Jaume Renyer

per l'esquerra de la llibertat

1 de febrer de 2010
75 comentaris

Sobre la crisi de direcció de Reagrupament Independentista, un altre cop

Un dia més, em veig en l’obligació de puntualitzar la meva posició personal –ja expressada en el dia d’ahir- respecte de la crisi de direcció que viu Reagrupament Independentista.

 

Curiosament, avui fa sis anys, el diari Avui publicava la notícia següent: “Saura demana a Renyer que renunciï a continuar al Consell Consultiu”. Eren els dies posteriors a l’aparició pública dels contactes entre ETA i ERC, en els quals jo havia participat a petició expressa del -llavors- secretari general Josep Lluís Carod-Rovira (que actuava mandatat genèricament per la direcció del partit). El linxament mediàtic, les amenaces i els insults eren quotidians, una situació gens fàcil de suportar, a la qual contribuïa el conseller Saura amb la seva petició de dimissió. Evidentment, no en vaig fer ni cas. Creia que en res havia contradit les obligacions del càrrec que ocupava (el més prestigiós per a un jurista català), i era perfectament conscient de les actuacions polítiques que havia assumit. Només vaig acatar la decisió del Parlament de Catalunya (l’òrgan que m’havia nomenat), poques setmanes després substituint-me per un altre lletrat.

Em venia a la memòria aquesta situació viscuda no fa pas massa anys, en relació als fets actuals segons els quals se’m demana també que dimiteixi (com en la cas anterior, ningú no ho ha fet personalment, ni argumentadament). Com en el cas anterior, tampoc he fet cas de la petició. Només dimiteixo perquè es convoqui una nova assemblea nacional que esculli una nova direcció i fixi el calendari d’actuacions a seguir per Reagrupament Independentista. Segons m’informen, Emili Valdero ha anunciat en nom meu que els quatre dirigents que no ho vam fer dissabte ho fem avui, sense que calgui escollir uns membres suplents que ens substitueixin -a nosaltres i als tretze dimissionaris del dissabte- i sense que es convoqui una nova assemblea nacional. No és això el que podia dir en nom meu. Jo no poso el meu càrrec a disposició ni de Joan Saura, ni de Joan Carretero, sinó del Parlament o dels associats a Reagrupament constituïts en assemblea nacional. Sóc un home de paraula i em sembla inconcebible que algú que ha dimitit -per purgar els dirigents que no són del seu grat- s’ho repensi i que els militants ho acceptin com si res hagués passat (convalidant així, una actuació manifestament contradictòria amb els procediments escrupolosament democràtics que hom pregona defensar).

Més enllà de les qüestions de forma -que per a un jurista sempre són importants- hi ha una qüestió de fons: en pocs dies els dirigents de Reagrupament que han dimitit amb Carretero al capdavant han contradit reiteradament -en el fons i en la forma- allò que teòricament diuen defensar, llevant credibilitat i congruència als propòsits fundacionals i a la ponència política aprovada el 3 d’octubre passat. I, a més, hom anuncia l’empelt amb un altre projecte incipient, el de Joan Laporta, que pel que es coneix poca cosa té a veure amb el de Reagrupament, sense que s’hagi discutit en cap òrgan de direcció i menys encara consultat amb els associats.

Ateses les consideracions anteriors, no vull participar en una operació de confusió, plena d’incoherències, i una purga més pròpia del règim d’Hugo Chavez que d’una democràcia nòrdica, que en res s’assembla a allò que penso ha de ser un projecte independentista i de regeneració democràtica. No solament dimiteixo com a membre de la Junta Directiva sinó que em desvinculo totalment d’allò que pugui fer Reagrupament Independentista a partir d’avui mateix.

  1. No passa res, va, ja està resolt, mirem de sumar tots per la independència. Els que ens estimem Catalunya sabrem sumar des de Reagrupament, ERC, CIU o les CUP.

    Deixem les desavinences i tots a una, per Catalunya.

  2. No estic d’acord en la manera en que heu portat aquest problema. Ni en tirar endavant 4 contra 12 (poc democràtic), ni en solucionar-ho després de la manera com s’ha fet. De principi a final, el que calia era fer una assemblea extraordinària. 1) No em sembla bé el principi de primàries per territori fins que el pais no sigui independent, ara calia anar tots a una; 2) que sigui l’assemblea que decideixi les llistes, i si volem personalismes ho decidim entre tots; 3) les dimissions de ningú son inacceptables per inmadures (les primeres i les segones), excepte que un mateix reconegui haver-se equivocat i posi el seu càrrec en mans d’un superior en la jerarquia. Finalment, anar-s’en del projecte  de reagrupament torna a ser un error: els objectius no han canviat, per tant, o el problema es de forma o es personal. Si es personal fa bé d’anar-se’n, si es de forma repensi-s’ho, per arribar on hem d’arribar cal la força de tots.

  3. Per la part que et toca, gràcies Jaume Renyer.
    I que hi ha molta feina, que la coalició s’ha de definir. Va bé que s’ha esclarit que Reagrupament no és aplegament, i que  la coalició de partits i altres forces ens és menester. Penso que Reagrupament haurien de ser els primers a tenir-ho clar i sumar-s’hi.

  4. Benvolgut Jaume, no ens coneixem personalment, però tant en Carretero com tu mateix constituïu per a mi un referent personal molt important. Per això estic molt desencisat amb tot el que ha passat i sobretot amb alguns dels comentaris que t’han adreçat, quan la teva postura de no avalar actuacions contradictòries amb els procediments democràtics la considero totalment lògica i encertada, com també plenament ajustada a la regeneració democràtica que es pretén implantar. Espero que més d’hora que tard es reconegui la sort de poder comptar amb persones de la teva vàlua en la lluita per un estat català.

  5. Jaume,

    Fins l’inici d’aquesta aventura no ens coneixíem massa. En aquests últims temps hem compartit esforços per treballar per la independència i la regeneració democràtica del nostre País.

    L’stalinisme ha funcionat. Els qui no admeten la diversitat d’opinions, practiquen el nepotisme i fan tot el contrari del que pregonen s’han sortit amb la seva.

    Però en el fons són uns pobres desgraciats.

    M’has demostrat ser una persona honesta, digna i amb principis inquebrantables. Tant de bo podem conservar l’amistat durant molts anys. Vivim a prop, i jo encara més a prop de La Traviesa, on sempre trobarem l’ocasió de poder fer-la petar una mica.

    Una abraçada company. Tu si que has demostrat Patriotisme i Dignitat.

  6. Au doncs, ja tens un fracàs més al teu currículum. Vols dir que no ets tu el que vas contradirecció. De tot arreu marxes o et foten fora. Democràcia interna?
    El saben aquell que diu que un que anava contradirecció per l’autopista tractava de sonats a tots els qui li venien de cara?
    A veure quan tardes a follat un altre niu.
    Has provat de treballar en comptes de tocar els ous

  7. Hola Jaume,

    Tot elque ha passat durant aquests dies m’ha deixat perplex i sorprès i crec que tant tu com els altres tres companys teníeu raó amb els arguments que defensaveu i heu demostrat una coherència digne de lloança ( que ja sabia que tenies) que mereix un reconeixement per part meva. Ja es veia que la dimissió dels altres tretze dirigents era una maniobra per forçar la vostra, és una pena que sempre que s’aconsegueix fer un petit pas cap a la nostra llibertat sorgeixin disputes que només fan que perjudicar i dinamitar el nostre objectiu.

    Una abaraçada i fins aviat!

    Ferran Tomàs i Ortiz

  8. Aquí es tracta d’aconseguir la Independència de Catalunya. La resta són egos i personalismes. Ferm en els teus principis dius? L’únic principi és la independència del país abans que Espanya ens destrueixi del tot, i vosaltres 4 soucòmplices d’Espanya.  

  9. Jaume, des de la posició d’un que mai s’ha cregut això de Reagrupament però ho ha respectat, em dol molt que els fets acabin confirmant el que em temia, primer que el fervor dels “associats” té més aire de secta que no pas de la  “regeneració democràtica” que sempre has defensat honestament, segon que és un projecte al voltant d’un gurú messiànic  -que ja veurem com acaba amb l’altre messies provinent del Barça, que dos galls en un galliner…. – i tercer que malauradament la democràcia interna seria la primera víctima d’una estructura muntada al voltant d’un personalisme fort que no vol companys sinó acòlits.

    Em sap greu, molt de greu. Em sap greu per tu, perquè hi havies apostat fort amb l’il·lusió de poder dur endavant un projecte indepentista sòlid, em sap greu per l’independentisme en general, perquè a llarg termini les sectes no integren mai la diversitat ni són transversals ja que la veritat només és una per a elles, i em sap greu per la democràcia perquè aquest tomb -o cop d’estat-  a Reagrupament i el seu passar-se els estatuts pel forat sonador només pot provocar tristesa a un democrata ja que la democràcia són fets i no paraules. 

    Tens el meu suport en la teva decisió, que no fa més que honrar-te per la teva coherència en la defensa dels valors que sempre t’han acompanyat allà on has anat.

    Quim Miracle

  10. Hola, Jaume,

    En els moments difícils de la vida és quan surten a la llum el millor i el pitjor de les persones, les grandeses i les misèries humanes. D’aquestes últimes prefereixo oblidar-me’n, queden ben reflectides en els comentaris a aquest apunt i a l’anterior que consisteixen, simplement, en desqualificacions barroeres (a les que sempre recorren els que no tenen arguments, els autèntics fracassats).

    Prefereixo fixar-me en els comportaments positius, com el teu. De tu, ja fa temps però molt especialment aquestes últimes setmanes, n’he comprovat el patriotisme, l’alçada de mires, la generositat, la coherència, l’honestedat i la profunditat de les teves conviccions polítiques i personals. Gràcies per aquesta lliçó.

    Aquest no pretén ser un missatge polític. Ja tindrem temps per reflexionar, per revisar els fets i també per fer autocrítica, evidentment. Però t’he de dir que comparteixo al cent per cent les teves reflexions, els teus arguments. Des d’on tu decideixis, no abandonis el combat de les idees a favor de la causa de la llibertat dels Països Catalans.

    Acabo amb una reflexió que, aquests dies, m’has repetit moltes vegades, i que m’ha donat una gran serenitat d’esperit: “si actues d’acord amb les teves conviccions i principis, si tens la consciència tranquil·la, no deixis que els insults i les pressions t’afectin”. Doncs això.

    Gràcies de nou, Jaume, i una forta abraçada!

  11. A molts reagrupats ens sap greu això que us han fet, ja que tot ha estat un muntatge per purgar-vos. Us han ficat a la diana perquè fossiu objecte d’un linxament públic. Això suposo us ha fet molt de mal i qui ho ha fet demostra que de regeneració democràtica, poca. Personalment, com a simple militant, et demano que no pleguis. Necessitem associats com tu per aturar aquest entreguisme cap a en Laporta, un egolatra que encara no ha demostrat res.

  12. Sort que Carretero deia que ningú sobrava…a la primera discrepància interna s’ha tret de sobre els qui no acceptaven messellament les seves ordres, i el resultat funest és que ens deixa una de les persones més preparades de Reagrupament que és, d’altra banda, un històric de l’independentisme.

    Jo també estic valorant deixar Reagrupament. M’ha sorprès molt negativament el seguidisme acrític al “líder”, Carretero, l’obviar les normes que nosaltres mateixos ens havíem posat (que evidentment es poden canviar, però ho ha de fer l’Assemblea), la fi justifica els mitjans, el linxament públic de 4 companys sense conèixer els fets, etc. Això no pinta bé.

    Tan si marxo com si no de l’associació demanaré de veure l’acta de de la Junta Directiva de dissabte 30 de gener. No està entre les atribucions de cap president d’associació exigir la dimissió d’un membre de la Junta i com a associada tinc dret a una explicació.

    Núria

  13. Jaume: Amb sembla logic el que dius. Al nostre dissortat pais, sembla que es difícil mantenir la horadesa i la independència de criteri, bo i participant en projectes col.lectius per a l’independència del pais. Questió de nivell i gregarisme.
    Comprenc perfectament, el que has degut de sentir en aquets moments. L’Assemblea et va elegir. L’Assemblea va aprobar uns documents, entre els que destaca la ponència política, que donen sentit al moviment. Precisament, la teva tasca dins de la Junta Directiva, era la de RESPONSABLE DE L’AREA D’OBJECTIUS FUNDACIONALS. Pel que sembla, algú volia un figurant, un maniquí, un ninot, un titella. En l’exercici de la teva tasca, ERA LA TEVA OBLIGACIO mantenir la validessa dels documents aprovats a l’Assemblea i vetllar pel seu acompliment o si més no, vetllar perque funcionesin els mecanismes per a la seva modificació (Assemblea extraordinaria).
    Això que es tant sentzill de compendre, que en qualsevol àmbit (professional, empresarial, de treball, etc….) seria només respectar i acomplir l’encàrrec rebut, es veu que provoca al.lèrgia.
    Et comprenc perfectament, adhuc més enllà del que es considera la política estricta. Es veu que per algú la injustícia, si es política, no compta.
    I no estic parlant d’elegir llistes territorials o nacionals, de si entren més o menys personatges mediàtics en una determinada formació política o de si es fan coalicions. Es més elemental tot plegat. Es de ser honest amb un mateix.

    Els que insulteu, de segur que us prestarieu a qualsevol joc.

    Apa, que de pitjots en passàven els anys 40 i 50 del secle passat. Tú ja m’entens.
    Joan

  14. reagrupament barcelonista.

    aquests te l’han fotut doblada, una llastima que l’indepedenisme hagi perdut una persona com tu, et vas equivocar marxant d’esquerra.

    sort en la teva nova etapa.

  15. En una ocasió, analitzant amb tu les societats convulses i pèrdudes, com ara la nostra, vaig recordar una cita que deia: “la força d’una democràcia es medeix per la vitalitat de les seves minories”.
    Malauradament, aquesta cita té una vigència especial en aquests moments. Mantenir la força, la coherència i la dignitat per defensar els valors propis és una tasca a l’alçada de persones escollides que amb la seva trajectòria i pensaments esdevenent un referent fonamental per a les societats presents i futures.
    No perdis mai la vitalitat i la força necessària per continuar essent un referent per al nostre pais orfe.
    Amb estima,
    Elisa 

  16. El major encert per a tot polític no és altra que el grau d’harmonització d’interessos que aconsegueix. Interessos legítims, òbivament, però interessos contraposats i conflictius al cap i a la fi.

    En tota Nació lliure, i que està disposada a tota classe de sacrificis per mantenir la seva llibertat, existeixen unes ratlles molt definides sobre quins són els límits dels interessos personals. Però la nostra Nació és esclava del sistema espanyol i francés que combina amb saviesa tan l’harmonització d’interessos, entre els que contempla els nostres personals i col·lectius per fer-los incompatibles en el màxim grau, com la fermesa en les ratlles del seu predomini i per tant totes aquestes ratlles en un primer moment són sempre confuses per als catalans sotmesos.

    Constituir un grup de pressió per obtenir actes de Diputat és un interés legítim en una Nació lliure, però ¿ho és en el mateix grau en una Nació esclava que està enredada en les xarxes d’un parlamentarisme que no és res més que l’acatament a la metròpoli i la compra de la sumissió?

    Dieu: ningú ha argumentat perquè hem de dimitir. I modestament ho intento en fer-vos aquella i aquestes altres preguntes: ¿quina avantatge per la causa del nostre alliberament han aportat les vostres crítiques l’objectiu de les quals era un lloc guanyador en les llistes electorals tarragonines?, i encara ¿perquè us heu agafat a la lletra menuda oblidant que qualsevol interpretació o discussió fruït dels canvis induïts per una situació política molt dinàmica quedava i quedarà sotmesa a les votacions de l’Assemblea dels Associats?

    Ja feia uns dies que hi havia rum-rum i en lloc de fer el que responsablement tocava des de la Junta Directiva, çò és esmorteïr-lo en la direcció adequada que no és altra que la decisió de l’Assemblea que ja estava programada, l’amplificàveu subtilment primer i a la fi descontroladament aprofitant els canals interessats del sistema que ens podreix i arruína.

    És opinable l’encert o desencert del Dr. Carretero que no ha pogut, ell diu que no ha volgut, harmonitzar interessos apel·lant a l’interés superior de l’alliberament del nostre esclavatge, i ha optat per un camí del tot o res que és força desconcertant perquè és un tipus d’aposta on sempre hi han perdedors, i per tant descontent i rancúnies llargues. Inclusivament amb la seva actuació decanta molt les immediates decisions del col·lectiu en relació a les possibles aportacions del Sr. Laporta, i també sobre altres. L’encert d’aquesta influència el jutjarà el poble a les urnes, i com que estic segur que una cosa som els associats i una altra els electors i els seus condicionants, sense perdre el sentit crític no penso dimitir dels meus modestos compromisos.

    Naturalment, si un pot qüestionar el grup majoritari de la Junta electe i la seva espantada, molt més qüestionable és l’encert vostre d’actuar amb els tics propis de la política professional que s’han forjat sota el miratge d’una Nació lliure inexistent, però vistos els resultats, el judici sumari i ràpid ja s’ha produït i per força convindreu que no ha estat gens positiu per les vostres legítimes però molt discutibles posicions. Solament desitjo que no tingui raó la meva companya que diu amb sornegueria mediterrània que una facció majoritària ha esclafat una facció minoritària… i les lluites legítimes pel poder quedin a un segon terme una bona temporada i avancem amb més força vers posicions més lliures que no es conquereixen sense sacrificis i renúncies. Si aixó és així haureu fet un bon servei a la causa comuna, tot i sortir escaldats en aquest moment.

    Per acabar un prec: tingueu la grandesa de no deixar l’empresa que ens uneix, i reconeixeu els errors de càlcul que heu comés. Són errors humans generats per una ambició que ben segur és ben noble i tots som humans i per això ens calen ambicions nobles. Nigú neix ensenyat i la humilitat no és mai sobrera.

    Tan cordialment, com críticament,

    Toni

  17. L’objectiu primer i últim és la independència i no satisfer egos personals. Fets com aquest no ens han de desviar del nostre objectiu, sinó que oblidar-los i seguir cap envant. 

  18. No sé qui té raó en tot aquest afer. Segurament no ho sap ningú.
    I a part de la raó, no tinc clar si ho has fet bé o no. Potser s’hauria d’haver primat l’imatge d’unitat. Repeteixo no ho sé.
    El què si que tinc clar i vull dir amb tota la contundència és que estic en contra de les persones que enlloc d’argumentar o opinar, insulten i desqualifiquen pel sol fet de no estar d’acord amb algú o amb el què ha fet.

    No dubto que hi ha algun infiltrat en tot aquest debat web 2.0, que aprofita per intentar dinamitar el projecte des de fora fent veure que està dins, però pel cas dels de dins hauriem de conservar les formes i la calma.

    P.S.: Per mi, el projecte està molt per davant de les persones encara que, en certs moments, es necessita cert tipus de persones per tirar endevant un projecte. Ens agradi o no, tenir majoria vol dir arribar a una part majoritaria de l’electorat que malauradament no té opinió crítica i només accepta missatges simples. 

  19. No n’haig de fer res de les punyalades que us claveu els de reagrupament, però respecte a la comparació que vol ser insultant, ja voldria qualsevol de vosaltres, arribar a la sola de la sabata de la
    valentia i dignitat de l’Hugo Chavez per enfrontar-se a l’imperi i als
    expoltadors oligarques

    En Renyer per altra banda té el do de l’oportunitat, sempre a totes les
    escisions i merders, des de catalunya lliure a reagrupament, passant
    per Erc

    ben curiós

  20. Senyor Renyer,
    estaria bé que fés una ullada als comentaris a la notícia de l’AVUI referent al que aquí al seu blog exposa (http://www.avui.cat/cat/notices/2010/02/renyer_compara_carretero_amb_hugo_chavez_86484.php), i efectivament, tal com alguns li suggereixen, per dignitat romangui en silenci i s’estigui de dir coses a les quals no els hi acabem de trobar el sentit. Pel bé de vostè i de tothom: no faci mal amb les seves declaracions, i no quedi tan malament com queda en fer-les.
    El saluda tanmateix cordialment,
    Toni Arregui

  21. Jaume, jo no sé qui té més o menys raó, i de fet m’és igual. L’important és que les nostres idees triomfin i tinguin el màxim de representació possible al Parlament de la propera legislatura. Un projecte o partit polític sense líder està condemnat al fracàs. Avui en dia, com s’ha dit, estem orfes de lideratges polítics. L’únic líder emergent que pot aglutinar adhesions per ell mateix és Joan Laporta, et caigui millor o pitjor el personatge. Ningú votaria a Artur Mas, José Montilla o Joan Puigcercós per ells mateixos, sinó pel seu partit. Desaprofitar la capacitat de convocatòria que té ara mateix Joan Laporta per la nostra causa seria un luxe que no ens podem permetre. Així que demano generositat a tots aquells que, legítimament, no us cau bé o creieu que no combregueu amb part de la seva ideologia, només pensant que l’únic important és la llibertat de la nostra nació, independentment de qui l’aconsegueixi.

  22. Encara que alguns no hi vegin més enllà d’un pam del nas, ens trobem
    davant els primers resultats de la regeneració democràtica profunda que
    tots volíem aconseguir, tot i que que la forma en què s’hagi manifestat
    la potència d’aquesta regeneració tan necessària, plantejada per en Joan
    Carretero, no sigui agradable, tal vegada, per als interessos de curta
    volada d’algunes persones, que anteposen els seus interessos als del país
    i els intenten disfressar amb collonades espúries. Els qui encara
    funcionen amb la motxilla del partit d’on provenien que la llencin i facin
    foc nou i deixin d’intoxicar els associats. Els qui encara prefereixin dur-la,
    que se’n vagin d’excursió a una altra banda. Tots i sortirem guanyant.

  23. Xavier,

    Tu tens proves del que dius o només t’escoltes una part? Perquè a mi em sembal tan reprovable això de que acusen a en Renyer (que ningú m’ha demostrat que sigui veritat) com que en Carretero volgués imposar la Lomas o algú de Laporta de cap de llista a Tarragona. Com que no puc afirmar cap de les dues coses (perquè no tinc prova de cap d’elles) no em dedico a jutjar fets que no conec.

  24. Si heu estat en politica i tastat el poder m’extranyaria que no en vulguessiu més… Per tot em crec més als 13 que ha vosaltres. A més ja vau anar depresa a enviar la noticia a la televisió no? vergonya os hauria de fer. Heu fet molt mal a l’associació. Aneu a casa i no compliqueu més la vida amb comentaris de rabietes com heu fet ultimament.

    quina vergoña…. mare meva!!

    Si voleu poltrona es tant senzill com que aneu a qualsevol dels partits que ja existeixen, us obriran la porta segur, ara que, tindreu competència un cop a dins…

  25. Jaume, ratifico en la seva totalitat les entrades dels companys Albert i  Quim. Com sempre, recolçaré i respectaré les teves decisions. Les persones que volen despretigiar-te o bé no et coneixen o bé, si et coneixen,  t’envegen, a banda de no tenir el mínim sentit de la dignitat, perquè si he conegut en la meva vida una persona compromesa amb l’independentisme, de manera incondicional i des de la més pura convicció, ets tu. És per aquest motiu que des de la meva admiració et vas convertir en el meu mestre. Tu no t’has venut ni et vendràs mai, sencillament perquè no et cal. La teva grandesa rau en la teva honestedat en tots els àmbits de l’existència. Sempre has actuat d’acord amb les teves conviccions i mai has posat de manifest ni t’has vanagloriat del treball que dus fent per la independència del nostre país en tots els àmbits de la teva activitat des de sempre.

    Tenim temps per pensar i reflexionar, l’important és la serenitat d’esperit que només s’aconsegueix fent el que és el correcte.

    I el que em resta per dir-te, ja ho saps

    Teresa

  26. Jaume ens hem equivocat de trinxera pero no em perdut cap guerra. Desitjo tenirte al costat en aquesta lluita, la nostra lluita.
    Visca Catalunya lliure.

  27. Jaume, encara que no pensi com tu en moltes coses, tu i els altres 3 o 4 dirigents de Reagrupament us heu comportat dignament i heu defensat l’Assemblea, la seriositat i el respecte a allò pactat. Carretero ha jugat brut sabent que la majoria de la militància el seguiria de forma acrítica. Què li anem a fer?

    Carretero no ha respectat res: ni l’Assemblea, ni els pactes ni a vosaltres. I vol ser un dirigent en el procès d’independència? Ha perdut tota la credibilitat que tenia. Açò ha sigut una nit de ganivets llargs, a l’estil del NSDAP hitlerià. Però a tot porc li arribarà el seu sant martí.

  28. Aquest país l’alliberarem amb dignitat.  Sense dignitat no hi ha nord.
    Jaume, ens tornarem a trobar i felicitats per mantenir aquesta dignitat al llarg dels anys.

  29. Els qui et bescanten, ho fan per mala fe, per seguiment cec a un pretès messies de l’independentisme o per ignorància. Estic segur que el 95% no ha llegit res del que has escrit, ni tampoc ha viscut políticament el que tu. O, el que és el mateix, a tots els partits i moviments sobren hooligans i falten persones amb criteri, amb idees. I sap greu perquè estic segur que a Reagrupament (tot i que no en formo part, ni ho faré mai) hi ha gent molt vàlida que deu començar a tenir dubtes sobre on s’ha ficat.

    No vaig compartir la teva marxa d’ERC, tot i que  vaig entendre-la perquè actuaves amb coherència i honestedat i l’argumentaves.  Ara, una reflexió: no sé què haguessin dit els qui t’ataquen ara, si això mateix -passar-se els estatuts pel folre, voler forçar la dimissió de part de l’executiva, dimitir pretesament i retornar al cap de dos dies, i posar el partit en mans d’una persona de fora- s’hagués esdevingut a ERC. Aquí, a la meva comarca, molta gent que va votar en Carretero no el va seguir… ni el seguirà, vista la seva actuació aquests dies, i els que vindran. Fet i fet, no pot haver-hi patriotisme i dignitat sense coherència i honestedat.

    Et desitjo sort i espero que en el futur, on sigui, quan sigui, coincidim de nou.  
    Una abraçada. 

  30. Torno ha estar decebut d’una experiencia política, en la que la implicació per part meva ha estat important. No se que faré, vull meditar-ho. Però m’agradaria deixar constància de la teva honestetat, dignitat i patriotime vers la nostra terra que un dia o altre veure’m alliberada. Gràcies per deixar que et conegués una mica. Segur que en aquest llarg camí que ens queda per correr tornarem a coincidir.
    Una abraçada.

  31. Hola Jaume.
    Em sap greu que marxis de Reagrupament perquè tal com van les coses aviat necessitarem un recanvi.
    Reagrupament es perfilava com un bon projecte. Ara tots estem una mica decebuts. Pensava que Carretero era prou íntegre per liderar aquest moviment, ara espero esdeveniments, però ha de saber en Carretero que jo no estic per seguir un lider, sinó per ajudar en un projecte d’alliberament nacional.
    A reveure, segur que ens tornarem a trobar.
    Marcel

  32. Benvolgut Jaume, estic completament d´acord amb la comparació que has fet amb el cas Carod. No mereixeu de cap manera el linxament que us han fet. Calia un debat seriós i no pas una cursa d´estirabots encesos. La gent hauria d´ésser més conscient que els punts aprovats assembleàriament per les bases, i que el mateix Carretero va aprovar, es mereixen un respecte. En el fons estic d´acord amb Carretero, però en les formes penso que ha sigut masa temerari. Calia una mica més de calma. Hi ha hagut una colisió entre el projecte Laporta i el projecte assembleari de Reagrupament. Carretero s´ha trobat entre l´espasa i la pared. Si Carretero hagués sigut fidel als principis fundacionals de Reagrupament, Laporta no hauria entrat a Reagrupament i s´hauria confeccionat el seu propi partit. A les eleccions de la tardor es presentarien dos nous partits independentistes de gran base popular junt a ERC. En total serien tres partits i això faria molt de mal a l´independentisme. En Carretero ha hagut de prendre una decisió dolorosa per a evitar més fragmentació partidista. Esper que Carretero sàpiga bé i encerti en la seva aposta per Laporta. La meva opinió personal sobre la fragmentació independentista és que hi ha massa galls en el mateix galliner. Ja és bò que hi hagi iniciatives personals i persones ambicioses. En el món terrenal tots som ambiciosos i és mentider qui no negui. Massa galls al mateix galliner, potser seria millor fer un bloc electoral. Maragall va ésser molt intel·ligent quan va fer les bases en el tripartit, o Pujol amb Convergència i Unió. Els independentistes hauriem de prendre nota i fer igual.

  33. Hola Jaume, no ens coneixem gairem, només et vaig fer una entrevista una vegada a Reus quan et presentaves per encapçalar ERC. Només t’escric per donar-te ànims i per dir-te que, tot i que ho veig des de l’exterior, penso que no et falta raó i que és una llàstima el grau de radicalisme que dona l’anonimat a gent que no sap ni escriure i que es desfoguen d’una manera tan covard amb l’insult constant a la boca. Ànims, i ja saps el que diuen ‘no hay más ciego que el que no quiere ver’.

  34. No et conec personalment però m’he endut de moment una gran decepció amb tu.

    Ahir, a la reunió de Sant Boi, l’Emili Valdero no ho debia pas passar gens bé ni li debia ser fàcil el moment, així com tampoc el Francesc Abad.

    Ara bé, on erets tu per donar la cara i explicar els teus motius? Puc estar d’acord o no en el que exposes i ho respectaré per sobre de tot, però ahir va ser un cobard.

    Enlloc de marxar per la porta gran, dir la teva respectable opinió i els teus motius i donar la teva versió dels fets, el que vas fer va ser quedar-te a casa, potser dormint com vas fer en una de les juntes.

    L’Emili Valdero va marxar per la porta gran, respectat pels companys perquè la seva versió va semblar almenys honesta.

    Però tu? I el Pereira? No venint vols que em cregui que no buscaveu la cadira? El Pereira després de dir que canviant el sistema de votació es quedava sense ser diputat ja es va retratar.
    Et volies retratar tu també amb ell?

    Crec que ens mereixem molts la teva versió dels fets i saber perquè no hi erets ahir.
    Almenys així et podré donar el benefici del dubte, jo i molts militants més.
    Ara no puc més que pensar que ets un arribista.

    En espera de la teva resposta.

    Arnau
    Militant de Reagrupament

  35. No et conec, Jaume. No sé si com diuen defensaves interessos personals, ni m’importa, perquè cal ser curt de gambals per pensar que en Carretero, o qui sigui, no defensa els seus, d’interessos. Tothom ho fa. Aquesta no és la qüestió. La qüestió és que Carretero ho tenia tot a favor per fer valer la seva posició en contra de la ponència aprovada per l’assemblea sense necessitat de dimitir ni d’acusar-vos públicament. Tal com vens a dir, això ha estat una veritable cacicada d’aquest salavapàtries, escudant-se darrera un populisme lamentable envers uns associats que semblen més seguidors d’una secta que persones enraonades que analitzen les coses abans de pronunciar-se. En Carretero ho ha justificat dient que no podia perdre ni un minut debatent en el sí de la junta. Quin magnífic exemple de democràcia! I la Carandell diu avui “No volíem posar Reagrupament en una situació de crisi i per això vam dimitir”. Fantàstic! La incoherència de tot plegat és tan evident que només un ximple o un desesperat pot continuar creient-se les excuses de mal pagadors d’aquests autoproclamats “honestos” i “regeneradors”. Com diu la dita castellana: “diguem de què presumeixes…”. I potser el problema és aquest: que estem tan desesperats i mancats de lideratge que estem disposats a comprar el que sigui a les rebaixes. Amb líders com aquests als catalans encara ens passa poc. I espera’t! que ara ens encolomarà en Laporta, l’altre que també fa dimitir les juntes de quatre en quatre, o més. Ah! I sobretot, qui no combregui amb els liderats messiànics de Carretero i Laporta és un traïdor, un oportunista i no se quantes coses més, eh!

  36. L’únic que se sap del cert és que vau defensar que es respectés la ponència aprovada per l’assemblea. Això sembla que per a molts dels que la van aprovar és motiu suficient per dir-vos de tot i acusar-vos d’intent de “cop d’estat”. No deixa de ser curiosa la definició que se’n després del que segons això seria un cop d’estat: “quatre, que en una junta de setze defensen una cosa diferent al seu president i es neguen a dimitir quan aquest els hi ordena”. Bé, que ho compri qui tingui ganes de llançar temps i diners.

  37. Allò que heu explicat, un s’ho pot creure o no, però si més no és coherent. El que he sentit dir a Carretero i Carandell no s’aguanta per enlloc. D’altra banda, la republicació a la web de Reagrupament de l’article  “Patriotisme i dignitat” de Carretero després de l’anunci de la vostra dimissió té el mateix sentit que posar la “carta de ajuste” a la TV després d’un cop d’estat. Una trista proclamació de victòria i de fer saber qui mana aquí! Llàstima!

  38. Mireu m’he cabrejat tant que desde ahora escribré en castellano. La verdad es que al final uno acaba hasta los huevos de tanta tontería y de hacer como nos creemos que, efectivamente, puede salir uno regenerativo que es diferente a los demás. Al final, se demuestra que el género humano es como es y que, una vez que se ve negocio, nadie quiere perderse el camino de llegar el primero. Carretero siempre me pareció altanero, yoísta, egocéntrico e incapaz de lelvar una conversción intelectual en defensa de unas ideas más allá de quince minutos o más allá de 200 metros. Sólo ver su carácter a uno le da miedo que pueda llevarnos a la independencia y al día después. Todo esta asunto me parece tan patético y tercemundista que, efectivamente, creo que Jaume Renyer tiene toda la razón del mundo. Aquest possible cop de timó den Carretero, fals cop i sense timó, és teatre sense guió i simple i ximple política galerista more amercianus. Que el senyor ens agafi confesats i perdonats si en Carretero i Laporta han de portar Catalunya cap a la independència. O Catalunya s’està tornant boja o estem tots atontats. Reagrupament (Reagrupamiento sona gairebé millor i ens recorda el Movimiento) no és pas un grup, sinó una agrupació. És a dir, un conjunt de gent personalment amb objectius molts diferents. Renyer, tens tota la raó, encara que molts fonamentalistes, acrítics, fidels eclesials més que ciutadans i neoconversos, intentaran maxacar-te. No et fiïs ni de l’ombra més propera.

  39. En Carretero creu que amb Laporta guanyarà molts escons i s’equivoca. Si no respecta els estatuts nosaltres no el respectarem a ell i a les seves amistats. Es pensem que això és el futbol. Ahir vaig escoltar Carretero a RACC 1 i avui a la Carandell i diuen tantes mentides com en Laporta. Jaume ets un home honest. Noméstmf cal dir-te endavant!

  40. En Jaume Renyer és un jurista de referència. Les seves obres jurídico-politíques són d’obligada lectura en aquests moments de creixement independentista. A més, és un patriota de pedra picada, valent com pocs, i amb una carta de serveis al país que molts dels que tiren pedres sota anònims, només per tocar i ferir, voldríen tenir.
    Jaume, et mereixes el màxim respecte, i continua lluintant des de la vessant que creguis, a peu i a cavall, i no facis cas a les crítiques interessades que alguns t’escriuen senzillament per no compartir la teva cohèrencia, i per haver denunciat que més enllà de la literatura barata del discurs: ni patriotisme, ni diginitat, cal agrair-te que almenys no ens enganyis. Però no et preocupis Laporta 3 setmanes després de les eleccions confirmarà tots els pitjors temors. Com digué el president Companys: la veritat serà filla del temps.
    Salut i endavant!

  41. Hola Jaume,
    primer de tot, dir-te que crec en tu i que penso que has estat valent i honest, amb tu i amb el associats. També vull dir-te que vaig posar molta il·lussió en un projecte que semblava transparent i obert, i que ens va encoratjar a molts. Vaig creure en unes ideese i unes persones que aparentaven ser fermes i fortes, i sobre tot, transparents. Vaig errar un altre cop.
    Quan vas ser escollit com a membre de la directiva em vaig alegrar i molt, per tu i per tots els associats, vaig creure en que pot ser sí que algun dia serem un país com cal, però ara….estic amb tu i els teus companys que han defensat allò que es va decidir a l’assamblea, ja no m’agrada l’actitud d’en Carretero i els seus seguidors: immadurs i obscurs.
    Ànims i moltes felicitats per ser com ets!!!
    Bea

  42. com tu en un projecte que posava pressió als altres partits independentistes i sobiranistes. Jaume, ja ho veus, les ambicions personals poden més que un ideal i en Carretero, amb la seva actitud dictatorial,  ha decebut a un grapat de persones que provenien de diferents àmbits polítics o no, i que es pensaven que una assemblea els emparava.  Pel poc que et conec sé que continuaràs a les trinxeres (tan de bo sigui amb un escó al Parlament independent de Catalunya), sé que defensaràs els interessos de país per damunt dels teus interessos personals i que denunciaràs, com ho has fet ara,  qualsevol manipulació que elimini la sobirania d’una assemblea. Per l’Esquerra de la llibertat!! (suposo que ja saps qui sóc)

  43. No ens coneixem però he estat seguint la creació de reagrupament i n’estava molt d’il·lusionat. Quan va esclatar l’afer jo també vaig reaccionar de manera furibunda contra tú i els altres perquè vaig donar més importància al fet que eren 12 contra 4 més que els motius en sí. Desprès de la pobresa argumentativa d’en Joan i la Rut, de saber que la cap de llista per Tarragona és una noia de 26 anys que nomès ha treballat en el sector públic i de manera poc clara (tema ajuntament de castellvell), d’intentar que em publiquin al web de reagrupament com és possible que en llocs tant importants hi vagin devant gent poc preparada (això era la regeneració democràtica??) i de saber que l’únic que vàreu fer és defensar els principis fonamentals democràtics de tota associació m’he adonat del meu gran error i et demano sincerament disculpes. De totes maneres si jo fós tú estaria molt tranquil i amb la cara ben alta perquè els que et critiquen ho fan (com jo ho vaig fer) des de les entranyes i no des de la raó. Potser perque l’enganyifa és tant grossa que adonar-se’n és sumament dolorós. Espero que aquesta humil disculpa et doni una mica d’ànims en una situació que no deu ser gens agradable.

    Sincerament,

    Bernat.

  44. jo com afiliat a ERC també vaig votar a Carretero, però a mi m’han ensenyat que les coses quan no surten bé s’ha de lluitar per aconseguir el que vols, i Carretero va estar un any callat a ERC per després marxar quan el més fàcil i lògic  era aguantar i esperar.

    Em va decepcionar molt la seva marxa i després d’aquesta setmana aquest senyor no vol regeneració politica vol ser ell politic que no us enganyin Reagrupats, i felicitar al sr Renyer és l’únic que té dignitat de plegar alguna cosa haurà vist que no funciona dins de Reagrupament.

    Jaume, endavant es trobarem més aviat o mes tard

  45. Benvolgut Jaume:

    Es reconfortant que en moments delicats com el que ben segur estàs passant, es consolidi i enforteixi el que va dir Ciceró: ” amicus certus in re incerta cernitur”.

    Has demostrat ser una persona recta, honesta, treballadora, de paraula, amic dels teus amics, a més d’un gran patriota. Es just i lògic, per tant, que rebis el suport de molts catalans  per la teva actuació en tot aquest afer.

    En la meva opinió, el tàndem Carretero-Laporta ( 2 grans narcisistes, megalòmans i alhora un pel vanidosos) reflecteix el que també deia Ciceró: ” Deu els cria i ells s’ajunten”. El que potser ignora Carretero es que Laporta l’utilitzará fins on l’interessi per desprendessen en un moment determinat i deixar-lo tirat a la cuneta. Es el seu taranná habitual.

    Has fet molt bé, Jaume, d’anarten d’aquest vaixell que té els mesos contats.

    El que no tinc tan clar es fins a quin punt Laporta ignora el tsunami que li vindrà a sobre en forma de dossiers, fotos, videos, querelles, demandes erc, no tant sols de la casposa caverna mediàtica, sinó de tots els cadàvers i perjudicats que ha anat deixant aquests darrers anys, vegi’s Grup Godó, familia Echevarría, bona part de la societat civil catalana,etc. Tindrà els seus “dies irae”

    I al mig de tot aixó, el pobre Reagrupament…….

    Molts ànims amic, una forta abraçada i molta salut.

  46. Company Renyer, et necessitem a Reagrupament i especialment els reagrupats de  Tarragona. Repensa-t’ho siusplau! hi ha massa treball i il.lusions en joc com per defallir per malsentesos personals.

    ENDAVANT REAGRUPAMENT !
    ENDAVANT JAUME RENYER !

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!