català. Per això s’asseu cofoi a la segona fila de la gala de presentació de la Fundación Principes de Girona a Barcelona el proppassat 14 de desembre.

Post Scriptum, 12 de febrer del 2023.

El despropòsit perpetrat per Ada Colau suspenent l’agermanament entre Barcelona i Tel Aviv és analitzat de manera superficial per Vicent Partal a l’editorial de fa tres dies: “Ada Colau o com aprofitar-se de Palestina. L’excepcionalitat de la decisió a mi em fa pensar que és condicionada per la proximitat de les eleccions i pels mal resultats que els sondatges pronostiquen a Barcelona en Comú”. Obvia dir que aqueixa decisió ve precedida per la resolució del Parlament de Catalunya declarant Israel estat-apartheid, l’únic d’Europa que ho ha fet,  i d’observar que el PSC, que va participar d’aqueixa infàmia, ara refusa de continuar-la a l’ajuntament de Barcelona.

Partal presuposa que la causa palestina és un valor polític que ennobleix als qui la defensen, i ho fa adduint aqueix argument: “La formació del nou govern israelià, amb l’extrema dreta a dins, ha fet créixer molt la tensió en els territoris palestins on la gent més jove, tal com expliquem en aquesta anàlisi de Marie Durrieu que publiquem avui, simplement no sap com eixir de la desesperació”. Aqueixa conclusió no resisteix l’aprofundit discerniment dels analistes de seguretat israelians (que no per ser part implicada en el conflicte no són per això menys lúcids) com els que apareixen a l’INSS regularment i que he mirat de resumir en l’apunt “La intifada dels influencers palestins“. La violència àrab contra els israelians té causes endògenes, com explica l’eminent historiador jueu francès Georges Bensoussan en un assaig recent sobre el període 1870-1950.

Triar a aqueixa jove politòloga francesa que parteix del desconstructivisme hegemònic entre els professionals del seu ram i culpabilitza Occident (i especialment Israel) de l’humiliació històrica en base a la qual es justifiquen, de retruc,  règims com l’islamisme iranià i el jihadisme palestí, és una opció de la línia editorial de Vilaweb. Impossible de refutar des del mateix diari, on no apareixen mai opinions raonades sobre la posició israeliana, i en canvi sí que es publiquen sense contrastar informacions esbiaxades com aquesta notícia de l’AFP del proppassat 7 de febrer que diu així: “L’exèrcit d’Israel mata d’un tret a la cara un menor palestí a NablusEl Ministeri de Sanitat palestí ha informat que la víctima es deia Hamza Amjad al-Ashqar i tenia disset anys”.  Per contra The Times of Israel publica la mateixa notícia adjuntant una fotografia del jove mort armat com fan sovint els membres dels grups jihadistes: “Palestinian teen gunman killed in clash with IDF in Nablus. Military says troops return fire at 17-year-old who shot at them in northern West Bank; Lion’s Den group claims shooting at forces”.

Post Scriptum, 12 d’agost del 2023.

És impossible trobar a Vilaweb anàlisis contrastades sobre el conflicte àrab-israelià, no hi ha mai cap article no denigrant envers  Israel  i tot de lloances al jihadisme palestí, com aqueix pamflet “Som els màrtirs de demà”: dins una cèl·lula militant palestina a Cisjordània. Dos periodistes de The Washington Post han entrat al camp de refugiats de Balata per conèixer una cèl·lula armada palestina, que bàsicament controla aquest territori · El relat d’allò que hi va passar i les fotografies que hi van fer ofereixen una visió de la realitat dels grups armats palestins vista poques vegades.”

Post Scriptum, 28 d’octubre del 2023.

Fa molt de temps que ja no llegeixo res de Vilaweb, la línia informativa i editorial és esbiaixada contra Israel en uns termes que em resulten insuportables, dissortadament és un producte equiparable a Mediapart, el portaveu de l’islamo-gauchisme francès.  Seguirà la sort de l’esquerra pro-jihadisme palestí, que si triomfa serà la ruïna d’Europa, i evidentment, també la de la nació catalana. No me’n dono de baixa perquè fa setze anys que hi tinc allotjat el meu bloc i desvincular-me’n seria més problema que altra cosa, també hi he compartit moltes vegades els punts de vista, però ja no m’hi sento anímicament lligat. Com li va passar a Heribert Barrera amb Esquerra, en va ser fins a la mort però els va deixar de votar molt de temps abans.  Jo ja no llegeixo Vilaweb i en aqueixos dies negres pel poble jueu i els que en som solidaris deixar-ne constància és també un deure moral.

  1. Totalment d’acord.
    Jo també em sento estrany en aquest diari.
    Vilaweb és políticament  i majoritàriament un cau totalitari d’extrema esquerra. És insultant la superioritat moral que s’atorguen aquesta colla.
    Vilaweb podia haver estat una altre cosa.
    És una llàstima.
    Salut Renyer!

  2. El meu primer compte de correu va ser el de mesvilaweb i encara el mantinc com el principal. És per això, el volum d’arxius que hi tinc, que no me n’he donat de baixa. Cada vegada, però, se’m fa més costa amunt afluixar la mosca a aquest cau de reaccionaris i judeòfobs de Vilaweb. Fa temps, doncs, que em plantejo donar-me’n de baixa i em sembla que va arribant l’hora. 

  3. Jo no comprenc la queixa, què voleu, l’adesió incondicional als vostres preceptes? Va collons! no sigueuenzes. Això ho teniu ben a l’abast, tots a l’ACAI i solucionat. Voleu fer por? doncs no patiu, ja en feu. A mi Jaume, em sabria greu no trobar-te a can Vilaweb et llegeixo a diari, ara, no mouria un dit per anar-hi a llegir-te a cap altre lloc, jo sé que ho saps i això em desorienta.
    També sé que saps que els indignats tenen raó i que a banda d’errors tàctics, reclamar-hi democràcia real no és cap gest que ens assenyale cap dèria totalitària ans recullen el rovell de l’ou de tota conversa ciutadana a qualsevol carrer del nostre país. Tu que ets jurista i et reclames liberal i constitucionalista hauries de fer un esforç i mirar d’explicar-hi per què cap dels parlaments del nostre territori, tampoc el de Catalunya, són democràtics. Per què cap parlamentari de cap dels nostres parlaments pot dir sense mentir que ell ha estat triat pel poble.
    Sóm legió els qui potser no tenim clar com es constitueix un poble en nació, com s’hi regulen en  llur constitució tots el mecanismes que ens garanteixen la divisió dels  poders de l’Estat, el parlamentarisme i la representativitat. Però saps què? sabem del tot cert que aquest règim partitocràtic ens ha conduït directament a la misèria i ruïna total i això no és totalitarisme, n’ha resultat ser una constatació ben sagnant. 

  4.  Vull simplement manifestar el meu total desacord amb aquest article, i el meu suport a Vilaweb, que és el millor mitjà que defensa constantment els interessos dels Països Catalans i de la llengua i cultura catalana. Em sembla vergonyós aquest article carregant-se Vilaweb simplement per no defensar les idees de l’autor. En tot cas, Vilaweb demostra novament la seva pluralitat i manca de censura posant aquest article en primera plana.

      Sobre el moviment 15-M, tots han comès errors. L’intent de bloquejar el Parlament és inacceptable i el moviment hauria de reconèixer aquest error, però igualment és inacceptable la injustícia social i la creixent desigualtat econòmica a que ens porta el model financer que les elits pretenen que és l’únic possible. Em sembla que Vilaweb ha informat d’una forma equilibrada sobre aquests aspectes.

      D’altra banda, la mania de barrejar-ho tot amb el conflicte Israel-Palestina no té cap lògica. Per què no parlem primer d’una cosa i després de l’altra, sense que tothom acabi barallant-se innecessàriament? No podem seguir eternament amb les disputes, baralles i escissions entre els que defensem un lloc digne a Europa i al món per la nostra cultura i la nostra nació.

  5. Pel què fa a l’Arcadi Oliveres, voldria dir que sempre es posa a primera plana a l’hora de dónar suport al moviment dels indignats quan sembla que l’orígen de part del lideratge d’aquest moviment no està gaire clar. És normal que, com estan les coses, la gent se senti frustrada i indignanada, però molts cops em sembla que s’utilitza aquest sentiment legítim de la gent per posar cullerada, després del referèndum sobre la independència de Catalunya, i desviar l’atenció. Sembla que tot el què es va fer ha quedat arraconat. Els indignats sempre ocupen la primera plana. I què fan en realitat? No gaire cosa, em sembla a mi, a part, això sí, de fer-se notar. Vaig veure fa uns dies el video del pare Manel publicat per VilaWeb. Quina diferència amb l”Arcadi Oliveres i els indignats. Una persona que fa sobre el terreny, amb senzillesa i sense cap pretenció; el protagonisme no és el seu estil.
    L”Arcadi Oliveres sembla que li agradi encoratjar les ‘accions’ dels indignats i fer-se l’espavilat dient que tot va estar provocat (bé ell sabrà). Per altra banda, diu que d’independència res, que per tenir un estat que tingui els mateixos principis que l’espanyol no cal moure’s. Bé, em sembla que aquesta excusa és una mica malintencionada. No hi ha cap estat blanc i pur ni n’hi haurà cap, que jo sàpiga; em sembla que ell ja ho sap. 
    Com el Jaume Renyer, tampoc m’agrada que a VilaWeb es doni tanta importància al què diu l’Arcadi Oliveres, no crec que per definició tingui la veritat. Per cert, us heu adonat que sempre carrega contra el Barça i el futbol? Això el té obsessionat.
    Au, que cadascú digui la seva. Per sort, a Vilaweb ho podem fer.
     

  6. Segueixo d’acord amb tu, Jaume.
    Al meu comentari anterior jo no defensava el pensament únic, com algú va intentar atribuir-me, i com ara et diuen a tu.
    La xarxa és molt àmplia i caben moltes coses. Blocs nazis  de tota mena, blocs espanyols de molt diversa temàtica, blocs de totes les nacions del món.  
    Per tant, al nostre racó de món, tenim dret a tenir un portal que aixoplugui blocs diversos, de la temàtica que es vulga, de dretes i d’esquerres.
    Però tots amb el comú denominador de ser nacionalment catalans i continuadors de la nostra tradició occidental. 
    Poden ser blocs de Catalunya, de València, de Mallorques, o de Països Catalans. Però no de federalistes o confederalistes amb Espanya, no de “ciudadanos del mundo” (normalment qui utilitza aquesta expressió ho fa en castellà). No de gent que no sap, o no vol, distingir entre unes polítiques conjunturals i les institucions nacionals. 
    I, per descomptat, no d’antioccidentals.
    Actualment, aquest portal ni ens està fent cap favor, ni està prestant un bon servei a la nació. Al contrari, els blocs com el teu, i com els de tants altres, són els que donen un valor afegit immerescut a aquest portal.
    Posem-se a la feina.  

     

  7. Parles del dret dels jueus a tenir un estat propi… molt bé. Però a qualsevol preu? no tens ni una espurna d’esperit crític a l’hora de parlar de l’estat d’Israel? quina vergonya!
    Només això ja et desautoritza!
    Deprés no vagis pel món queixant-te que t’acusen de sionista. Com a mínim tingues la decència de fer quatre líniies amb esperit crític.
    Tanca el bloc o emigra a una altra plataforma. No et fagis l’heroi.

  8. Benvolgut Joan,

    Des que et van nombrar president de l’Associació Catalana d’Amics d’Israel has perdut el sentit de la realitat, talment com el govern israelià d’extremadreta que defenses.

    Una llàstima perdre un patriota com tu.

  9. El Jaume explica molt bé una sensació que jo també estic experimentant des de fa un temps. La meva relació amb Vilaweb fa quatre anys que dura. Hi mantinc un bloc bastant seguit. Sempre hi he apreciat la decidida aposta que ha fet per innovar en el terreny del periodisme i les noves tecnologies. M’agrada molt la seva visió Salses-a-Guardamar de país, que tant trobo a faltar a TV3 o als diaris de paper. Aprecio també el seu esforç constant per oferir una informació equilibrada, en tots sentits. Malgrat això, jo també manifesto la meva discrepància amb el tractament informatiu que està rebent tot el fenomen dels “indignats”. Per mi, va tenir un interès informatiu i un fenomen a tenir en compte al principi, amb la manifestació del 15-M i les acampades posteriors (més o menys espontànies), pel que tenien de toc d’atenció a l’actual estat de coses. Els esdeveniments posteriors (degradació de les acampades, agressió als parlamentaris…) tenen també interès però en cap cas se’ls ha de donar la justificació que sembla (sembla) els està donant Vilaweb. Això fa que m’hi senti una mica incòmode i, veient els comentaris que està rebent el Jaume (alguns ben penosos, per cert), també fa que em senti en minoria. Això no vol dir que plegui veles, al contrari. No els donaré aquest gust a alguns.

  10. Hi ha opinions i patetisme. El Jauem fa dies que transita la segona d’aquestes paraules. Això sí, insultant més que jo i tot. Prepara’t, Partal, que a partir d’ara et dirà espanyolista i tot el que diu als que no li porten la palangana o li fan un gest de “no”.
    Diu que no heu parlat del seu llibre, hehehe, que bo, mare meva, cada dia pitjor.

  11. Els camps d’extermini nazi existiren fa uns quants anys i es un passatge de la història tan lamentable com altres exterminis, progroms i neteges ètniques que hi ha hagut a la història. No és un cas únic.
    Aquell capítol no pot justificar de cap manera la política racista, colonialista i cínica de l’Estat d’Israel.
    Tots tenim perfecte dret a expressar les nostres opinions. I la intel.lectualitat sionista catalana té un lloc de privilegi en els altaveus mediàtics. L’amiga Rahola té una presència contínua a la televisió i al diari de més tirada del país, per exemple.
    Honestament no puc entendre els vostres plantejaments, no m’hi caben al cap. Aparentment a vosaltres us passa el mateix amb nosaltres. Vosaltres però esteu en sintonia amb l’Imperi, amb condecoracions i tot. 

  12. La bona, boníssima raó, de continuar en aquesta casa es poder llegir-te senyor Renyer i molts d’altres, tothom hi té cabuda. Mal exemple si perque la seva opinió no coincideixi amb Vilaweb marxés a un altre lloc. Potser una casa on tothom té el mateix pensament ?
    No resisteix en camp contrari, simplement exposa les seves idees, així de senzill.
     

  13. A que ve tanta baralla per si Israel o Palestina?  No en tenim prou amb el nostre problema amb Espanya? Els indignats ? Crec que tenen molts punts de rao, però fins ara ha sigut un moviment espanyol (amagat com quasi sempre al darrera de l’universalisme). S’ha parlat molt dels problemes amb l’autodeterminació, però tothom sembla ignorar el problema del dèficit fiscal. Perquè? Doncs perquè això és un problema català i a Barcelona l’acampada era més de plaça Espanya que no de plaça Catalunya.
    Per acabar, algú a dit per aquí que Vilaweb era un reducte d’extrema esquerra. Jo recomanaria humilment que abans de premer el botó Publicar rellegissim els escrits per qué sino, portats per la vehemencia, podem caure en el ridicul.
    Salut i independència !

  14. Aquest és un dels articles més lamentables que he llegit als blocs de Vilaweb. Sembla que hi ha un lobby de falsos independentistes que volen reventar qualsevol moviment i fer-lo servir per a benefici de les seves idees reaccionàries, elitistes i classistes. Estan fent una mena de pressió per acallar aquelles idees amb les que no hi combreguen, fent de nens malcriats que ploren si no se’ls fa cas.

    Tot el meu suport a Vilaweb, a Vicent Partal i a la diversitat ideològica.

    Renyer, allà a on has estat has armat merder SEMPRE, però SEMPRE! Fes-nos un favor i deixa’ns en pau!

  15. NO! Gràcies! Per més diverses estan les opinions en un bloc, més l’aprecio (i si s’hi evita insults encara més)

    Discrepeu tan com voldreu i no eliminem (o demanem que s’eliminen) els contraris!

    BLOC de llibertat d’expressió directe… no us sembla bé, a tots, no ho podeu aguantar i païr?

    Si us plau! No marxeu! (uns i altres)
    i intenteu no insultar
    És demanar massa?
    Avançarem molt (com a mínim en la nostra informació i, potser, a entendre -no ser d’accord- opinions inverses)

  16. Alucino por la cantidad de comentarios y la visceralidad de algunos.

    Quisiera comentar sólo dos cuestiones:

    1.- Opino que no se debe mezclar el conflicto palestino-israelí con el catalán/vasco-español. Creo que son cuestiones que, aunque de ámbito internacional, responden a diferentes contextos geopolíticos y que las opiniones y tomas de posición en ambos conflictos no son lineales (A con A y B con B; puede ser perfectamente A con B y B con A).

    2.- Que acabo de escuchar el “parte” de Radio Nacional de España (creo que en otros lugares democráticos le llamarían “noticias”) y todo el primer bloque ha sido dedicado a la manifa de hoy (2011/06/19) de los “indignados madrileños”. ¿No suena un tanto “rarito” este interés por los medios de comunicación (¿propaganda?) oficiales por los “indignados”. ¿Quid prodest?

  17. De la mateixa manera que Oliveres sempre ha atacat un estat democràtic com Israel i s’ha alineat amb les tesis pro-palestines i pro-Hamas, ara ha fet el mateix donant suport a aquells que intenten rebentar les nostres institucions democràtiques per imposar el seu totalitarisme d’extrema esquerra.

  18. Hola, Jaume,

    Totalment d’acord.

    Darrerament, “Vilaweb” sembla “Solidaridad Obrera”; l’única diferència és el format, la llengua i l’àmbit nacional, però la patètica ideologia esquerranosa és la mateixa –els pobres desheretats de la Terra són les víctimes dels malignes capitalistes–.

    “Vilaweb” pretén ser plural, però a la secció “Opinions contundents” –com si hi hagués opinions no contundents– només s’hi escriu bilis contra el liberalisme econòmic, que és l’únic model que dóna oportunitats als que se’n volen sortir amb el propi esforç sense esperar l’ajuda del “papà” Estat. 

    La gota que em va fer vessar el got de la paciència va ser un article recent d’en Xaveir Montanyà –un anarquista insuportoble– contra l’insigne patriota Miquel Badia. El meu pare –al cel sigui– va haver de suportar la patuleia de la FAI al barri del Poblenou de Barcelona durant la guerra del 1936-1939 i n’hi podria haver explicat unes quantes, de les “accions benefactores” de la FAI a favor dels “pobres” del barri: assassinar empleats de fàbriques que havien comès el delicte d’acceptar-hi alguna responsabilitat, perseguir fins a l’exili els propietaris de botigues modestes, etc. 

    I respecte al conflicte entre la terregada dels palestins i els nobles i esforçats jueus, tu ja ho has dit tot: es veu que ni tu, ni en Culla ni en Sellarès no teniu una opinió prou “contundent” per expressar-la a “Vilaweb”. Només hi poden escriure els que no suporten el model de civillització i d’esforç que ha suposat l’Estat d’Israel, als quals els cau la bava contemplant el gran model de societat que hi ha a Egipte, a Jordània, a l’Iraq, etc., on la gent jeu a terra a les dotze del migdia –això ho he vist al Caire– i no treballen gens tot esperant que Al·là els resolgui la vida, mentre a Israel la gent treballa i sap que els guanys s’aconsegueixen amb el propi esforç, però, és clar, això és propi de capitalistes i explotadors.       

  19. la visceralitat d’aquest no debat. No porta enlloc , però va carregat de catalanocaïnisme, com li agrada a Espanya. Ha mort en Víctor Torres, aixó si que em dol.

  20. Benvolgut,

    Ara més que mai el país ens necesssita units, no estarem tots d’acord amb tot, però uns minims ens uneixen i els matissos son importants, molt; però la unitat imprescindible.

    En fi paciència i independència.

    Jordi

  21. Diu vostè que feia temps que es guardava al pap això que avui ha escrit. Li donaré un consell de blocaire a blocaire; no tardi tant a treure les coses home! Llavors es fan agres i són molt desagradables.
    I els que estimem la llibertat de Vilaweb no ens ho mereixem.
    Salut!

  22. Extrema esquerra,Jaume,critiques a l’extrema dreta,però veig que t’elinies igual encara que sigui el caire contrari.Espero que aviat estràs al costat de Hamàs a fer-li costat però a allà,al seu costat,no a aquí i a fer el joc a qui tan poc ens estimen.

  23. til |

    Opinions |
    dimarts, 21 de juny de 2011 | 07:16h

    A
    continuació reproduïm l’article que ens ha fet arribar l’amic i
    col.laborador, Josep Mª Navarro, militant internacionalista i professor a
    la UB de Barcelona.

    Impressionat per l’article del Sr.Renyer diumenge passat, reflexiona
    al voltant de la necessària pluralitat d’idees i opinions a Vilaweb.

    M’impressionà
    força l’article de diumenge del Senyor Renyer, “Indignat amb Vilaweb”,
    m’impressionà perquè de fet, potser jo sóc malpensat, era una mena
    d’article-amenaça, o una mena d’article-ultimàtum…..En la línia de
    flotació del que, ara per ara, representa Vilaweb per a molts/es lectors
    i lectores d’aquest mitjà, o sigui, en la línia de flotació d’un mitjà
    molt important i que arriba a molta gent a nivell de Països Catalans,
    que respecta i empara de forma molt correcta una pluralitat
    impressionant de veus i opinions; i que així siga per molts i molts
    anys.

    La veritat, també m’impressionà la mala llet de l’esmentat article en
    referir-se (i la manera de referir-se) als companys David Fernàndez ,
    Arcadi Oliveres i a l’Abdennur Prado, sobretot, la gran mentida, primer,
    de dir que són poc més que amics dels “gihadistes”, i la segona,
    d’atribuir-los (als dos primers) un article aparegut a un diari
    (ATUREM-LOS, crec que es deia) editat per La Directa i edició especial
    per a la gran manifestació en solidaritat amb Gaza, en plena campanya
    d’assassinats massius i extermini programada pel Govern Israelià (“Plom
    fos”, més o menys la traducció en català) a finals del 2008 i principis
    del 2009. I dic gran mentida a aquesta darrera, perquè l’article que
    criticava el “loby” sionista al Principat , i al que es refereix el Sr.
    Renyer, no era ni del David ni de l’Arcadi, sinó meu.

     

    L’esmentat article només posava els punt sobre les i, en el sentit de
    deixar clar que els pro-sionistes catalans, presumiblement, amb les
    seves paraules i elogis cap a l’actitud del Govern israelià (d’extrema
    dreta, i profundament racista), podrien arribar a emparar i sostenir la
    legitimitat del genocidi contra palestins/es. Solament era aquesta la
    pretensió d’aquell article, i no “assenyalar” el Sr. Renyer i les seves
    amistats.

    Per demés, jo trobo del tot lògic que igual que el Sr.Renyer i “els i
    les altres” que formen part d’aquest “loby pro-sionista”, facin defensa
    del model i de la lògica d’Estat d’Israel, tenen tot el dret, igual que
    “nosaltres” formem part d’una mena de “loby” pro-palestí. Ara bé,
    aquests pro-palestins ens diferenciem notablement de l’altre “loby” en
    què no donem suport a cap raó d’Estat pel damunt dels drets humans, ni
    tampoc abonem ni aixopluguem la política concreta de cap govern palestí,
    sigui aquest de Fatah o de Hamás….; “nosaltres” fem costat a les
    xarxes populars del teixit associatiu plural de palestins/es, i
    treballem en favor d’uns països àrabs realment democràtics, sense
    governants dèspotes ni autocràcies; tampoc defensem, com ho fan els
    pro-sionistes, un Estat Etnocràtic, de baixa qualitat democràtica, que
    solament facilita i reconeix tots els drets civils a aquelles persones
    realment i “racialment” jueves, d’acord a l’actual legislació
    israeliana. El nostre objectiu és la veritable revolució democràtica al
    Magreb i al Pròxim Orient, no ens conformem amb la corrupció, ni amb
    l’autoritarisme dels anomenats “règims àrabs”. En canvi, “vosaltres”,
    els pro-sionistes doneu suport actiu a un Estat governat per l’extrema
    dreta, i de fet, el projecte que també imagineu pel Principat i si fos
    el cas pels Països Catalans, és el d’un Estat fort, de màxima seguretat,
    formant part d’aquesta UE absolutament envellida demogràficament, en
    idees, i energies, decadent i que no vol tenir futur perquè té por del
    Sud, de l’Est i de qualsevol estranger mediterrani que pugui posar en
    perill el suposat futur “opulent” però esgotat de la UE.

    I en aquesta mateixa línia, cal entendre el qüestionament de VILAWEB,
    i la seva línia de pluralisme total. Impressiona veure els
    desqualificatius no solament del Sr. Renyer, sinó dels seus seguidors
    blocaires, ja sigui contra la línia realment democràtica d’aquest mitjà,
    o contra persones concretes, habituals de Vilaweb, com en Xavier
    Montanyà. A mi com a mínim, m’impressiona aquesta manera de fer, de dir,
    de mostrar-se intolerants, i sobretot superbs.

    Aquests dies, aquest conjunt de catalanistes, units de fet per
    aquesta comunió sionista, estan com alterats per diverses qüestions:
    l’explosió de les indignades i del 15M; el qüestionament del Parlament
    català com a espaí públic-polític on realment es defensi la vida i els
    interessos de les classes populars del Principat; la diversitat
    d’opinions solidàries amb el poble palestí i àmpliament crítics amb
    l’Estat Israelià governat per l’extrema dreta i que apareixen a Vilaweb;
    l’ampli qüestionament de la seva hegemonia ideològica i política al
    nacionalisme i independentisme català; la dura crítica als feixistes
    catalans, entre ells els famosos germans Badia (també entre els
    filo-feixistes han hagut sempre independentistes i nacionalistes
    catalans)…; en fin, aquests ciutadans/es ja esmentats, amb un gran i
    immens poder mediàtic i cultural, no poden tolerar ni suportar haver
    perdut la seva hegemonia ideològica i cultural, perquè ja són altres i
    plurals els discursos polítics que arriben, per sort, a molta gent.
    Ataquen, i s’indignen amb Vilaweb perquè volen ser únics, no toleren la
    diversitat d’opinions. Imaginen que el pensament catalanista,
    sobiranista i independentista ha de seguir el seu dictat i el seu full
    de ruta inspirat, certament, pel sionisme. Per tota aquesta munió de
    persones (que no personatges, com titlla en Renyer a l’Arcadi i al
    David) el més important és construir un Estat Català de seguretat
    absoluta, deslligat de les seves relacions geopolítiques naturals a la
    Mediterrània (sinó és per mantenir una relació colonial, per suposat¡¡) i
    dels Països Catalans, amb l’única idea i voluntat de fer seu el
    projecte eurocèntric, aparentment, modernista i il.lustrat.

    Sr. Renyer i amics i amigues d’aquesta opció, penseu i creieu que sou
    imprescindibles?, creieu que el vostre patriotisme i la vostra opció és
    la millor i més coherent? Creieu que realment sou una esquerra nacional
    coherent? Per què? Creieu que Vilaweb no ha de ser plural? Que ha
    d’eliminar blocs i articles que us contradiuen? No us agrada un article
    tan bó com el del “Clatell d’Alcampell”? Creieu que els i les del 15M
    son uns espanyolistes estrangers camuflats que volen fer mal a
    l’essència pàtria? Són un enemic a les portes i la quinta columna d’una
    mena d”àrabs” que amenacen la seguretat del vostre israel català? És
    Vilaweb el seu portaveu camuflat i, per tant, també quinta columna
    d’aquesta amenaça?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!