Aquest es l’encapçalament de l’editorial conjunt que alguns mitjans de comunicació en llengua catalana han subscrit en solidaritat amb Acció Cultural del País Valencià. L’objectiu és ajudar a la recaptació dels fons necessaris a fi i efecte que pugui fer front a les multes que li ha imposat la Generalitat Valenciana per haver desobeït l’ordre de tancament dels repetidors de TV3.
La crida a la solidaritat del conjunt de la comunitat nacional catalana reobre qüestions pendents de resoldre pel que afecta al projecte d’articulació política dels Països Catalans. La primera qüestió fa referència a l’espai comunicacional català, impossible d’articular dins de l’ordre autonòmic que l’esquartera alhora que facilita l’expansió dels mitjans d’abast estatal. Llevat dels mitjans en xarxa, (la nostra independència virtual ara per ara), la realitat mediàtica demostra que no es pot deslligar la consolidació d’un espai comunicacional propi del poder polític necessari per garantir-ne la vigència, és a dir, l’estat propi. Igual que amb la reivindicació de les seleccions esportives catalanes, no seran reconegudes sense la independència.
La segona qüestió, TV3 mateixa. La televisió pública catalana es desentèn, tractant-la com una “cosa” aliena, de l’ambit territorial d’audiència de Salses a Guardamar. TV3 es reclou al reducte autonòmic i defuig la normalització de la catalanitat autocentrada a l’hora de projectar la seva tasca informativa. Aquesta actitud ja ve de lluny, però es va accentuar descaradament durant l’etapa de govern del tripartit. Mig any després del 28-N encara som a l’espera de saber què en farà de TV3 el nou govern de la Generalitat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!