Sobre la crisi de direcció de Reagrupament Independentista

Al dia d’ahir es va produir la dimissió del president i dotze membres de la Junta Directiva de Reagrupament Independentista, un fet que m’obliga a fer les següents consideracions.

 

En primer lloc, només fa quatre mesos, el proppassat 3 d’octubre, l’assemblea constituent de l’associació Reagrupament Independentista va aprovar els seus estatuts i la ponència política on es defineix el projecte que ens proposem bastir. A la primera reunió de la Junta Directiva se’m va nomenar la responsable d’objectius fundacionals. En aquesta condició vaig reenviar la setmana passada a tots els tres mil quatre-cents associats ambdós textos, a fi i efecte de que tothom els tingui presents a l’hora d’adoptar les decisions necessàries cara a la configuració de la candidatura independentista i transversal a les properes eleccions.

En la sessió de la Junta celebrada el proppassat 16 de gener no figurava a l’ordre del dia cap punt referit a l’assemblea nacional prevista pel 21 de març, i només a pregunta meva el president va avançar que en una propera reunió personalment presentaria una proposta per fer conjuntament amb l’assemblea nacional les primàries per escollir candidats. Va afegir, a més, que se seguiria un procediment en el qual simultàniament tots els associats podrien votar les llistes de totes les demarcacions electorals, en aquest cas provincials a falta de llei electoral pròpia per Catalunya.

Personalment vaig anunciar que si així ho feia, jo presentaria una proposta alternativa defensant el compliment d’allò aprovat a la ponència política de l’Assemblea del 3 d’octubre de l’any passat, que té caràcter de declaració fundacional i inspiradora de tot el projecte polític de Reagrupament Independentista. El punt. 4.2. “Relació entre l’Associació Reagrupament Independentista i la candidatura electoral” diu textualment que es donarà suport a una candidatura:

“- Que assumeixi íntegrament el document polític aprovat per l’Assemblea general celebrada a Barcelona el 3 d’octubre de 2009 i que presenti els punts de regeneració democràtica i declaració unilateral d’independència com a punts principals del seu programa electoral.

– Que els seus candidats en cada circumscripció electoral siguin escollits en un procés de primàries amb llistes obertes per tots els associats de Reagrupament Independentista de la circumscripció electoral corresponent.”

En segon lloc, no s’ha arribat a presentar formalment en cap Junta Directiva cap proposta concreta al respecte. Per tant, considero que mentre no es variï la ponència política no es pot adoptar cap decisió que contradigui, ni en el fons ni en la forma, no solament allò aprovat per l’Assemblea nacional amb caràcter vinculant per a tots els òrgans directius de l’associació, sinó també el principi de regeneració democràtica, pilar fonamental del nostre projecte polític, al qual llevaria credibilitat.

En tercer lloc, els membres de la Junta Directiva que mantenim tots els compromisos adquirits adoptarem immediatament les mesures estatutàriament establertes per donar la paraula als associats a fi i efecte que decideixin sobre la continuïtat del projecte independentista i de regeneració democràtica que fa quatre mesos vam iniciar.

Post Scriptum, 30 de gener del 2013.

Avui fa quatre anys Joan Carretero va provocar la crisi de direcció de Reagrupament  tot difamant els quatre dirigents que hi érem per bastir un projecte polític alternatiu a ERC i no pas per fer de gregaris d’un egòlatra  que ha contradit amb els fets les promeses de regeneració democràtica.  Les desqualificacions públiques mancades d’argumentació contra tots quatre han quedat impunes ja que la majoria d’associats a Reagrupament va preferir fer ulls clucs demostrant fins a quin punt poden arribar a ser inconsistents els principis que mouen a gent que s’autoidentifica com independentista.

Arran de la mort el proppassat 31 de gener d’un patriota exemplar com Moisès Broggi, associat a Reagrupament, Joan Carretero i Salvador Cardús van fer declaracions sobre ètica i independentisme com si fossin autoritats en la matèria. Salvador Cardús, (que té una trajectòria professional i intel·lectual solvent), davant la crisi de Reagrupament tot i conèixer de primera mà la realitat dels fets va preferir  justificar la conducta sectària de Carretero, contradient els valors que generalment sosté. Al cap i a la fi, el projecte de Reagrupament es va esberlar ara fa quatre anys i els seus liquidadors i còmplices han acabat anant a raure a l’entorn de CIU, amb uns plantejaments ben allunyats de la regeneració democràtica que havien d’impregnar el nou projecte.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *