Alemanya, com a referent

Alemanya és l’Estat més fort econòmicament de la Unió Europea, un referent democràtic i un exemple a seguir per part dels altres Estats en la lluita contra el dèficit.

El pla d’austeritat que ha presentat avui la presidenta Àngela Merkel està ben pensat i no és pas fruit d’improvisacions com les del president espanyol José Luís Rodríguez Zapatero. Inclou mesures de caire estratègic i amb un consens nacional, d’empresaris, sindicats i partits, que no es pot donar al Regne d’Espanya, perquè Alemanya és una nació i Espanya, no. Ara fa vint anys, al 1989, els alemanys ja varen donar una lliçó positiva als altres pobles europeus compartint solidàriament els costos de la reunificació assumint l’herència desastrosa de la RDA. Ara hi tornen: hi ha solidaritat nacional, hi ha justícia i equilibri entre els diversos territoris i hi ha un sol poble al darrera. Aquí, res de tot això, “Celtiberia show” a paletades.

Post Scritum, 12 de maig del 2020.

Tres professors universitaris de diferents disciplines, Étienne Boisserie, Marco Boffo i Bruno Tinel, publiquen avui a Le Figaro aqueixa anàlisi: “Le succès allemand n’est ni exemplaire, ni reproductible” en un moment en el qual el model alemany és admirat amb gelosia a França.

Afegeix un comentari

Respon a toni delgado Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *